Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —àrab: يزيد بن معاوية, Yazīd ibn Muʿāwiya— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683). Fou escollit successor pel seu pare; la seva mare era Maysun, germana del xeic kalbita Ibn Bàhdal i el poder dels kalbites al sud de Síria va aconsellar l'elecció al seu pare, en lloc d'Abd-Al·lah ibn Muàwiya, la mare del qual era quraixita. La seva kunya fou Abu-Khàlid i la va agafar pel seu fill Khàlid ibn Yazid.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 646 Damasc |
| Mort | 11 novembre 683 (36/37 anys) Damasc |
| Califa omeia | |
| 27 abril 680 – 11 novembre 683 ← Muàwiya ibn Abi-Sufyan – Muàwiya ibn Yazid → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, califa, governant |
| Família | |
| Família | Omeies |
| Fills | Muàwiya ibn Yazid, Khàlid ibn Yazid, Àtiqa bint Yazid |
| Pares | Muàwiya ibn Abi-Sufyan i Maisun bint Bahdal (en)  |
Durant la vida del seu pare va dirigir una expedició contra els romans d'Orient participant en l'atac contra Constantinoble el 669 o 670; va dirigir també diverses vegades el hajj.
La segona guerra civil islàmicaModifica
Durant el govern de Muàwiya I, alguns alides van refusar de prestar jurament al presumpte hereu Yazid, i a la mort del califa, l'abril del 680, van ratificar la no acceptació de Yazid, encapçalats per al-Hussayn ibn Alí. Per escapar de les persecucions omeies, els alides van fugir a la Meca. Després de la mort d'al-Hussayn a la batalla de Karbala (octubre del 680)a mans de les forces enviades per Yazid manades pel seu governador Ubayd-Al·lah ibn Ziyad de l'Iraq, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr va començar a reclutar partidaris, i una tropa encapçalada per Múslim ibn Uqba al-Murrí fou enviada a Medina per posar fi a l'activitat rebel. Abd-Al·lah llavors va proclamar la deposició de Yazid, i el van secundar els Ansar de Medina que van agafar com a cap a Abd-Al·lah ibn Hàndhala[1] deposant al governador omeia, i els quraixites de la ciutat que van agafar com a cap a Abd-Al·lah ibn Mutí. Yazid I va enviar contra els rebels a Muslim ibn Uqba al-Murbi amb un exèrcit sirià de dotze mil homes[1] que va derrotar els medinesos a la batalla d'al-Harra el 27 d'agost del 683, saquejant la ciutat durant tres dies. Múslim ibn Uqba al-Murbi va morir poc després quan es dirigia a assetjar Abd-Al·lah ibn az-Zubayr que era a la Meca. El 24 de setembre del 683, el nou comandant, Al-Hussayn ibn Numayr va iniciar el setge però als 64 dies els assetjants es van assabentar de la mort de Yazid i van aixecar-lo.
El califa va morir a Huwwarin o Hawwarin el novembre del 683, quan tenia 40 anys i fou el darrer sufyànida. Li va succeir el seu fill i successor designat, Muàwiya ibn Yazid (Muàwiya II), que només regnaria uns mesos.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 (anglès) Sayyid A. A. Maudoodi, Khelafat o Rajtantro Arxivat 2014-10-24 a Wayback Machine.
BibliografiaModifica
- Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Yazīd (I) b. Muʿāwiya».
| Precedit per: Muàwiya I |
califa omeia de Damasc 680-683 |
Succeït per: Muàwiya II |