Adhocràcia

En la teoria de gestió d'organitzacions, el terme adhocràcia és l'absència de jerarquia, i és per tant l'oposat a burocràcia. És un mot híbrid entre ad hoc i el sufix cràcia. Tots els membres d'una entitat tenen autoritat per a prendre decisions i efectuar accions que afecten el futur del grup.

Alvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocràcies es tornaran més comunes i probablement reemplacen la burocràcia en el futur. També afig que el més freqüent serà que arriben com a estructures temporals, formades per a resoldre un problema donat i es dissoldran després. N'és un exemple els grups de treball interdepartamentals.

El terme es fa servir també per a descriure la forma de govern de la novel·la de ciència-ficció Tocant fons: en el regne màgic, de Cory Doctorow.[1] La paraula l'encunyà al 1964 Bennis i Slater, i Henry Mintzberg incorporà aquest concepte en els tipus de configuracions organitzacionals. Per a ell les entitats adhocràtiques coordinen tasques amb l'adaptació mútua dels seus integrants, l'acceptació de la diversitat i la col·laboració asimètrica: no s'espera que els membres aporten el mateix ni en la mateixa proporció, sinó que es promou la col·laboració lliure, plaent, espontània, no coercitiva. Són entitats orientades a la innovació i el canvi. Han de romandre flexibles perquè en canvien de forma interna sovint.

ResumModifica

Robert H. Waterman, Jr. va definir l'adhocràcia com “una manera d'organització que trenca les línies burocràtiques per aconseguir oportunitats, resoldre problemes i obtenir resultats”.[2] Per a Henry Mintzberg, una adhocràcia és una forma d'organització complexa i dinàmica. Difereix de la burocràcia; com Toffler i Mintzberg considera la burocràcia una cosa del passat i l'adhocràcia una del futur. Quan es fa bé, l'adhocràcia pot ser molt adequada per a resoldre problemes, innovar i créixer en diversos ambients. Requereix sofisticació i a vegades sistemes tècnics automatitzats per a desenvolupar-se i créixer.

CaracterístiquesModifica

  • Estructura altament orgànica, el treball es realitza en grups.
  • Els grups estan formats per experts en un camp concret amb un objectiu comú.
  • Poca formalització de capteniment: el resultat i l'actitud és responsabilitat de cada membre.
  • Procediments baixos o no estandarditzats.    
  • Les funcions no estan clarament definides.
  • Hi ha una descentralització selectiva.
  • L'organització del treball és responsabilitat d'equips especialitzats.
  • El treball segueix una línia horitzontal.
  • És una cultura basada en el treball no burocràtic.

Tots els membres de l'organització tenen autoritat en les seues àrees especialitzades i en coordinació amb altres membres prenen decisions i accions que afecten el futur de l'entitat. No hi ha jerarquia.

Segons Robert H. Waterman, Jr.: “Els equips haurien de ser prou grans per a representar totes les parts de la burocràcia que es veuran afectades pel treball, i també prou petit per fer la tasca d'una manera eficaç.”[2]

TipusModifica

  • Administrativa: “presenta un nucli operacional autònom; normalment en una burocràcia institucionalitzada com un departament governamental o una agència permanent.”[3]
  • Operativa: resol problemes dels clients.

Alvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocràcies es faran més comunes i reemplaçaran la burocràcia. Apareixeran més sovint com a estructures temporals formades per resoldre un problema i dissoldre's després. Un exemple en serien les forces operatives combinades (task force).

ProblemesModifica

Els inconvenients d'una adhocràcia poden ser accions a mitjan fer, problemes personals sorgits de la naturalesa temporal de l'entitat, extremismes amb l'objectiu de convéncer i amenaces a la democràcia i legalitat per part d'adhocràcies de perfil baix. Per abordar aquests problemes, alguns investigadors de l'adhocràcia suggereixen un model híbrid entre adhocràcia i burocràcia, la buroadhocràcia.

SimilitudsModifica

En l'àmbit organitzatiu té punts en comú amb el consumidor proactiu i el fes-ho tu mateix. En l'àmbit polític pot trobar-se'n algun parentiu amb l'acràcia i la netocràcia.

En la mateixa Viquipèdia es formen adhocràcies per a projectes concrets.

ReferènciesModifica

  1. Cyberf.org.
  2. 2,0 2,1 Adhocracy : the power to change. W.W. Norton, (1993[printing]). ISBN 0393310841. OCLC 30360851. 
  3. Dolan, Timothy E. «Revisiting adhocracy: From rhetorical revisionism to smart mobs.». Journal of Futures Studies, 2010 [Consulta: 14 maig 2018]. Arxivat 2018-05-16 a Wayback Machine.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica