Abolició dels senyorius a Espanya
L'abolició dels senyorius a Espanya va ser realitzada l'1 de juliol del 1811 per les Corts de Cadis, i constitueix la peça bàsica del conjunt de canvis que va significar la revolució burgesa a Espanya. Del 4 de juny a l'1 de juliol del 1811, es va estar debatent (encara que ja s'havia estat plantejant abans) a Cadis, l'abolició dels senyorius, que finalment va ser aprovada. El decret abolia els senyorius jurisdiccionals convertint-los en propietat privada, el vassallatge i les prestacions personals al senyor, obrint pas a un major desplegament de les relacions socials i econòmiques capitalistes.[1]
| ||||
| Tipus | aspecte en una regió específica causa esdeveniment abolició de senyoria, senyoriu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 26 agost 1837 | |||
| Període | segle XIX | |||
| Localització | Espanya (Espanya) | |||
| Estat | Espanya | |||
El decret fou abolit per Ferran VII quan va recuperar el tron. Els posteriors governs van aprovar lleis semblants el 1823 (Mendizábal) i el 1837 (Madoz) per a intentar també regular la situació, i van marcar el grau de radicalisme a cada moment, barrejats amb els conflictes entre conservadors i liberals durant les guerres carlines.
Bibliografia
modifica- Francisco J. Hernández Montalbán La abolición de los señoríos en España : (1811-1837) Ed. Biblioteca Nueva, Madrid, 1999.
Referències
modifica- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.