Abu-l-Ayx Àhmad
Abu-l-Ayx Àhmad ibn al-Qàssim Gannun fou emir idríssida del Magrib. Era fill d'al-Qàssim Gannun al que va succeir quan va morir el 948/949.[1] Va fer llegir la khutba en nom del califa omeia de Còrdova; el seu pare havia estat vassall del califa fatimita però és possible que vers el 945 ja hagués fet llegir la khutba en nom del califa omeia davant les dificultats del califa fatimita per la revolta nukkarita.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 954  |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Família | Idríssides |
| Pare | Al-Kasim Gannun ibn Muhammad ibn al-Kasim |
El 952 va intentar construir una ciutat a la rodalia de Tetuan que per la seva proximitat a Ceuta era una amenaça pels omeies que s'hi van oposar. La tensió va pujar entre els dos estats i l'emir va desconèixer al califa omeia, però fou ràpidament derrotat i el califa cordovès li va exigir llavors la cessió de Tànger a la que es va negar. Forces cordoveses es van presentar davant aquesta ciutat on l'emir va quedar assetjat. El regne fou ocupat pels omeies. Abu l-Aysh es va refugiar a la regió d'al-Basra i Arzila que va conservar i va abdicar el poder al seu germà al-Hàssan ibn Gannun (955) anant a l'Àndalus a fer la guerra santa. No consta la data de la seva mort.[2]
Referències modifica
- ↑ Stewart, John. African states and rulers (en anglès). 3a ed. Jefferson, N.C.: McFarland & Co, 2006, p. 122. ISBN 0-7864-2562-8.
- ↑ 2,0 2,1 Terrasse, Henri. Histoire du Maroc des origines à l'établissement du Protectorat français (en francès). 2 volums. Cassablanca: Éditions Atlantides, 1949-1950.