Obre el menú principal

Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí

(S'ha redirigit des de: Abd Allah Abu Salih ibn Hazim)

Abu-Sàlih Abd-Al·lah ibn Khàzim ibn Zabyan ibn as-Salt as-Sulamí o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí (mort en 692) fou un general àrab i governador del Khurasan. Fill d'una dona negra de nom Ajla o Asma i d'un membre destacat de la tribu Banu Sulaym i cosí de Kays ibn al-Haytham al-Sulami, governador del Khurasan (662-664).

Infotaula de personaAbd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí
Biografia
Mort 692 (Gregorià)
Modifica les dades a Wikidata

Va acompanyar al seu cosí Kays ibn al-Hàytham as-Sulamí a la zona de Nishapur on era comandant (649/650) i va participar en la conquesta de Sarakhs que va dirigir el 651/652. A l'any següent va derrotar a una coalició local dirigida per la família persa dels Karen (família) (652/653).

El 656, a la mort del califa Uthman ibn Affan, va retornar a Bàssora i el 658/659, junt amb Ibn al-Hadhrami, representant de Muàwiya I, va escortar a Ziyad ibn Abih a presència del futur califa; en aquest moment el seu suport a Muàwiya ja era clar.

La data dels seus primers governs no estan clares. Com que es diu que el seu nomenament fou per la victòria sobre els Karen, i per tant alguns el situen el 652 o 653; al-Tabari la situa el 656; el segon període hauria estat el 661, al pujar al califat Muawiya I o el 663/664 (potser com substitut del seu cosí Kays ibn al-Haytham al-Sulaymi). El 664 va dirigir un escrit al califa defensant-se d'haver usurpat el govern, i va guanyar el cas podent retornar al Khurasan on va ocupar altre cop el govern el 665. Potser es va tractar de governs temporals en més d'un període en una situació on encara l'administració musulmana no estava consolidada.

A la mort del califa Yazid I (683) i en el marc del suport general del que gaudia Abdallah ibn al-Zubayr, Khurasan va quedar en el bàndol d'aquest i Abd Allah Abu Salih ibn Hazim fou nomenat altre cop governador. La regió estava en mans de Salm ibn Ziyad nomenat vers el 680 per Yazid, que fou convençut de renunciar a favor d'Abd Allah. Aquest va arribar a la capital provincial Merv i tot el territori estava en revolta dirigida per Aws ibn Talaba i es va haver d'imposar per la força; els rabia i els tamimites van haver de ser combatuts i també els heftalites, però va aconseguir diverses victòries que li van garantir el predomini.

Quan ja la resta del món musulmà havia entrat en tractes amb el califa Abd al-Malik ben Marwan (685–705), Abd Allah va continuar donant suport al germà d'Abd Allah ibn al-Zubayr, Musab ibn al-Zubayr. A la mort d'aquest (691/692) el califa li va enviar un delegat i li va oferir el govern del Khurasan per set anys a canvi del seu reconeixement, però va refusar l'oferta. El califa llavors va nomenar governador a un dels propis oficials d'Abd Allah; Ibn Hazim es va declarar obertament en rebel·lió i va tenir el suport del poble a Merv, però al cap de poc fou assassinat.

BibliografiaModifica