Obre el menú principal

Orfeu negre

pel·lícula de 1959 dirigida per Marcel Camus

Orfeu negre (títol original en francès: Orfeu Negro) és una pel·lícula musical franco-italo-brasilera de Marcel Camus estrenada el 1959. És l'adaptació d'una obra de Vinícius de Moraes, Orfeu da Conceição (1956). El film va rebre la Palma d'Or al Festival de Canes.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaOrfeu negre
Orfeo negro
Orfeu Negro, 1959.jpg
Fitxa
Direcció Marcel Camus
Protagonistes
Breno Mello
Marpessa Dawn
Producció Sacha Gordine
Guió Jacques Viot
Marcel Camus,
adaptació de l'obra Orfeu da Conceição de Vinícius de Moraes
Música Antônio Carlos Jobim
Luiz Bonfá
Fotografia Jean Bourgoin
Muntatge Andrée Feix
Productora Dispat Films (Paris)
Gemma Cinematografica (Roma)
Turpan Filmes (São Paulo)
Distribuïdor Lux Films (Paris)
Dades i xifres
País d'origen França
Itàlia
Brasil
Estrena 1959
Durada 105 minuts
Idioma original portuguès
Rodatge Rio de Janeiro
Color en color
Descripció
Gènere musical
comèdia dramàtica
Lloc de la narració Rio de Janeiro
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0053146 Filmaffinity: 172778 Allocine: 261 Rottentomatoes: m/black_orpheus Allmovie: v5910 TCM: 68912 Metacritic: movie/black-orpheus TV.com: movies/black-orpheus
Modifica les dades a Wikidata

Argument[3]Modifica

Aquesta pel·lícula reviu el mite d'Orfeu i d'Euridice transposant-lo de Tràcia a Rio de Janeiro durant el carnaval.

RepartimentModifica

ProduccióModifica

J.-Paul Delfino conta les circumstàncies precises del naixement de l'obra (anècdota de Gilda Mattoso, última esposa del Poetinha): « Jo (Vinicius) em trobava llavors a Niteroi, a la casa del meu cosí, l'arquitecte Carlos Leào. I un dia, a trenc d'alba, mentre estava pensant en una història de la mitologia grega, el mite d'Orfeu (...) he començat a sentir d'un turó veí, o morro do Galvào, una batucada ».

Va imaginar llavors de transposar el mite d'Orfeu a les favelas. Va començar doncs a escriure, el 1942, el que s'havia de ser una obra teatral, Orfeu da Conceição , però, per falta de temps i de finançament, aquesta peça no es va muntar de seguida. El 1955, mentre era a París on havia estat enviat com a agregat cultural a l'ambaixada del Brasil, va trobar Sacha Gordine que li va preguntar si no tenia una idea de guió per a una pel·lícula sobre el Brasil. Vinícius li va presentar el seu projecte, després van anar junts al Brasil i allà, mentre el projecte de la pel·lícula es plasmava, Vinícius va trobar els finançaments necessaris i va muntar la peça la música de la qual va ser composta per Tom Jobim. La peça va ser doncs creada el 1956 paral·lelament al projecte de la pel·lícula que va ser rodada, amb l'arribada de Marcel Camus, durant la tardor de 1958.

Les cançons de la pel·lícula (entre les quals figuren sobretot A felicidade i Manhã de Carnaval ), convertides en estàndards de la Bossa nova i del jazz, han estat generalment compostes per Antônio Carlos Jobim i Luiz Bonfá. Algunes escenes, entre els més famosas (faveles), han estat rodades al Morro da Babilonia, sobre Leme (entre Copacabana i Urca). Per a algunes escenes, Camus demanava una peça als dos compositors i escollia al muntatge.

Rebuda de la críticaModifica

Aquesta obra cinematogràfica que va suscitar tant d'entusiasme, en particular a Europa, ha donat a conèixer la música brasilera, i ha segellat definitivament la consagració de Rio, no obté l'estima unànime dels cariocas, que la consideren sobretot com una creació francesa, que privilegiaria una música que no emana del Rio profund, i llançaria un accent poc irònic sobre la societat contrastada de la ciutat, en particular la pobre. Paradoxa: un dels principals símbols d'aquesta música carioca Cartola, apareix tanmateix en una escena de la pel·lícula (despatx matrimonial).

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Palmarès
  2. esadir.cat. Orfeu negre (en català). esadir.cat. 
  3. «Orfeu negro». The New York Times.

Enllaços externsModifica