ACT Nova Zelanda
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
ACT Nova Zelanda (en anglès: ACT New Zealand) és un partit polític neozelandès amb representació parlamentària. És un partit d'ideologia liberal clàssica i llibertària.
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | ACT ![]() | ||||
Tipus | partit polític ![]() | ||||
Ideologia | Liberalisme clàssic Liberalisme econòmic | ||||
País d'origen | Nova Zelanda | ||||
Història | |||||
Creació | 1994 | ||||
Fundador | Roger Douglas (en) ![]() ![]() ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | John Boscawen[1] | ||||
Secretari general | Garry Mallett[1] | ||||
Vicepresidenta | Barbara Astill[1] | ||||
Tresorer | Lindsay Fergusson[1] | ||||
Persona rellevant | John Banks[1] | ||||
Joventuts | Young ACT | ||||
Diputats | 11 / 121 | ||||
Altres | |||||
Color | Groc i blau | ||||
Lloc web | www.act.org.nz | ||||
Història
modificaVa ser fundat el 1994 per Roger Douglas i Derek Quigley després de la fundació d'un grup anomenat Associació de Consumidors i Pagadors d'Impostos (Association of Consumers and Taxpayers; ACT).
El partit ha tingut escons a la Cambra de Representants des de les eleccions de 1996 quan aquest guanyà vuit escons. En 2011 ACT Nova Zelanda tenia tan sols un escó, aquest escó essent ocupat pel seu líder John Banks. El 3 d'octubre de 2014, Jamie Whyte va dimitir com a líder del partit en no aconseguir escó a les eleccions generals neozelandeses de 2014, i el va rellevar l'únic diputat del partit, David Seymour.[2]
A les eleccions generals neozelandeses de 2020 va incrementar notablement el suport electoral aprofitant la crisi del Partit Nacional de Nova Zelanda.[3]
ACT es va convertir en membre minoritari des de les eleccions generals neozelandeses de 2023 del govern de coalició del Partit Nacional de Nova Zelanda i Nova Zelanda Primer encapçalat per Christopher Luxon, i creu que el Tractat de Waitangi ha donat lloc a una societat en què els maorís han rebut diferents drets i privilegis als no maorís a Nova Zelanda, presentant una proposta de llei que fou derrotada per 112 a 11 en abril de 2025.[4] El 31 de maig de 2025, David Seymour es va convertir en vicepresident del govern de Luxon, rellevant Winston Peters de Nova Zelanda Primer tal com s'havia acordat en el pacte de govern.[5]
Resultats electorals
modificaAny | Candidats | Escons | Vots | % | Pos. | Govern | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Elect. | Llista | ||||||
1996[6] | 65 | 56 | 8 / 120 |
126,442 | 6.10 | 5è | Oposició |
1999[7] | 61 | 65 | 9 / 120 |
145,493 | 7.04 | 4t | Oposició |
2002[8] | 56 | 60 | 9 / 120 |
145,078 | 7.14 | 4t | |
2005[9] | 56 | 59 | 2 / 121 |
34,469 | 1.50 | 7è | |
2008[10] | 58 | 61 | 5 / 122 |
85,496 | 3.65 | 4t | Suport extern |
2011[11] | 50 | 55 | 1 / 121 |
23,889 | 1.07 | 7è | |
2014[12] | 39 | 41 | 1 / 121 |
16,689 | 0.69 | 6è | |
2017[13] | 36 | 39 | 1 / 120 |
13,075 | 0.50 | 5è | Oposició |
2020[14] | 57 | 57[15] | 10 / 120 |
219,030 | 7.58 | 4t | Oposició |
2023 | TDB | TDB | 11 / 121 |
202,664 | 8.98 | 4t | Coalició (PNZ, ACT, NZP) |
Líders
modificaLíder | Imatge | Termini | |
---|---|---|---|
1 | |||
2 | |||
3 | |||
4 | |||
5 | |||
6 | Jamie Whyte | 2014 | |
7 | David Seymour | 2014-Present |
Presidents
modificaNom | Termini |
---|---|
Rodney Hide | 1994-1996 |
Roger Douglas | 1996-2001 |
Catherine Isaac | 2001-2006 |
Garry Mallett | 2006-2009 |
Michael Crozier | 2009-2010 |
Chris Simmons | 2010-2013 |
John Boscawen | 2013-2014 |
John Thompson | 2014–2017 |
Ruwan Premathilaka | 2017–2019 |
Tim Jago | 2019–2023 |
Henry Lynch | 2023-Present |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (anglès) «Contact». ACT Nova Zelanda. [Consulta: 15/10/2013.]
- ↑ «Jamie Whyte resigns as leader of ACT» (en anglès). RNZ, 03-10-2014. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ Wade, Amelia. «Election 2020: Act's record election result 'bittersweet' says leader David Seymour» (en anglès). Herald, 17-10-2020. [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ Symons, Todd. «New Zealand politicians sing as bill that sparked massive protests is ‘annihilated’» (en anglès). CNN, 10-04-2025. [Consulta: 10 abril 2025].
- ↑ «Coalition deal: Peters to be deputy prime minister first, followed by Seymour» (en anglès). 1 News, 24-11-2023. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ «Part I: Summary of Party List and Electorate Candidate Seats». New Zealand Chief Electoral Office, 2007. Arxivat de l'original el 22 maig 2010. [Consulta: 27 juliol 2013].
- ↑ «Election Results 1999: Summary of Overall Results». Electionresults.govt.nz. New Zealand Electoral Commission. [Consulta: 2 maig 2014].
- ↑ «Official Count Results – Overall Status». Electoral Commission. [Consulta: 7 agost 2013].
- ↑ «Election Results 2005: Official Count Results – Overall Status». Electionresults.govt.nz. New Zealand Electoral Commission. [Consulta: 2 maig 2014].
- ↑ «Official Count Results – Overall Status» (en New Zealand English). Electoral Commission. Arxivat de l'original el 17 gener 2020. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Official Count Results – Overall Status» (en New Zealand English). Electoral Commission. Arxivat de l'original el 17 gener 2020. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Official Count Results – Overall Status» (en New Zealand English). Electoral Commission. Arxivat de l'original el 17 gener 2020. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «2017 General Election – Official Result» (en New Zealand English). Electoral Commission. Arxivat de l'original el 17 gener 2020. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «2020 General Election and Referendums – Preliminary Count» (en New Zealand English). Electoral Commission. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Candidates» (en New Zealand English). ACT.