Abdelbaki es Satty
Abdelbaki es Satty (Bab Taza, 1 de gener de 1973 - Alcanar, 16 d'agost de 2017) va ser un imam de Ripoll i presumptament el cap d'una cèl·lula d'Estat Islàmic que va atemptar a Catalunya l'estiu de 2017.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r gener 1973  Bab Taza (Marroc) |
| Mort | 16 agost 2017 (44 anys) Alcanar (España) |
| Causa de mort | Mort accidental |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | imam (2014–2017), terrorista, narcotraficant |
| Participà en | |
| 17 agost 2017 | atemptats de Catalunya de 2017 |
Va ser detingut per tràfic de persones el 2002 a la zona de l'estret de Gibraltar.[1] Un cop en llibertat, es trasllada a Vilanova i la Geltrú on, se suposa, contacta per primer cop amb la cèl·lula de captació de combatents per Al Qaida dirigida per l'imam Mohamed Mrabet.[2][3] Tot i estar involucrat dins l'anomenada operació Xacal i tenir el seu telèfon intervingut, no va ser imputat.[4][5]
Va marxar de la ciutat cap al 2008 per, presumptament, continuar amb el tràfic d'haixix entre Marroc i Espanya. Arran d'aquest tràfic, va ser detingut a Ceuta el 2010 i condemnat a 4 anys de presó el 2011 i va complir pena a la presó de Castelló.[4] Un cop complida la pena, va aconseguir evitar una ordre d'expulsió del país gràcies al seu arrelament.
L'any 2014, després de sortir de la presó, es trasllada a Vilvoorde (Bèlgica), on intenta treballar d'imam, però desperta les sospites tant de la població musulmana com de la policia belga.[6]
Va exercir d'imam a Ripoll des de principis del 2016 fins que va marxar de la ciutat a l'estiu de 2017,[7] per, presumptament, preparar els atemptats a la casa ocupada d'Alcanar on va ser declarat mort per l'explosió del material que estava manipulant. És a Ripoll que va captar els joves amb qui va formar la cèl·lula terrorista que cometria els atemptats de l'agost de 2017.
Segons fonts periodístiques, Es Satty va ser informador del CNI des del 2014[8] i fins al mateix moment dels atemptats.[9] El CNI havia negat que se l'hagués volgut captar.[8] El CNI si que va reconèixer contactes amb Es Satty durant el període que va complir condemna a la presó de Castelló atès que compartia cel·la amb jihadistes.[10]
L'1 de març de 2018, a la Mesa del Congrés dels Diputats el PP, PSOE i C's van vetar la petició d'ERC i el Pdcat d'una comissió d'investigació sobre la seva relació amb el CNI, al·legant que era un assumpte de seguretat nacional que s'havia de solventar a la Comissió de Despeses Reservades.[11] Anteriorment, el 13 de febrer de 2018, el vot en contra de PP, PSOE, ERC i PDCat i l'abstenció d'UP va impedir que prosperes la proposta de C's d'investigar els atemptats per considerar-la electoralista.[11]
El 19 d'agost de 2020 la veterana revista holandesa De Groene Amsterdammer va publicar un article posant en dubte la mort d'Es Satty donat que va ser declarat mort sense que s'hagués pogut identificar a les anàlisis biològiques. No obstant, els mossos d'esquadra que van portar la investigació dels atempats van confirmar la mort d'Es Satty a partir de les mostres biològiques analitzades.[12] També hi ha dubtes pels testimonis dels fets. "Segons els testimonis, 4 o 5 persones eren a la casa d'Alcanar la nit de l'explosió. Així que el perfil d'ADN desconegut no té perquè pertànyer necessàriament a Es Satty. Entre les runes es van trobar tota mena de coses de l'imam, però no pas el seu telèfon. Testimonis presencials van declarar a la policia que van veure la camioneta blanca d'Es Satty allunyar-se a gran velocitat immediatament després de l'explosió. La camioneta va aparèixer tres dies després a la casa d'un carnisser amic de l'imam a Sant Carles de la Ràpita, no lluny d'Alcanar. Després de l'explosió, el telèfon d'Es Satty va rebre diverses trucades que van durar alguns minuts. I finalment: els cossos de tots els membres de la cèl·lula terrorista que van morir van ser recuperats per les seves famílies al Marroc. Excepte un, i no perquè no tingui família: Es Satty", indica.[13][14]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 García, Jesús «Vida y obra del imán de Ripoll» (en castellà). EL PAÍS, 17-09-2017.
- ↑ «El imam al que le explotó 'la madre de satán'» (en castellà). ELMUNDO.
- ↑ «El currículum criminal de Es Satty, el cerebro de los atentados del 17-A» (en castellà). abc.
- ↑ 4,0 4,1 García, Jesús «El imán de Ripoll: “Me dieron una paliza y estuve en coma”» (en castellà). EL PAÍS, 29-08-2017.
- ↑ «L'imam de Ripoll: de traficant de drogues i ferralla a jihadista». Ara.cat.
- ↑ «El policia belga va demanar al mosso d'esquadra "com més informació millor" de l'imam de Ripoll». Ara.cat.
- ↑ Dolz, Patricia Ortega «Así es el imán de Ripoll, supuesto cerebro de la célula de Cataluña» (en castellà). EL PAÍS, 19-08-2017.
- ↑ 8,0 8,1 Bayo, Carlos Enrique. «El CNI fichó a Es Satty en 2014 a cambio de no ser deportado y le ayudó a ser imán en Ripoll» (en castellà). Público, 17-07-2019. [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ Bayo, Carlos Enrique. «El cerebro de la masacre de Las Ramblas fue confidente del CNI hasta el día del atentado» (en castellà). Público, 15-07-2019. [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ Dolz, Patricia Ortega «El CNI admite “contactos” con el cerebro de los atentados de Barcelona» (en castellà). El País [Madrid], 17-11-2017. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 11,0 11,1 «El Congreso veta la petición de ERC y PDeCAT de crear una comisión de investigación sobre el CNI y el imán de Ripoll» (en castellà). Público, 01-03-2018. [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ «Atentado Barcelona: Los Mossos descartan que el imán Satty pueda estar vivo» (en castellà). La Vanguardia, 10-06-2020. [Consulta: 20 agost 2020].
- ↑ Bou, Lluís «Una revista holandesa posa en dubte que el confident del CNI sigui mort». El Nacional, 19-08-2020 [Consulta: 20 agost 2020].
- ↑ Lex Rietman «De nabestaanden willen de waarheid weten» (en neerlandès). De Groene Amsterdammer, 19-08-2020 [Consulta: 20 agost 2020].