Abd-Al·lah II de Jordània

Abd-Al·lah II de Jordània[a] (Amman, Jordània, 1962) és l'actual rei de Jordània, essent el quart membre de la dinastia haiximita que governa Jordània.

Infotaula de personaAbd-Al·lah II de Jordània
Abdullah II Cropped.jpg
El rei Abdallah II de Jordània.
Nom original(ar) عبد الله الثاني بن الحسين Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementعبد الله الثاني بن الحسين
30 gener 1962 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Amman (Jordània) Modifica el valor a Wikidata
Rei de Jordània
7 febrer 1999 –
← Hussein I de Jordàniapríncep Hussein bin Abdullah →
Crown Prince of Jordan (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam i sunnisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia Militar de Sandhurst
Pembroke College
Deerfield Academy (en) Tradueix
Edmund A. Walsh School of Foreign Service
St Edmund's School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, escriptor i oficial Modifica el valor a Wikidata
Interessat enStar Trek Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarForces Armades de Jordània Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de camp Modifica el valor a Wikidata
Família
DinastiaHaiximita
CònjugeRania Al-Yassin
Fillspríncep Hussein
princesa Iman
princesa Salma
príncep Hashem
ParesHussein I de Jordània
Muna al-Hussein
Germansprincesa Haya bint Al Hussein, princesa Iman bint Al Hussein, princesa Aisha bint Hussein, princesa Alia bin Hussein, princesa Raiyah bint Al Hussein, princesa Zein bint Al Hussein, príncep Faisal bin Al Hussein, príncep Hamzah bin Al Hussein, príncep Hashim bin Al Hussein i príncep Ali bin Al-Hussein Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
King Abdullah II of Jordan's signature.png Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of Jordan.svg

Lloc webkingabdullah.jo Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2291323 Facebook: RHCJO Twitter: KingAbdullahII Modifica els identificadors a Wikidata

És fill del rei Hussein I de Jordània i de la seva segona esposa, la britànica Antoinette Gardiner convertida en princesa Muna al-Hussein. Va nàixer el 30 de gener de 1962 al Palau de la Governació d'Amman i succeí el seu pare al tron el 7 de febrer de 1999.

FormacióModifica

Educat als millors col·legis del Regne Unit i els Estats Units i seguint el camí del seu pare rebé formació militar a l'elitista Royal Academy de Sandhurst on han rebut formació el comte Joan de Borbó, el príncep Carles de Gal·les o el príncep Pau de Grècia. Posteriorment estudià a Oxford i el 1986 es llicencià en relacions internacionals per la Universitat de Georgetown. Després prestà serveis a l'exèrcit britànic i a les unitats cuirassades de l'Exèrcit reial jordà.

Realitzà una brillant carrera militar tant a l'exèrcit britànic com al jordà i l'any 1993 fou ascendit al grau de subcomandant de les forces especials encarregades de la protecció de la família reial, i l'any següent, després de dirigir una reeixida operació de captura d'un pistoler que havia abatut a diverses persones, al grau de general al front d'una unitat especial antiterrorista. Aquesta unitat va participar en el restabliment de l'ordre públic arran dels disturbis de 1996 al sud del país.

Abd-Al·lah nasqué amb la condició de príncep hereu de la corona jordana però l'any 1965 Hussein cregué oportú designar el seu germà, el príncep Hassan de Jordània, davant dels múltiples atemptats contra la seva persona. Hussein tornà a canviar la decisió poques setmanes abans de morir.

Matrimoni i descendènciaModifica

L'any 1993 contragué matrimoni amb Rania Al-Yassin, nascuda a Kuwait en el si d'una distingida família palestina i resident a Jordània des de 1990. Pel matrimoni i la successió de 1999 Rània té dret a la dignitat de reina per la disposició del seu espòs de 21 de març de 1999. El matrimoni té quatre fills:

Rei de JordàniaModifica

El 25 de gener de 1999, el rei Hussein, a les portes de la mort i des dels Estats Units, on rebia un tractament contra el càncer que patia, va emetre un decret pel qual retirava a Hassan la condició de príncep hereu i l'atorgava a Abd-Al·lah. L'endemà Hassan traspassà tots els símbols de príncep hereu al seu nebot el nou príncep hereu Abd-Al·lah.

