República de Qurtuba

(S'ha redirigit des de: República de Còrdova)

La república de Qúrtuba / Qurṭuba o República de Còrdova va ser l'Estat que va sorgir en la ciutat de Còrdova i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031.

República de Qurtuba
Bandera
1031 – 1070 Bandera

Ubicació de
Informació
CapitalCòrdova
Idioma oficialàrab
Període històric
Fitna de l'Àndalus1031
Dissolució1070
Política
Forma de governRepública

Orígens

modifica

Era evident des de feia temps, que el Califat se n'havia anat separant en multitud de petits Estats independents i que la capitalitat de Còrdova era purament nominal. Després de la destitució de l'últim Califa, Hixam III, en Novembre de 1031, una junta de notables va decidir donar el poder a Abu l-Hazm Jawhar, de la família Banu Jahwar, i que gaudia de gran prestigi. Aquest va desenvolupar un sistema de govern quasi republicà, amb un consell de ministres i jurístes a qui consultar abans de prendre qualsevol decisió política. Sota aquest mandatari, Còrdova va tindre una direcció col·lectiva en lloc d'un únic Emir com altres taifes.

La república

modifica

Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar va governar Qurtuba des de 1031 fins a la seva mort, en 1043. El va succeir son fill Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid, que continuà el benvolent govern de son pare durant vint-i-un anys més. A mesura que es feia gran, Abū'l Walīd va anar deixant la direcció de Còrdova en mans dels seus fills, Abd al-Rahman i Abd al-Màlik. Els dos germans però, van començar aviat una lluita pel govern de l'Estat, restant poder als nobles per a desplaçar l'altre germà. Abd al-Màlik va aconseguir desplaçar del poder son germà. Tots aquests fets van desestabilitzar Còrdova.

El govern va deixar de ser el d'una república burgesa per a esdevenir una més de les taifes, regida d'una manera poc previsora. Abd al-Màlik va fer moviments buscant l'amistat d'al-Mútadid, Emir d'Isbiliya, i això no van passar desapercebut al d'Emir de Tulaytula, Yahya ibn Ismail al-Mamun. Aquest va manar un exèrcit que va assetjar Qurtuba. Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, successor d'al-Mútadid envià les seves tropes per alçar el setge de Còrdova, derrotant l'exèrcit toledà en 1070. Però al-Mutamid, en lloc de tornar la ciutat a Abd al-Malik la va prendre per a si mateix. Abd al-Màlik va ser deposat i al-Mútamid va incorporar la taifa a la de Sevilla.[1] Abd al-Malik va ser empresonat i més tard exiliat a l'Illa de Saltes.

A primers de 1075, un personatge amb el nom d'Ibn Ocasha, s'apoderà de Còrdova i li la va entregar a al-Mamun, que es va desplaçar fins allà per fer-se càrrec. En Juny d'aquest any moria al-Mamun emmetzinat. Ibn Ocasha encara es va mantindre tres anys en Còrdova sota el teòric poder de l'Emirat de Tulaytula. En 1078, al-Mútamid de Sevilla tornava a prendre Còrdova, que va continuar formant part de la Taifa sevillana fins a la conquesta dels Almoràvits que van assaltar la ciutat el 25 de març de 1091.

Llista de governants

modifica

Referències

modifica
  1. Viguera Molíns, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones magrebíes (en castellà). RBA, 2007, p. 132. ISBN 84-473-4815-6.