Adducte

espècie química AB formada formada per la combinació directa de dues entitats moleculars A i B sense pèrdua dels àtoms dins dels fragments A i B.

Un adducte és una nova espècie química AB formada en una reacció química, cada entitat molecular de la qual està formada per la combinació directa de dues entitats moleculars separades A i B de tal manera que hi ha un canvi en la connectivitat, però sense pèrdua, dels àtoms dins dels fragments A i B.

Reacció entre amoníac (base de Lewis) i trifluorur de bor (àcid de Lewis) amb formació d'un adducte de Lewis.
Formació d'un adducte a la cicloaddició de Diels-Alder per reacció del cicloocta-1,3,5-triè i l'anhídrid maleic.

S'utilitza específicament per a productes d'una reacció d'addició. Per exemple: adducte de Lewis, adducte de Meisenheimer, adducte de Diels-Alder, adducte σ, adducte π.[1]

Formació d'un adducte de Meisenheimer.

Les estequiometries superiors a 1:1 també són possibles, per exemple un bis-adducte (2:1). O també es pot formar un adducte intramolecular quan A i B són grups continguts dins de la mateixa entitat molecular. Aquest és un terme general que, sempre que sigui necessari, s'ha d'utilitzar amb preferència al terme complex menys explícit.[1]

L'etimologia prové del llatí adductus, -a, -um, participi de adducĕre ‘conduir vers, emmenar’.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. ("The Gold Book") (1997). Versió corregida en línia:  (2006–) "adduct" (en anglès).
  2. «adducte». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.