A.E. — Accident Extraordinari
AE — Accident extraordinari (rus: Ч. П. — Чрезвычайное происшествие ; translit. rus. Ch. P. - Chrezvychainoe proisshestvie) és una pel·lícula dramàtica soviètica de 1958 dirigida per Viktor Ivtxenko.[1] Va ser el líder de la taquilla de 1959 a la Unió Soviètica després de tenir més de 47 milions d'espectadors.[2] La pel·lícula es basa en fets reals de la captura del vaixell cisterna soviètic "Tuapse" el 23 de juny de 1954.[3][4][5]
Ч. П. — Чрезвычайное происшествие  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Viktor Ivtxenko |
| Protagonistes | |
| Guió | Hrihori Koltunov |
| Música | Ihor Xamo |
| Fotografia | Oleksi Prokopenko |
| Productora | Estudis de Cinema Gorky i Estudis Dovjenko |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Unió Soviètica |
| Estrena | 1958 |
| Durada | 170 min |
| Idioma original | rus |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de ficció criminal |
  
| |
Argument
modificaLa pel·lícula està ambientada l'any 1954. El petrolier soviètic "Poltava" que viatja amb querosè a la Xina, és capturat pel Guomindang.[6] A més, el motorista Raiskiy és acusat d'haver matat accidentalment un dels soldats tot i que després resulta que encara és viu, i sota aquest pretext, el Guomindang comença a buscar l' "assassí", utilitzant aquest incident com un dels motius per detenció del vaixell. El vaixell cisterna amb tripulació és lliurat a Taiwan, on se'ls convenç de passar voluntàriament a la "autèntica llibertat i democràcia", i reben un tracte excepcional: s'allotgen en una vil·la de luxe, els donen menjar i beure. Quan la persuasió no els funciona, comencen a utilitzar mesures molt diferents: camp de concentració i opressió. Segueixen aventures heroiques. Alguns tornen a casa després d'uns mesos, d'altres només durant molts anys, i alguns no tornen mai. La història s'explica des del punt de vista del primer oficial de treball educatiu del capità, interpretat per Mikhail Kuznetsov.[7]
Repartiment
modifica- Mikhail Kuznetsov - Anton Kovalenko
- Alexander Anurov - Leonid Kalugin
- Viatxeslav Tikhonov - Victor Rayskiy
- Taisiya Litvinenko - Rita Voronkovа
- Anatoly Solovyov Grachev
- Giuli Chokhonelidze - Javakheti
- Dmitri Kapka - Kharitonenko
- Vladimir Rudin - Ivan Frolov
- Yuri Sarychev
- Paul Usovnitxenko - Nikolai Sakharov
- Vladimir Dalsky - Fang
- Vladimir Uan-Zo-Li - Gao
- Alexandre Tolstoi - Doronin
- Valeri Zinoviev
- Boris Ivtxenko
- Eugeni Baliev - Sokolov
- Witold Yanpavlis
- Alexander Barushnoy — Ambaixador francès
- Vladimir Volchik - oficial nord-americà
Premis
modifica- Primer premi de direcció d'art (M. Yuferov)
- Segon premi a la direcció de la pel·lícula (V. Ivchenko) TCF-59 a Kíev.
Referències
modifica- ↑ Briukhovets'ka, Larysa; Olynyk, Marta D. «On the Ukrainian Cinematic Tradition, the Dovzhenko Film Studio, and Ivan Mykolaichuk». Canadian Slavonic Papers, 56, 1-2, 01-03-2014, pàg. 7–16. DOI: 10.1080/00085006.2014.11092752. ISSN: 0008-5006.
- ↑ «Ch. P. - Chrezvychainoe proisshestvie». imdb.com, 10-01-1959. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ Prof. Sergey Vradiy. «"Tuapse" Oil Tanker Episode in the History of Taiwan-Russia Relations». Taiwan Fellowship, Center for Chinese Studies, National Central Library, 20-02-2020. Arxivat de l'original el 2021-10-06. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ Accinelli, Robert. Crisis and Commitment: United States Policy Toward Taiwan, 1950-1955 (en anglès). UNC Press Books, 2017-11-01. ISBN 978-0-8078-7291-8.
- ↑ Woll, Josephine. Real Images: Soviet Cinema and the Thaw (en anglès). Bloomsbury Publishing, 1999-12-31, p. 95-96. ISBN 978-0-7556-0584-2.
- ↑ Beumers, Birgit. Directory of World Cinema: RUSSIA 2 (en anglès). Intellect Books, 2015-07-29, p. 252. ISBN 978-1-78320-010-8.
- ↑ Usuvaliev, Sultan «The godfathers of Mikhail Kuznetsov». Studies in Russian and Soviet Cinema, 8, 3, 02-09-2014, pàg. 184–199. DOI: 10.1080/17503132.2014.969527. ISSN: 1750-3132.