Batalla d'al-Harra
La batalla d'al-Harra formà part de la segona fitna, i es va lliurar en un desert prop de Medina el 683. En endavant aquest lloc fou conegut com la Harra per excel·lència.
segona fitna | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | 27 d'agost del 683 | ||
Coordenades | 24° 28′ N, 39° 38′ E / 24.47°N,39.63°E | ||
Lloc | Harra al-Waqim,[1] en un desert prop de Medina | ||
Resultat | victòria califal | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
Antecedents modifica
Durant el govern de Muàwiya I, alguns alides van refusar de prestar jurament al presumpte hereu Yazid I, i a la mort del califa, el 680, van ratificar la no acceptació de Yazid, encapçalats per al-Hussayn ibn Alí. Per escapar de les persecucions omeies els alides van fugir a la Meca. Després de la mort d'Al-Hussayn a la batalla de Karbala, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr va començar a reclutar partidaris, i una tropa encapçalada per Múslim ibn Uqba al-Murrí fou enviada a Medina per posar fi a l'activitat rebel. Abd-Al·lah llavors va proclamar la deposició de Yazid, i el van secundar els Ansar de Medina que van agafar com a cap a Abd-Al·lah ibn Hàndhala[3] deposant al governador omeia, i els quraixites de la ciutat que van agafar com a cap a Abd-Al·lah ibn Mutí.
Batalla modifica
Yazid I va enviar contra els rebels Múslim ibn Uqba al-Murrí amb un exèrcit sirià de dotze mil homes[3] que va derrotar els medinesos a la Harra el 27 d'agost del 683, i va saquejar la ciutat durant tres dies.
Conseqüències modifica
Múslim ibn Uqba al-Murrí va morir poc després, quan es dirigia a assetjar Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, que era a la Meca. El 24 de setembre del 683, el nou comandant, al-Hussayn ibn Numayr as-Sakuní va iniciar el setge que va aixecar al cap de 64 dies, en assabentar-se de la mort de Yazid I.
Referències modifica
- ↑ (anglès) Lives of the Tewlve Imams From the Alhe Bait, The Fourth Imam: Ali ibne al-Husain
- ↑ (anglès) Sayyed Ali Akbar Sadequat, Anecdotes for Reflection: Part 2, p. 123-125. World Federation of the KSIMC, 2005. ISBN 1-898449-85-6,
- ↑ 3,0 3,1 (anglès) Sayyid A. A. Maudoodi, Khelafat o Rajtantro Arxivat 2014-10-24 a Wayback Machine.