Ada de Cària (grec antic Ἄδα, Áda) fou filla d'Hecatompos, rei de Cària, i germana de Mausol, Artemísia II, Idrieu i Pixòdar. Es va casar amb el seu germà Idrieu, successor d'Artemisa el 351 aC i que va morir el 344 aC. A la mort del marit va ser proclamada reina però fou enderrocada per Pixòdar el 340 aC. Ada va conservar el poder a l'interior amb seu a la fortalesa d'Alinda.

Infotaula de personaAda de Cària
Wreath of Ada, Bodrum Museum.jpg
modifica
Biografia
Naixementsegle IV aC modifica
Muğla modifica
Mort326 aC modifica
Halicarnàs modifica
Activitat
OcupacióSobirana modifica
Altres
TítolReina modifica
FamíliaDinastia Hecatòmnida modifica
CònjugeIdrieu modifica
PareHecatompos modifica
GermansMausol, Idrieu, Pixòdar i Àrtemis de Cària modifica

Mort Pixòdar el 335 aC, Cària fou donada com a satrapia pel rei de Pèrsia al gendre de Pixòdar, el noble persa Orontobates. El 334 aC Alexandre el gran va arribar a Cària i va trobar a Ada que dominava la fortalesa d'Alinda, i s'oposava a Orontobates. Ada es va sotmetre a Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Després d'ocupar Halicarnàs que va defensar Memnó de Rodes durant un any fins a la seva sobtada mort el 333 aC, Alexandre li va donar el govern de Cària que va conservar fins al 326 aC.