Aberthin
Aberthin és una petita vila situada al county borough de Bro Morgannwg, Gal·les. Es troba just als afores d'Y Bont-faen, a De Cymru, al nord d'una vall poc profunda, molt a prop de la carretera A48.[1] La Cowbridge Comprehensive School es troba just al sud-oest de la vila.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Regne Unit | |||
| País | Gal·les | |||
| Àrea principal | Bro Morgannwg | |||
| Comunitat | Cowbridge with Llanblethian (en)   | |||
A 250 metres al sud hi ha una antiga pedrera plena d'oòlits de color gris.[2] Aberthin és també el nom d'un rierol, el Riu Aberthin.[3] A la vila hi havia una estació de tren que va estar operativa entre 1905 i 1920, però actualment és un camp a l'oest d'Aberthin.
Etimologia modifica
En anglès es pronuncia posant accent a la segona síl·laba, a diferència de la majoria de noms gal·lesos que comencen per Aber. Molts dels habitants d'Aberthin pronuncien la e com si fos una u allargada. Aparentment, el nom és una derivació del nom del rierol, Nant i Berthyn.
Elements destacables modifica
No hi ha botigues, però hi ha dos Pubs, un Ajuntament, que quan va ser construït el 1749 era la segona edificació metodista calvinista de Gal·les,[4] i un arbre notable al mig de la rotonda. L'església metodista i la vila van ser visitats el 1746 per Howell Harries, i va ser a l'església on Peter Williams va fer un discurs que va provocar que fos repudiat pels metodistes.[5] Cases de l'àrea inclouen la Llansannor Court i la Great House.[1]
Cultura modifica
El comitè de la vil·la organitza molts esdeveniments durant l'any, com ara la cursa d'ànecs (on ànecs grocs de plàstics són deixats al rierol perquè els arrossegui el corrent), una foguera i focs artificials (celebrats als Downs amb vistes del poble), nits de concursos, art amateur, balls al graner i, durant el Dia de la Vil·la, es realitza una barbacoa, amb música en directe i una exposició canina.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Royal Commission on Ancient and Historical Monuments in Wales. An Inventory of the Ancient Monuments in Glamorgan: The Iron Age and the Roman. H.M.S.D., 1981 [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ Geological Survey of Great Britain. The Geology of the South Wales Coal-field ...: The country around Bridgend (Sheets 261, 262 of the map), by Aubrey Strahan and T. C. Cantrill, with parts by H. B. Woodward and R. H. Tiddeman. 1904. Printed for H.M. Stationery off., by Wyman and sons, limited, 1927 [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ Willett, Mark. The Stranger in Monmouthsire, and South Wales; or, Illustrative sketches of the history, antiquities, and scenery, of South Wales, and its borders, 1825, p. 354 [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ The Welsh Academy Encyclopaedia of Wales. John Davies, Nigel Jenkins, Menna Baines and Peredur Lynch (2008) pg500 ISBN 978-0-7083-1953-6
- ↑ Davies, D. Elwyn. "They thought for themselves": a brief look at the story of Unitarianism and the liberal tradition in Wales and beyond its borders. Gomer Press, 1982, p. 71 [Consulta: 19 abril 2012].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aberthin |