Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat
Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat (àrab: أبُو الحسن عليُّ بن مُحمَّد بن مُوسى بن الحسن بن الفرات, Abū l-Ḥasan ʿAlī b. Muḥammad b. Mūsà b. al-Ḥasan b. al-Furāt), més conegut senzillament com a Ibn al-Furat o, per distingir-lo del seu germà, com Alí ibn al-Furat (?, 855 - Bagdad, 924), fou un destacat visir abbàssida.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 855 (Gregorià)  |
| Mort | 924 (Gregorià) (68/69 anys) Bagdad (Iraq) |
| Causa de mort | pena de mort |
| Visir | |
| Visir | |
| | |
| Família | |
| Germans | Abu-l-Khattab Jàfar ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat |
Després de ser ajudant del seu germà Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Hàssan ibn al-Furat en les finances del califat (vers 892-904) va esdevenir el principal ajudant del visir al-Abbas al-Hasan i fou el que va enfrontar el cop d'estat dels partidaris d'Al-Mútazz que fou califa durant un dia amb Ibn al-Jarrah com a visir; aquest va fugir i el califa al-Múqtadir (908-932) va recuperar el poder i va nomenar Ibn al-Furat com a visir (desembre del 908). Va esdevenir l'home més poderós de l'estat amb un mínim control dels anomenats "grans" (sadat) és a dir la mare del califa i els eunucs principals. Però amb poca prudència va cometre diverses malversacions fins que fou destituït el juliol del 912.[1]
Va ser cridat altre cop al càrrec el juny del 917, però la revolta del governador de l'Azerbaidjan va provocar la seva caiguda el novembre del 918 i va romandre presoner a palau durant el visirat d'Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs fin que aquest fou revocat i fou cridat al visirat per tercera vegada l'agost del 923.
Aquest tercer visirat fou una onada de repressió; amb l'ajut del seu fill Al-Muhassin va prendre sagnant venjança contra els seus enemics i tots els que l'havien maltractat, i va extorsionar a tots els que va poder i especialment als que havien tingut càrrecs en l'anterior visirat. Aquests fets foren rebuts amb alarma a la cort i es va complicar amb l'assalt dels càrmates de Bahrayn als pelegrins l'abril/maig del 924. Aconsellat pel seu camarlenc i per alguns caps de la guàrdia, el califa va fer detenir a Ibn al-Furat i al seu fill (juny del 924). L'actitud insolent de l'ex visir, i la pressió dels caps militars que exigien l'execució dels dos homes va decidir al califa a condemnar-los a mort. El prefecte de policia de Nazuk els va executar seguint les seves ordres el juliol del 924.
Referències
modifica- ↑ Bowen, Harold. The Life and Times of 'Alí Ibn 'Ísà, 'the Good Vizier' (en anglès). CUP Archive, 1928, p. 107.
Bibliografia
modifica- L. Massignon, Les origenes shi'ites de la familie vizirale des Banû l-Furat, El Caire, 1935-1945
- Zetterstéen, K. V. "Ibn al-Furāt". Encyclopaedia of Islam, primera edició (1913-1936). Editada per M. Th. Houtsma, T.W. Arnold, R. Basset, R. Hartmann. Brill Online, 2016. 22 de maig de 2016