Al-Múqtadir (abbàssida)

califa abbàssida
(S'ha redirigit des de: Al-Múqtadir)

Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir —en àrab أبو الفضل جعفر المقتدر باللهAbū l-Faḍl Jaʿfar al-Muqtadir bi-Llāh— (895 - 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931). Era fill d'al-Mútadid i d'un concubina esclava grega de nom Xaghib.

Infotaula de personaAl-Múqtadir
Dinar of al-Muqtadir with Abu'l-Abbas and Amid al-Dawla.jpg
modifica
Biografia
Naixement13 novembre 895 modifica
Bagdad modifica
Mort31 octubre 932 modifica (36 anys)
Bagdad modifica
Califa abbàssida
modifica
Dades personals
Grup ètnicÀrabs modifica
Activitat
OcupacióPoeta modifica
Família
FamíliaAbbàssides modifica
Fillsar-Radi
al-Muttaqí
al-Mutí modifica
Paresal-Mútadid modificaShaghab (en) Tradueix modifica
Germansal-Muktafí i Al-Qàhir modifica

Va succeir al seu germà al-Muqtafí quan aquest va morir el 13 d'agost del 908, quan tenia només 13 anys. Un partit important preferia com a califa a Abd-Al·lah, el fill del califa al-Mútazz, i al-Múqtadir fou deposat el 17 de desembre del 908 en un complot format per un grup d'oficials, jutges i funcionaris del govern oposats al califa que donaven suport a Ibn al-Mútazz. El visir al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí oposat al complot, fou assassinat aquell dia i tot seguit Ibn al-Mútazz fou proclamat califa amb el nom de regne d'al-Múntassif. Però la guàrdia del califa va oposar una forta resistència als colpistes i després de rebutjar l'atac a palau van passar al contraatac cap a la casa d'Ibn al-Mútazz on aquest es trobava reunit amb els principals líders del cop. Els colpistes es van desbandar. Ibn al-Mútazz es va amagar a una casa de Bagdad però fou descobert i executat. L'endemà al-Múqtadir havia recuperat el tron. Llavors va nomenar visir a Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat.

Fou un sibarita i un malgastador (va dilapidar en pocs anys l'herència de 70 milions deixada pel seu pare) que va estar dominat per les dones de l'harem, per la seva mare Shaghib, i pels visirs. Els hamdànides es van fer independents a Mossul i els fatimites a Ifríqiya. El visir, amb poca prudència, va cometre diverses malversacions fins que fou destituït el juliol del 912. Abu Ali Muhammad ibn Ubayd Allah al-Khakani, el va succeir.[1] El 912/913 es va revoltar a Síria l'alida Ibn al-Rida i al Tabaristan la revolta alida [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam | zaydita]] havia esdevingut endèmica sota Hasan ibn Ali al-Utrush. El 913 Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah fou cridat a ocupar el càrrec de visir al lloc d'Abu Ali Muhammad ibn Ubayd Allah al-Khakani, per imposició del general Munis al-Mudhàffar.

La lluita a la frontera romana d'Orient va continuar amb expedicions dels dos costats amb èxits i fracassos pels dos costats. Com que les tropes aquarterades a Bagdad no van rebre la paga, es van amotinar i poc temps després Alí ibn Issa fou destituït (917) i Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat va ser cridat altre cop al càrrec el juny del 917. El mateix 917, l'emperador va enviar una ambaixada a Bagdad que va fer propostes de pau i intercanvi de presoner) que es va concretar en un tractat el 919 que aviat es va trencar. La revolta del governador de l'Azerbaidjan Yusuf ibn Abi l-Sadj va provocar la caiguda del visir el novembre del 918 que va romandre presoner a palau durant el visirat del seu successor Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs.

