Accettura

un municipi Italià

Accettura és un comune italià de 1.724 habitants[1] de la província de Matera, a la Basilicata. La vila és coneguda per la festa del Maggio di Accettura.[2]

Plantilla:Infotaula geografia políticaAccettura
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 29′ 33″ N, 16° 09′ 27″ E / 40.4925°N,16.1575°E / 40.4925; 16.1575
EstatItàlia
RegióBasilicata
ProvínciaProvíncia de Matera Modifica el valor a Wikidata
CapitalAccettura Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.622 (2023) Modifica el valor a Wikidata (17,95 hab./km²)
Geografia
Superfície90,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud770 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniJulian of Sora (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal75011 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0835 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT077001 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA017 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webweb.tiscali.it… Modifica el valor a Wikidata

Geografia física modifica

Es troba a 770 msnm, a la part centre occidental de la província, a la frontera amb la província de Potenza. El territori està cobert per boscos i pastures. Limita al nord amb els municipis de Calciano i Campomaggiore, a l'est amb Oliveto Lucano i San Mauro Forte, al sud amb Cirigliano i Stigliano i a l'oest amb Pietrapertosa.

Història modifica

Els orígens d'Accettura es remunten a l'època de la Magna Grècia, quan es deia Acceptura. A principis de l'Edat Mitjana es va construir un primer assentament en una zona anomenada Raja, probablement formada per gent de Gallipoli, Costa di Raja i un centre fortificat a la zona de Croccia-Cognato. La primera menció oficial es troba en una butlla del papa Nicolau II de 1060 enviada al bisbat de Tricarico.

Cap al 1150 es va convertir en feu del comtat de Montescaglioso. El 1272 la ciutat va ser completament destruïda per un incendi. Poc després Carles I d'Anjou va ordenar la seva reconstrucció.

Al llarg de la seva història, Accettura va ser propietat de diverses famílies: els Bazzano, els Della Marra, els Ponsiaco, els Carafa, els Colonna i els Spinelli, que en van ser propietaris fins a finals del segle xix.

Demografia modifica

[3]

Evolució demogràfica
186118811901192119361961198120011r gener 20171r gener 20181r gener 2023  
4.0894.6954.1785.9214.2334.2902.6722.4361.8231.8071.622  


Bibliografia modifica

  • Giuseppe Pennetti. tipo-litografia E. Pergola. Notizie storiche di San Mauro Forte e degli altri paesi del Mandamento, Accettura-Garaguso-Oliveto (in Basilicata), 1909. 
  • F. Boenzi, N. Ciaranfi, P. Pieri. Pacini Mariotti. Osservazioni geologiche nei dintorni di Accettura e di Oliveto Lucano (Tav. 200 NE, IV SE e IV NE), 1968. 
  • Giovanni Battista Bronzini. Congedo Editore. Accettura: il contadino, l'albero, il santo, 1979. ISBN 88-7786-173-8. 
  • Luigi Volpe, Cristo oltre Eboli (centro della ricerca Accettura), Besa editore, Galatina 2004
  • Luigi Volpe, La Civiltà contadina (di Accettura), Adda Editore, Bari 2007
  • Luigi Volpe, La lingua dei masciaioli (Dizionario del dialetto di Accettura) Ermes editrice, Potenza 2011
  • Luigi Volpe, Religione e magia nel Meridione d'Italia (centro della ricerca Accettura), Wip editore, Bari 2013
  • Luigi Volpe, Mo ve conde na storie (storie e poesie nel dialetto di Accettura), Wip editore, Bari 2013

Referències modifica

  1. «Bilancio demografico 2019, dati ISTAT». Arxivat de l'original el 2021-01-09. [Consulta: 7 gener 2021].
  2. «Sito ufficiale del maggio di Accettura». [Consulta: 8 maig 2009].
  3. «Statistiche Istat». [Consulta: 7 gener 2021].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accettura