Yazid I

califa omeia

Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —en àrab يزيد بن معاويةYazīd ibn Muʿāwiya— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683). Fou escollit successor pel seu pare; la seva mare era Maysun, germana del xeic kalbita Ibn Bàhdal i el poder dels kalbites al sud de Síria va aconsellar l'elecció al seu pare, en lloc d'Abd-Al·lah ibn Muàwiya, la mare del qual era quraixita. La seva kunya fou Abu-Khàlid i la va agafar pel seu fill Khàlid ibn Yazid.

Infotaula de personaYazid I
Drachm of Yazid I, 676-677.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement646 Modifica el valor a Wikidata
Damasc Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 683 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Damasc Modifica el valor a Wikidata
Califa
680 – 683
← Muàwiya ibn Abi-SufyanMuàwiya ibn Yazid → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicÀrabs Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaOmeies Modifica el valor a Wikidata
FillsMuàwiya ibn Yazid
Khàlid ibn Yazid
Àtiqa bint Yazid Modifica el valor a Wikidata
ParesMuàwiya ibn Abi-Sufyan Modifica el valor a Wikidata i Maisun bint Bahdal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Durant la vida del seu pare va dirigir una expedició contra els romans d'Orient participant en l'atac contra Constantinoble el 669 o 670; va dirigir també diverses vegades el hajj.

La segona guerra civil islàmicaModifica

Article principal: Segona fitna

Durant el govern de Muàwiya I, alguns alides van refusar de prestar jurament al presumpte hereu Yazid, i a la mort del califa, l'abril del 680, van ratificar la no acceptació de Yazid, encapçalats per al-Hussayn ibn Alí. Per escapar de les persecucions omeies, els alides van fugir a la Meca. Després de la mort d'al-Hussayn a la batalla de Karbala (octubre del 680)a mans de les forces enviades per Yazid manades pel seu governador Ubayd-Al·lah ibn Ziyad de l'Iraq, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr va començar a reclutar partidaris, i una tropa encapçalada per Múslim ibn Uqba al-Murrí fou enviada a Medina per posar fi a l'activitat rebel. Abd-Al·lah llavors va proclamar la deposició de Yazid, i el van secundar els Ansar de Medina que van agafar com a cap a Abd-Al·lah ibn Hàndhala[1] deposant al governador omeia, i els quraixites de la ciutat que van agafar com a cap a Abd-Al·lah ibn Mutí. Yazid I va enviar contra els rebels a Muslim ibn Uqba al-Murbi amb un exèrcit sirià de dotze mil homes[1] que va derrotar els medinesos a la batalla d'al-Harra el 27 d'agost del 683, saquejant la ciutat durant tres dies. Múslim ibn Uqba al-Murbi va morir poc després quan es dirigia a assetjar Abd-Al·lah ibn az-Zubayr que era a la Meca. El 24 de setembre del 683, el nou comandant, Al-Hussayn ibn Numayr va iniciar el setge però als 64 dies els assetjants es van assabentar de la mort de Yazid i van aixecar-lo.

El califa va morir a Huwwarin o Hawwarin el novembre del 683, quan tenia 40 anys i fou el darrer sufyànida. El va succeir el seu fill i successor designat Muàwiya ibn Yazid (Muàwiya II) que només regnarà uns mesos.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 (anglès) Sayyid A. A. Maudoodi, Khelafat o Rajtantro

BibliografiaModifica


Precedit per:
Muàwiya I
califa omeia de Damasc
680-683
Succeït per:
Muàwiya II