Ubayd-Al·lah ibn Ziyad
Ubayd-Al·lah ibn Ziyad (+686) fou un governador omeia de Bàssora, de Kufa i de les terres orientals.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 648 Bàssora |
| Mort | 6 agost 686 (37/38 anys) Riu Khazir |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Califat Omeia |
| Conflicte | Batalla de Karbala |
| Família | |
| Pare | Ziyad ibn Abihi |
| Germans | Abbad ibn Ziyad, Salm ibn Ziyad, Muslim ibn Ziyad, Slm ibn Ziyad, Abd al-Rahman ibn Ziyad i Yazid ibn Ziyad |
Era fill de Ziyad ibn Abihí (conegut també com a Ziyad ibn Abi-Suffín). A la mort del seu pare vers el 673, fou nomenat pel califa omeia com a governador del Khurasan on en els darrers anys el seu pare havia tingut tres governadors delegats i hauria assolit el càrrec el 674; a l'any següent (674) el califa el va designar també com a governador de Bàssora, on va governar des de 675. El 680 se li va afegir el govern de Kufa. Ubayd Allah va sufocar (octubre del 680) la revolta de Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib el que el va convertir en la bèstia negra dels xiïtes. La primera expedició àrab al darrere de l'Oxus, dirigida per Ubayd-Al·lah ibn Ziyad va arribar a Bukharà el 674.[1]
El govern a Bàssora era complicat i en la confusió de la mort de Yazid I ibn Muàwiya (680–683) va haver de contemporitzar amb els àixraf dels que fin i tot va arribar a tenir la baya però no es va poder sostenir i fou expulsat de la ciutat pels ashraf fugint a Síria on va aportar el seu suport a Marwan ibn al-Hakam pel que va combatre a la batalla de Mardj Rahit; després va servir al seu fill Abd-al-Màlik ibn Marwan (685); fou el general responsable (tot i que no directe) de la victòria sobre els Tawwabun, en què Sulayman ibn Surad i els seus homes foren massacrats a Ras al-Ayn, tradicionalment datada el 4 a 6 de gener del 685 però que segurament no va tenir lloc almenys fins al maig.
El general Ubayd-Al·lah va atacar Kufa (d'Ibn az-Zubayr) i Bàssora, però no les va poder ocupar (maig del 685). A Kufa es va revoltar el cap xiïta Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, antic servidor del califa Alí ibn Abi-Tàlib, que es va proclamar imam. Ubayd-Al·lah els va atacar i es va lliurar una batalla indecisa (juliol del 686); però el general fou derrotat poc després a una batalla decisiva a la vora del riu Khazir (agost del 686) pel general Ibrahim ibn al-Ashtar, al servei d'Ibn az-Zubayr, i Iraq va quedar en mans d'Ibn az-Zubayr i els seus generals Mussab, Ibrahim ibn al-Ashtar i Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (comandant de Bàssora); aquest darrer va derrotar a Mukhtar de Kufa a Harura l'abril del 687 i va recuperar la ciutat.
Referències modifica
- ↑ Gibb, H. A. R.. The Arab Conquests in Central Asia. READ BOOKS, 2007, p. 17-19. ISBN 1-4067-5239-8.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia de l'Islam, X, 823.
- Jean Calmard, «EBN ZĪĀD, ʿOBAYD-ALLĀH» a Encyclopaedia Iranica