Huy
Huy (en való Hu[1], en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. Al setembre 2009 tenia 20.750 habitants, l'1 de gener del 2015 la pobalció ja havia pujat cap als 21 354.[2]
 Huy | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
Huy (fr) Hu (wa) Hoei (nl) | |||||
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | Valònia | ||||
| Província | província de Lieja | ||||
| Capital |
Huy  | ||||
| Població | |||||
| Total | 21.293 (2018) | ||||
| • Densitat | 446,02 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 47,74 km² | ||||
| Altitud | 79 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 4500 | ||||
| Prefix telefònic | 085 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
 | |||||
HistòriaModifica
La ciutat té un passat industrial des de l'edat mitjana, per a la seva posició al riu Mosa per al transport i el seu afluent el Hoyoux als marges del qual es van construir molts molins, forges i fornells pel treball dels metalls, en particular el coure i l'estany.
El 1066, Teoduí de Baviera, el príncep-bisbe de Lieja va decidir de construir una col·legiata. La gent de Huy ha de vendre la meitat dels seus béns mobles per a finançar el projecte. En compensació, van rebre la primera carta de llibertats d'Europa occidental. La ciutat va esdevenir una bona vila. El 1328 va anexionar el barri de Statte a l'altre riva del Mosa, un important centre d'artesania (molins, forges…).
Al segle XV, a poc a poc el castell, construït a un promontori que domina la ciutat, es va transformar en fortesa. Aquesta fortesa es troba a l'escut de la ciutat i té un rol major en la defensa de la ciutat. El 1689, durant el regne de Joan Lluís d'Elderen, l'exèrcit francès va cremar unes 860 cases a la ciutat d'Huy, a tall de represàlies perquè el bisbe no va respectar la neutralitat del principat. El 1715 es va decidir de destruir el castell. Les ciutadans van utilitzar-lo com una pedrera per a la construcció de les seves cases.
La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815. El 1818, es va decidir de construir una nova ciutadella, que existeix encara avui, tot i perdre la seva funció defensiva. El 1830 la ciutat esdevé belga.
NuclisModifica
Ben-Ahin, Huy, Statte, Tihange i Neuville-sous-Huy.
Font a la plaça major
(Place du Marché)
Un carrer vell
Ciutadella
.JPG)
- ↑ Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 337
- ↑ Registre de la població belga
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Huy |
| |||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt | |||