En aquest temps els càrmates es van revoltar i entre 919 i 923 Bàssora fou saquejada més d'una vegada per Abu Tahir Sulayman al-Djannabi, el cap dels càrmates de Bahrayn. Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs fou revocat com a visir el 923 i fou cridat al visirat per tercera vegada Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat (agost del 923). Abu Tahir Sulayman al-Djannabi el 924 va atacar a la caravana de pelegrins que venia de la Meca i després va atacar Kufa retornant els atacants a Bahrayn sans i estalvis. Això va costar el càrrec al visir (juny) que fou executat (juliol del 924). El califa va enviar un exèrcit manat per l'home fort, general Munis al-Mudhàffar, però quan va arribar, els càrmates ja se'n havien anat. El 926/927 els romans d'Orient van assolar la regió de Malatya; el 927 Alí ibn Issa fou cridat altre cop a exercir de visir; aquest mateix any el califa va haver de cridar en ajut contra els càrmates al governador de l'Azerbaidjan (ara reconciliat amb el califa) Yusuf ibn Abi l-Sadj, però aquest fou derrotat per Abu Tahir Sulayman el desembre del 927 i el va fer presoner (febrer del 928) prop de Kufa. Les forces califals no van gosar a lliurar batalla i Abu Tahir Sulayman va amenaçar Bagdad i després va ocupar Rahba el març del 928, però es va retirar després d'un atac sense èxit a al-Rakka. El 928 els romans d'Orient van envair Armènia i van conquerir diverses poblacions sotmeses als àrabs entre les quals Samosata (928/929). Alí ibn Issa fou destituït passat el perill càrmata a la meitat del 928.

Una revolta militar va esclatar a Bagdad el febrer del 929 dirigida per oficials cansats de l'extravagància i incapacitat del califa, que fou obligat a abdicar. El general Munis el va posar en lloc segur mentre els soldats saquejaven el palau. Fou proclamat califa el seu germà Muhàmmad amb el lakab d'al-Qàhir, però com que el cap rebel, el prefecte de policia Nazuk, no podia satisfer les peticions de les tropes que demanaven augment de sou, al-Qàhir fou eliminat ràpidament i al-Múqtadir restablert. Bagdad però va caure en l'anarquia.

Vers el mateix 929 Abu Tahir Sulayman va saquejar la Meca i es va emportar la Pedra Negra. El 929/930 els romans d'Orient es van apoderar del nord de Mesopotàmia, però la contraofensiva àrab els va fer perdre tots els guanys el 931/932. El 932, aprofitant l'absència de Munis al-Mudhàffar, que era a Mossul, van convèncer el califa que el general el volia destronar i va cridar a qui fou el prefecte de policia Muhammad ibn Yakut al que Munis havia fet destituir el juny del 931 i havia estat enviat desterrat a Sistan el juliol del 931, que va retornar el gener del 932 a Bagdad. El califa li va donar un exèrcit i el va enviar a la regió de Takrit, a al-Mashuk, però Munis va sortir de Mossul i les tropes de Muhammad ibn Yakut (amb Sad ibn Hamdan com a lloctinent) van retornar a Bagdad sense lluitar. Prop de la capital es va produir finalment el xoc en el que va participar el mateix califa. Victoriós Munis i mort en el combat al-Múqtadir (31 d'octubre del 932) Muhammad ibn Yakut va fugir amb el fill del califa, Abd al-Wahid, que li havia donat suport, i alguns dels seus partidaris.

Munis volia posar al tron al fill del califa mort, Abu l-Abbas Ahmad, però el germà d'al-Múqtadir, Muhammad al-Qàhir es va avançar per influència d'Ishaq ibn Ismail al-Nawbakhti, teòleg xiïta considerat l'agent (wakil) de l'imam ocult.

En el regnat d'al-Múqtadir hi va haver catorze visirs (a diferència dels dos regnats anteriors en què només n'hi va haver dos en cadascun), tots de nissagues lligades a l'ofici: principalment els Ibn al-Furat, els djarràhides, els khakanis, els wahbis, i els makhladis. Va destacar entre tots Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, honest i efectiu acusat injustament d'afavorir als càrmates. El gran problema del regnat fou la manca de fons per fer front a les despeses de la cort i de l'exèrcit, en part degudes (però no solament) a la baixada d'ingressos.

ReferènciesModifica

  1. Bowen, Harold. The Life and Times of 'Alí Ibn 'Ísà, 'the Good Vizier' (en anglès). CUP Archive, 1928, p. 107. 

BibliografiaModifica


Precedit per:
al-Muktafí
califa de Bagdad
908 - 931
Succeït per:
al-Qàhir