A. M. Homes
A. M. Homes (Washington DC, 18 de desembre de 1961) nom amb que signa les seves novel·les l'escriptora estatunidenca Amy Michael Homes.[1] És considerada una de les veus més consolidades de la narrativa nord-americana contemporània.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 desembre 1961 (62 anys) Washington DC |
| Dades personals | |
| Formació | Sarah Lawrence College Universitat Americana |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, novel·lista, guionista |
| Activitat | 1989 – |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
  | |
Biografia modifica
Homes va ser lliurada en adopció per la seva mare biològica, "que mantenia una relació amb un home molt més gran, casat i amb fills".[3] Va estudiar al Sarah Lawrence College,[4] on va completar el batxillerat artístic l'any 1985, i en el taller d'escriptors de la Universitat d'Iowa, on va obtenir un postgrau en Belles Arts.[5]
La seva primera novel·la, Jack, va aparèixer l'any 1989 i va ser ben rebuda per la crítica; l'any següent va publicar la recol·lecció de contes The Safety of Objects (La seguretat dels objectes). A aquests llibres li han seguit novel·les, relats i assajos, de vegades subjectes de polèmica, com va succeir amb The End of Alice (1996). Aquesta novel·la, que té com a protagonista el pedòfil Chappy, va provocar una revolada a banda i banda de l'Atlàntic, però especialment a Gran Bretanya, on va ser prohibida en les botigues W.H. Smith, atacada per alguns crítics i lloada per A.L. Kennedy, Elizabeth Young i altres.[6]
Sobre la seva escriptura, ha dit (després d'haver escrit La fi d'Alice): "'The End of Alice' va ser el meu quart llibre i, malgrat que hi ha molt sexe, és una novel·la sobre idees, sobre cultura, sobre moral i sexualitat. No m'interessa ser portaveu de res. M'interessa escriure obres de ficció que plantegin interrogants, que provoquin polèmica. Crec que la tasca de la literatura -de l'art en general- és generar obres que estimulin la gent a que s'observi a si mateixa i que observin el món en què vivim més de prop o, potser, des d'un altre punt de vista".[6]
Ha obtingut diversos guardons (les beques Guggenheim, el National Endowment for the Arts, el NYFA, Cullman Center for Scholars and Writers at The New York Public Library; els premis Benjamin Franklin i Deutscher Jugendliteraturpreis) i ha estat traduïda a 18 idiomes.
Escriu a Art Forum, Harper's, Granta, McSweeney's, The New Yorker, The New York Times i Zoetrope, i també col·labora aVanity Fair, Bomb i Blind Espot.
Ha participat en el Consell de Direcció de Yaddo, The Fine Arts Work Center a Provincetown, The Writers Room, i en el PEN, tant en el comitè de membres com en el d'escriptors. També treballa en el Presidents Council for Poets and Writers. Ha exercit la docència en universitats com la de Columbia i la de Nova York.
Va ser guionista i productora del programa de televisió The L Word, entre 2004 i 2005, i va escriure l'adaptació de la seva primera novel·la Jack per Showtime (la pel·lícula es va estrenar el 2004 i li va valdre un premi Emmy a l'actriu Stockard Channing).
L'any 2003, la directora Rose Troche va adaptar La seguretat dels objectes a la pantalla. El director Steven Shainberg està preparant Música per a cors incendiats amb guió de Buck Henry. Així mateix, Stone Village Pictures planeja rodar This Book Will Save Your Life.
Viu a Nova York amb la seva filla petita. Confessa haver tingut relacions tant amb homes com amb dones.[7] Sobre la seva vida íntima ha dit: "Sóc bisexual, però no necessàriament em definiria com a tal."
Obra modifica
- Jack, novel·la, 1989: La història d'un noi, fill de pares divorciats, que descobreix que el seu pare és homosexual.
- The Safety of Objects, recull de contes, 1990: Tracta sobre diverses famílies (els Gold, els Train, els Christianson i els Jennings) que viuen envoltades de possessions a les quals tenen afecte, però amb molts problemes personals.
- In a Country of Mothers, novel·la, 1993. La inquietant història d'una nena adoptada i el seu terapeuta, que comença a sentir un interès anormal per la seva pacient, sospitant que és la seva pròpia filla, a la qual va abandonar en néixer.
- The End of Alice, novel·la, 1996.
- Appendix A: an elaboration on the novel The End of Alice, 1996.
- Music for Torching, 1999. Narra, amb el seu característic humor irònic, la història de Paul i Elaine, que porten una vida avorrida en un suburbi i que una tarda bolquen la graella d'una barbacoa i miren com crema la seva casa.
- Things You Should Know, contes, 2002 (Coses que cal saber, Angle Editorial, 2004).
- Los Angeles: People, Places, and the Castle on the Hill, no ficció, 2002.
- This Book Will Save Your Life, novel·la, 2006.
- The Mistress's Daughter, memòries, 2007. La història de com Homes va ser trobada per la seva família biològica.
- May We Be Forgiven, novel·la, 2012.
- Days of Awe, recull de contes, 2018. (Dies temibles, Angle Editorial, 2020).
Referències modifica
- ↑ Library of Congress authority record. Retrieved on November 11, 2007.
- ↑ «A.M. Homes». CCCB, 2024. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «La hija de la amante» (en castellà). Anagrama. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ Weich, Dave, "A. M. Homes Is a Big Fat Liar," Powells.com, May 24, 1999.
- ↑ «A.M. Homes Wins The Women's Prize for Fiction» (en anglès). The University of Iowa, 06-06-2013. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ 6,0 6,1 «William Cuthbertson entrevista a Homes para The Barcelona Review» (en castellà). The Barcelona Review. Traducció: Susana Andrés, 1997. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Bob Thompson. Moms de Plume. A.M. Homes, Writing in the Shadows of the Family Tree» (en anglès). The Washington Post, 16-04-2007. [Consulta: 30 octubre 2020].