Senda de gloria

telenovel·la històrica mexicana

Senda de gloria és una telenovel·la històrica mexicana produïda per Ernesto Alonso per a Televisa en 1987. La telenovel·la recrea els successos històrics ocorreguts en Mèxic entre 1917 i 1938.[1] Va ser protagonitzada per Eduardo Yáñez i Julieta Rosen, amb l'actuacions antagòniques dels primers actors Rosita Arenas, Abel Salazar i Roberto Vander, les actuacions estel·lars de Raúl Araiza Herrera, Roxana Chávez i Anabel Ferreira i els primers actors Ignacio López Tarso, Aarón Hernán, Norma Lazareno, Bruno Rey, Ramón Menéndez, Manuel López Ochoa, Delia Magaña i Blanca Sánchez. Fou guardonada amb un dels premis Ondas 1988.[2]

Infotaula de sèrie de televisióSenda de gloria
Gèneretelenovel·la Modifica el valor a Wikidata
DirectorRaúl Araiza Modifica el valor a Wikidata
Actors
Companyia productoraTelevisa Modifica el valor a Wikidata
PaísMèxic Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalLas Estrellas Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi26 març 1987 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi2 octubre 1987 Modifica el valor a Wikidata
Episodis135 Modifica el valor a Wikidata
El padre Gallo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Quinceañera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Més informació
IMDB: tt0216504 Filmaffinity: 447927 Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

La història comença en 1917, amb la Revolució Mexicana havia arribat a la seva fi. El general Eduardo Álvarez i la seva família esperen l'arribada del tren en l'estació i allí coneixen a Manuel Fortuna, un jove treballador ferroviari que tindrà un paper important en les seves vides. Manuel s'enamora d'Andrea, la major de les filles del general, però els separa un gran abisme, a més Manuel viu amb Mercedes, una dona major que l'adora i per això no vol danyar-la.

Els Álvarez són carrancistes, i el General ocupa el lloc de secretari general del President Venustiano Carranza. Però quan aquest és assassinat, El General es nega a fer-se partidari del nou president, el dictador Álvaro Obregón. Per això, ell i la seva família planegen exiliar-se en Querétaro, però el seu cosí Alejandro, qui també és familiar d'Obregón, els convenç de quedar-se a la ciutat. També es retroben amb Manuel, i Andrea ja sense dubtes sobre el que sent per ell, se li lliura. No obstant això, penoses circumstàncies faran que Manuel desaparegui i que Andrea ho doni per mort, i en conseqüència, accepti la demanada de mà de James Van Trobin, un imperialista anglès.

Una gran casa a la Ciutat de Mèxic, herència de la família Álvarez està dividida en dues per mitjà d'una paret. Això representa el símbol del rebuig d'Eduardo cap al seu cosí Alejandro, qui es va aprofitar de la seva germana Catalina i que al final es va acabar casant-se amb ella. Han passat tres anys, i ja en 1919, l'altre costat de la casa finalment és obert per a donar acolliment a la gran família de l'eixelebrada Nora Álvarez, la filla d'Alejandro i l'esposa de Manuel que finalment no va morir. Tots ells són obregonistes inclòs Manuel que va deixar el seu passat revolucionari quan es va casar amb Nora. I aquí és on tornarà a trobar-se amb Andrea, el seu gran amor de tota la vida.

RepartimentModifica

Equip de produccióModifica

PremisModifica

Premis TVyNovelas 1988Modifica

Categoria Nominat(a) Resultat
Millor telenovel·la Ernesto Alonso Nominat
Millor actriu protagonista Julieta Rosen Nominada
Millor actor protagonista Eduardo Yáñez Guanyador
Millor primer actor Ignacio López Tarso Nominat
Millor direcció d'escena Raúl Araiza Guanyador
Millor direcció de cambres Jesús Acuña Lee Guanyador
Millor producció Pablo García Sainz Guanyador

Premis ACE 1988Modifica

Categoria Nominat Resultat
Millor programa escènic Ernesto Alonso Guanyador
Millor coactuació masculina Arturo Beristáin Guanyador

ReferènciesModifica

  1. «Senda de gloria, telenovela de 1987: realizada por Televisa Studios.». Alma Latina. [Consulta: 4 febrer 2015].
  2. La SER entregó los Premios Ondas 1988, El País, 12 de novembre de 1988

Enllaços externsModifica