Abel Salazar García

(S'ha redirigit des de: Abel Salazar)

Abel Salazar García (24 de setembre de 1917 - 21 d'octubre de 1995) va ser un actor, guionista i productor mexicà,[1] pertany a l'Època d'Or del cinema mexicà.

Infotaula de personaAbel Salazar García
Nom original(es) Abel Salazar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 1995 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Cuernavaca (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, productor de cinema, actor de cinema, actor de televisió i guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeGloria Marín (1958–1960)
Rosita Arenas (1960–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0757663 Allocine: 12694 Allmovie: p109589 Modifica el valor a Wikidata

Inicia la seva carrera fent petits papers com a companyó de comediants en les carpes de trattoria de la ciutat de Mèxic.

Debuta en La casa del rencor (1941), dirigit per Chano Urueta. Aquest mateix any cau en una profunda depressió a causa del trencament per part de la seva promesa Gloria Marín, qui li abandona per a impulsar la seva carrera gràcies a l'èxit de Jorge Negrete; crisi de la qual Salazar no aconsegueix recuperar-se fins a 1944 quan participa en diverses pel·lícules com Capullito de alhelí. D'aquí continua amb Las cinco advertencias de Satanás (1945), de Fernando Soler; Los tres García (1946), de Ismael Rodríguez; Mi esposa busca novio (1947), de Carlos Orellana; La Panchita (1948), d'Emilio Gómez Muriel; Me ha besado un hombre (1949), de René Cardona; El pecado de Laura (1949), de Julián Soler; Una viuda sin sostén (1950), de Miguel M. Delgado; Canasta uruguaya (1952), de René Cardona. Després d'una llarga estada a Espanya, on va interpretar El Coyote (1954), de Joaquín Luis Romero Marchent, i Mañana cuando amanezca (1954), de Javier Setó i Los Tres Amores de Lola (1956), de René Cardona, va emprendre una nova etapa com a productor i protagonista d'una gran quantitat de pel·lícules terrorífiques, entre les quals cal recordar El vampiro (1957) i El ataúd del vampiro (1957), de Fernando Méndez; El barón del terror (1963) i La casa embrujada (1964).

El 1944 es va casar amb Alicia Cárdenas, amb qui va tenir dues filles (Alicia i Leticia Salazar Cárdenas) i de la qual va acabar divorciant-se. En 1958 va contreure matrimoni amb Gloria Marín, de la qual també es va divorciar després de llargs processos legals. En 1960 es va casar amb l'actriu Rosita Arenas, qui havia estat casada dos mesos el 1958 amb l'aristòcrata i actor espanyol Jaime de Mora y Aragón.[2] La seva filla, Rosita Salazar Arenas, és actriu i guionista.[3][4][5]

En 1976 treballa com a director d'escena en la pel·lícula Tres mujeres en la hoguera i la seva última aparició com a actor, va anar en la cinta El otro, del reconegut director Arturo Ripstein, en 1984. A més, va treballar per a la televisió en les telenovel·les Senda de gloria (1987) i Mi segunda madre (1989-90).

Va morir el 21 d'octubre de 1995 en Cuernavaca, estat de Morelos, afectat d'alzheimer.[6]

ReferènciesModifica

  1. «Biografía de Abel Salazar». OEM. actualitzat setembre de 2008
  2. Staff. «Abel Salazar». Formula Mexicana, 19-06-2012. Arxivat de l'original el 30 de maig 2015. [Consulta: 4 gener 2013].
  3. Pita Ojeda, Rosa Salazar. Rituales Para El Amor, La Belleza y La Prosperidad, 1988. ISBN 9789706431455 [Consulta: 4 gener 2013]. 
  4. Martina Ochs. «Kylie Minogue: Der nächste Reinfall – Story auf». Gala.de, 23-05-2007. [Consulta: 4 gener 2013].
  5. «Archives». Tvlatina.tv, 19-11-2012. [Consulta: 4 gener 2013].(subscripció necessària)
  6. «Mexican Actor Abel Salazar Dead at 78». [Consulta: 18 desembre 2018].

Enllaços externsModifica