Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur

Abd al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar al-Mansur (en àrab, أبو الوليد محمد بن جهور الرشيد Abu l-Walid Muhammad ibn Jahwar ar-Rāxid) (Còrdova, ca. 1035 — ¿?) fou el tercer i darrer governant de la república de Còrdova, des de 1064 fins a 1070.

Infotaula de personaAbd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur
Biografia
Mortsegle XI (>1070) Modifica el valor a Wikidata
Governant República de Qurtuba
1064 – 1070
← Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBanu Jàhwar Modifica el valor a Wikidata
PareAbu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Pertanyia a la important família dels Banu Jàhwar, que es va establir a Còrdova al servei dels omeies, i prevenients d'orient.[1][2] Son pare, Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid, segon membre de la dinastia governant a la república de Còrdova, el 1058 l'associa al govern, sense ser el fill primogènit, i el nomena el seu successor.[3][4]

L'any 1064 Abu-l-Walid ar-Raixid cedeix el govern de forma conjunta a Abd-al-Màlik, qui dirigeix l'exèrcit, i al seu fill major, Abd-ar-Rahman, qui s'encarrega de la hisenda i l'administració. Promptament el menor acapara tot el poder,[5] confinant el seu germà al seu domicili sota vigilància i aconseguint la condemna a mort del visir Ibn al-Raka.[6][4]

Les seves actuacions suposen un canvi tant en política interior com exterior. A nivell interior comença per prendre títols reials, ordenant que el seu nom aparegui en les oracions a les mesquites de la ciutat, i s'envolta de funcionaris corruptes i ambiciosos que provoquen inseguretat i el descontentament popular. La tradicional política de neutralitat és substituïda per la intervenció en les taifes veïnes, actitud que acabarà produint l'atac de Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, emir de Toledo, amb la intenció de conquerir Còrdova. Aquest atac sols es podrà frenar amb l'ajut d'al-Mútamid, emir de Sevilla, qui envia un fort exèrcit. Les tropes sevillanes, després d'alliberar la ciutat i veient la feblesa del governador, proclamen l'emir al-Mútamid sobirà de Còrdova el juny de 1070, acabant amb la república i amb la dinastia que la regia.[4]

Al-Mútadid el desterra a Saltés junt el seu pare i la resta de la família.[3][4]

Referències i notesModifica

  1. Ballestín Navarro 2004: pp. 54 i 66-67.
  2. Abū Marwān 2006: p. 45.
  3. 3,0 3,1 Seybold 1993: p. 1002.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Moraleda Tejero.
  5. Dozy 1861: p. 154.
  6. Segons Huici-Miranda la mort del visir ocorre l'any 1058 mentre Dozy retarda la mort a l'any 1064 o poc després (Dozy 1861: p. 155)

BibliografiaModifica