La decisió sorprengué profundament. No es discutia la capacitat del nou príncep hereu ni la de l'anterior, però sorprengué pel moment extremadament dramàtic en què tingué lloc. Segurament la decisió parteix de les gens dissimulades mostres d'ambició del príncep Hassan en forma d'intrigues palatines i de moviments per col·locar els seus homes de confiança a llocs claus de l'Administració i de l'Exèrcit. La trajectòria de Hassan, excel·lent gestor però príncep poc popular acabaren de fer decantar la balança.

Amb Abd-Al·lah al tron es restaurava el principi de primogenitura i de descendència directa del llinatge haiximita. La seva experiència militar li garantia el suport de les forces armades i l'afecte del poble del qual el nombrós component palestí (30% de la població) veuria amb bons ulls tenir una reina palestina. Malgrat tot, tenia poca experiència en l'Administració o en la diplomàcia però tenia bones relacions amb les Cases reials del Golf i havia participat en nombrosos projectes de desenvolupament turístic.

El 6 de febrer el rei Hussein va entrar en coma irreversible, i Abd-Al·lah fou declarat regent. Les declaracions d'Abd-Al·lah tranquil·litzaren enormement a la comunitat internacional, per a qui era un complet desconegut: "intentaré efectuar una transició pacífica i tranquil·la per mantenir l'estabilitat del país" i "emprendre reformes democràtiques radicals" i "un suport més gran al procés democràtic, a la llibertat d'expressió, al pluralisme polític i a les institucions de la societat civil".

El rei Hussein I de Jordània morí el 7 de febrer. Hores després Abd-Al·lah jurà com a príncep hereu i designà successor el seu germà, el príncep Hamzah de Jordània. L'enterrament, on acudí la comunitat internacional en ple, fou l'oportunitat per demostrar una imatge de normalitat i d'unitat entre les relacions del nou rei i el seu oncle, el príncep Hassan.

Dies abans Abd-Al·lah havia estat rebut per la secretària d'Estat Madeleine Albright qui havia recolzat plenament el nou monarca i havia compromès ajudes suplementàries al Regne de Jordània per tal d'evitar-ne l'excessiva dependència d'Iraq. Respecte al veí Iraq, el nou monarca canvia un pèl la política del seu pare, abandonà la neutralitat absoluta de Hussein i qualificà el país com una amenaça per la seguretat de certs països del Golf. Abd-Al·lah oferia les màximes garanties als Estats Units i n'esdevenia una fidel aliat que ja des de 1996 gaudia al seu nomenat el sisè país aliat princial no de l'OTAN.

La trobada amb Iàssir Arafat a Gaza el 26 de maig va demostrar que la desaparició de Hussein no alteraria les relacions entre Jordània i Palestina. Dos mesos després es trobà a Àqaba amb el primer ministre israelià Ehud Barak i també visità Síria i Líban. En les reunions deixà clar el seu suport a la causa palestina. L'any 2000 arran de la segona intifada va condemar l'ús de l'exèrcit per part d'Israel però alhora demanà prudència al moviment palestí.

A l'ordre intern, el setembre de 1999 Abd-Al·lah va disposar mesures repressives en contra de sectors islamistes i fonamentalistes de Hamàs. L'advertència anava en contra de tots els partits islamistes inclosos els Germans Musulmans.


Precedit per:
Hussein I
Rei de Jordània
1999–present
Succeït per:

NotesModifica

  1. En català també és transcrit com Abdal·lah, Abdal·là o Abdullah.

ReferènciesModifica

  • “Abdullah II, HRH King bin al-Hussein”, a: International Year Book and Statesmen's Who's Who, Editat per: Jennifer Dilworth, Megan Stuart-Jones. Consultat en línia el 10 de juny de 2016
  • Pàgina oficial (anglès), (àrab)
  • Biografia per CIDOB (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abd-Al·lah II de Jordània