Abadia de Neufmoustier

Infotaula d'edificiAbadia de Neufmoustier
Dades
Tipus	Abadia
Construcció	1100
Data de dissolució o abolició	1797
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Huy (Bèlgica)
	50° 31′ 33″ N, 5° 14′ 40″ E / 50.525701°N,5.244315°E
Patrimoni protegit de Valònia
Identificador	61031-CLT-0024-01

L'abadia de Neufmoustier era una abadia fundada per Pere l'Ermità, cap al 1100, als afores de la ciutat de la bona vila de Huy, al principat de Lieja. Primer va ser un priorat agustí, que es va elevar al grau d'abadia el 1208. El monestir va tancar definitivament el 1797 durant la ocupació francesa i els edificis van ser venuts com a propietat nacional. Va passar de mà en mà durant el segle xix i se'n van enderrocar algunes parts.

Només en queden dues ales del claustre gòtic, que són protegides com a patrimoni cultural.^[1] El 1798, Jean Goswin, un fabricant d'armes va comprar el conjunt. Des de 1854, Charles Godin, nou propietari del casal de l'abat, el va transformar en castell per l'arquitecte Emile Vierset-Godin.^[2] Avui és propietat de l'ajuntament de la ciutat de Huy.

El nom llatí novum monasterium (monestir nou) es va transformar en la paraula valona Neufmoustier.^[3] Al museu Curtius de Lieja es conserva el manuscrit Obituari de Neufmoustier, una crònica que conté els noms dels membres de la comunitat religiosa i dels benfactors des de 1130 fins a 1792.^[4]

Persones modifica

Alberic de Trois-Fontaines (segle xiii), cronista i monjo de Neufmoustier
Maurici de Neufmoustier (segle xiii), canonge i erudit que va continuar la crònica d'Alberic.^[5]
Renier de Huy, orfebre^[4]
Godofred de Huy, orfebre^[4]

Referències modifica

↑ «Inventaires - Dossier 61031-CLT-0024-01» (en francès). Biens classés et Zones de protection. Direction générale 04 – Banques d'images. [Consulta: 12 juliol 2020].
↑ «Vestiges de l'ancienne abbaye de Neufmoustier». A: Jacques Reybroeck. Le patrimoine monumental de la Belgique / Wallonie. Vol. 15: Province de Liège, Arrondissement de Huy. Liège: Mardaga, 1990, p. 81-85. ISBN 2-8021-0097-1.
↑ Meissner, Günter. Allgemeines Künstlerlexikon: A-Alanson (en alemany). Walter de Gruyter, 1992, p. 401. ISBN 978-3-598-22740-0.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 «Obituaire du Neufmoustier» (en francès). Grand Curtius. [Consulta: 12 juliol 2020].
↑ de Becdelièvre-Hamal, Antoine Gabriel. «1251. Mauritius». A: Biographie liégeoise: ou, Précis historique et chronologique de toutes les personnes qui se sont rendues célèbres par leurs talens, leurs vertus ou leurs actions, dans l'ancien diocèse et pays de Liége, les duchés de Limbourg et de Bouillon, le pays de Stavelot, et la Ville de Maestricht : depuis les temps les plus reculés jusqu'a nos jours (en francès). tom I. Lieja: Jeunehomme frères, 1836, p. 92.

[1] «Inventaires - Dossier 61031-CLT-0024-01» (en francès). Biens classés et Zones de protection. Direction générale 04 – Banques d'images. [Consulta: 12 juliol 2020].

[2] «Vestiges de l'ancienne abbaye de Neufmoustier». A: Jacques Reybroeck. Le patrimoine monumental de la Belgique / Wallonie. Vol. 15: Province de Liège, Arrondissement de Huy. Liège: Mardaga, 1990, p. 81-85. ISBN 2-8021-0097-1.

[3] Meissner, Günter. Allgemeines Künstlerlexikon: A-Alanson (en alemany). Walter de Gruyter, 1992, p. 401. ISBN 978-3-598-22740-0.

[:0-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 «Obituaire du Neufmoustier» (en francès). Grand Curtius. [Consulta: 12 juliol 2020].

[5] Becdelièvre-Hamal, Antoine Gabriel. «1251. Mauritius». A: Biographie liégeoise: ou, Précis historique et chronologique de toutes les personnes qui se sont rendues célèbres par leurs talens, leurs vertus ou leurs actions, dans l'ancien diocèse et pays de Liége, les duchés de Limbourg et de Bouillon, le pays de Stavelot, et la Ville de Maestricht : depuis les temps les plus reculés jusqu'a nos jours (en francès). tom I. Lieja: Jeunehomme frères, 1836, p. 92.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]