Adhemar Ferreira da Silva

atleta brasiler, campió olímpic

Adhemar Ferreira da Silva (São Paulo, 29 de setembre 1927 - 12 de gener 2001) és un antic atleta brasiler especialista en triple salt.[1]

Infotaula de personaAdhemar Ferreira da Silva

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 2001 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfrobrasilers Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta, actor Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme de pista i camp
atletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatriple salt Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- São Paulo FC Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1956Jocs Olímpics d'Estiu de 1956
1952Jocs Olímpics d'Estiu de 1952
1948Jocs Olímpics d'estiu de 1948 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0196195 TMDB.org: 1116073
World Athletics: 14349939 Olympics.com: adhemar-ferreira-da-silva Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Atletisme
Competint per Brasil Brasil
Jocs Olímpics d'Estiu
Or Hèlsinki 1952 Triple salt
Or Melbourne 1956 Triple salt
Jocs Panamericans
Or Buenos Aires 1951 Triple salt
Or Ciutat de Mèxic 1955 Triple salt
Or Chicago 1959 Triple salt

Biografia modifica

Començà a competir en triple salt el 1947, entrenat per l'alemany Dietrich Gerner. Als Jocs Olímpics de 1948 fou 14è. En canvi, als Jocs Olímpics de 1952 i 1956 guanyà dues medalles d'or consecutives. També establí quatre rècords del món, el darrer amb 16,56 metres establert als Jocs Panamericans de 1955.[2]

Pel que fa a clubs, fou membre del São Paulo Futebol Clube, i del Club de Regatas Vasco da Gama de 1955 a 1959.[2]

El 1959 actuà a la pel·lícula Orfeu Negro, del director francès Marcel Camus, la qual guanyà la Palma d'Or al Festival de Cinema de Cannes i l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera.[3]

Heroi de la Pàtria modifica

En virtut de la Llei Federal núm. 14.575, de 2023, el Congrés Nacional del Brasil va decretar la inscripció de l'atleta en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial cenotàfic situat a l'interior del Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília, creat per honorar la memòria de les persones que millor van servir en la construcció i defensa del país.[4]

Referències modifica

  1. «Filha de Adhemar crê que pai merece ser lembrado por sua história de vida» (en portuguès brasiler). SporTV. [Consulta: 18 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 «Morre o maior atleta da história olímpica nacional» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 13-01-2001. [Consulta: 18 febrer 2023].
  3. «Adhemar fez ponta no cinema em 1959» (en portuguès brasiler). Estadão. [Consulta: 18 febrer 2023].
  4. «Bicampeão olímpico e pastor são incluídos no livro de heróis da pátria» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 11-05-2023. [Consulta: 10 gener 2024].

Enllaços externs modifica