Organització territorial de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan està dividit en:

Els districtes es divideixen en municipis (Bələdiyyə).

A més, l'Azerbaidjan es subdivideix en 9 regions (econòmiques) (İqtisadi Rayonlar; sing.– İqtisadi Rayon).[1] No és una divisió administrativa. Cada regió conté diversos districtes. La República Autònoma de Nakhtxivan forma la desena regió econòmica, separada de la resta.

Regions i República AutònomaModifica

 
Les deu regions de l'Azerbaidjan.
1. Abşeron
2. Gandja-Qazax
3. Shaki-Zaqatala
4. Lenkoran
5. Quba-Xaçmaz
6. Aran
7. Yuxarı Qarabağ
8. Kəlbəcər-Laçın
9. Xirvan muntanyós
10. Nakhtxivan
Ref. mapa Regió/República Autònoma Àrea (km²) Població
1 Abşeron 5,420 2,613,300
2 Gandja-Qazax 12,480 1,191,700
3 Shaki-Zaqatala 8,969 543,400
4 Lenkoran 6,140 926,500
5 Quba-Xaçmaz 6,960 498,400
6 Aran 23,375 1,893,036
7 Yuxarı Qarabağ 7,253.5 628,200
8 Kəlbəcər-Laçın 6,400 231,300
9 Xirvan muntanyós 6,060 287,800
10 Nakhtxivan 5,550 414,900

Organització territorialModifica

Azerbaidjan contiguModifica

 
L'organització territorial de l'Azerbaidjan. Les divisions de l'exclavament de Nakhchivan no estan incloses en el següent llistat.
1. Districte d'Abşeron
2. Districte d'Ağcabədi
3. Districte d'Ağdam
4. Districte d'Ağdaş
5. Districte d'Ağstafa
6. Districte d'Ağsu
7. Şirvan (ciutat)
8. Districte d'Astara
9. Bakú (city)
10. Districte de Balakan
11. Districte de Barda
12. Districte de Baylakan
13. Districte de Biləsuvar
14. Districte de Cəbrayıl
15. Districte de Cəlilabad
16. Districte de Daşkəsən
17. Districte de Şabran
18. Districte de Füzuli
19. Districte de Gadabay
20. Gandja (ciutat)
21. Districte de Goranboy
22. Districte de Göyçay
23. Districte de Hacıqabul
24. Districte d'İmişli
25. Districte d'İsmayıllı
26. Districte de Kəlbəcər
27. Districte de Kurdamir
28. Districte de Laçın
29. Districte de Lenkoran
30. Lenkoran (ciutat)
31. Districte de Lerik
32. Districte de Masallı
33. Mingatxevir (ciutat)
34. Naftalan (ciutat)
35. Districte de Neftçala
36. Districte d'Oğuz
37. Districte de Kabala
38. Districte de Qax
39. Districte de Qazax
40. Districte de Qobustan
41. Districte de Quba
42. Districte de Qubadli
43. Districte de Qusar
44. Districte de Saatlı
45. Districte de Sabirabad
46. Districte de Shaki
47. Shaki (ciutat)
48. Districte de Salyan
49. Districte de Şamaxı
50. Districte de Şəmkir
51. Districte de Samux
52. Districte de Siyəzən
53. Sumqayit (ciutat)
54. Districte de Şuşa
55. Şuşa (ciutat)
56. Districte de Tartar
57. Districte de Tovuz
58. Districte d'Ucar
59. Districte de Xaçmaz
60. Xankəndi (ciutat)
61. Districte de Goygol
62. Districte de Xızı
63. Districte de Xocalı
64. Districte de Xocavənd
65. Districte de Yardımlı
66. Districte de Ievlakh
67. Ievlakh (ciutat)
68. Districte de Zangilan
69. Districte de Zaqatala
70. Districte de Zardab

El territori de l'Alt Karabakh avui dia forma part dels raions de l'Azerbaidjan de Xocavənd, Şuşa, Xocalı, la part est de Kəlbəcər i la part oest de Tartar. Durant el període soviètic la regió era coneguda com a Província Autònoma d'Alt Karabakh; no obstant, el 26 de novembre de 1991 el Parlament de la RSS de l'Azerbaidjan va abolir l'estatut autònom de la PAAK. Des de llavors el territori de la província autònoma s’ha dividit administrativament entre els districtes esmentats anteriorment.

Com a resultat de la guerra de l'Alt Karabakh, la major part del seu territori es troba ara sota el control de les forces ètnicament armènies de l'Alt Karabakh i d'Armènia.[2] L'autopoclamada república d'Artsakh també controla una gran part del sud-oest d'Azerbaidjan fora del territori de l'Alt Karabakh. Els districtes d'Azerbaidjan situats completament o parcialment a la república d'Artsakh estan anotats en la llista. La república d'Artsakh no reconeix aquests districtes i té el seu propi sistema d'administració territorial.

La llista següent inclou a la part principal d'Azerbaidjan, excloent els districtes de la República Autònoma de Nakhxivan.

Ref. mapa Divisió administrativa Nom àzeri Capital Àrea[3]
(km²)
Població[3]
(2011 est.)
Regió Notes
1 Districte d'Abşeron Abşeron Xırdalan 1,360 192,900 Abşeron Inclou un exclavament a Bakú
2 Districte d'Ağcabədi Ağcabədi Ağcabədi 1,760 124,000 Aran
3 Districte d'Ağdam Ağdam Alıbəyli 1,150 180,600 Yuxarı Qarabağ Part oest es troba de facto a la república d'Artsakh
4 Districte d'Ağdaş Ağdaş Ağdaş 1,050 100,600 Aran
5 Districte d'Ağstafa Ağstafa Ağstafa 1,500 81,400 Gandja-Qazax
6 Districte d'Ağsu Ağsu Ağsu 1,020 72,100 Xirvan muntanyós
7 Şirvan (ciutat) Şirvan 30 78,700 Aran Anomenada Ali Bayramli (Əli Bayramlı) fins al 24 d'abril de 2008
8 Districte d'Astara Astara Astara 620 98,300 Lenkoran
9 Bakú (city) Bakı 2,130 2,092,400 Abşeron Consta de 12 rayonlar és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan
10 Districte de Balakan Balakən Balakan 920 91,100 Shaki-Zaqatala
11 Districte de Barda Bərdə Barda 960 143,900 Aran
12 Districte de Baylakan Beyləqan Baylakan 1,130 87,900 Aran
13 Districte de Biləsuvar Biləsuvar Biləsuvar 1,400 90,300 Aran
14 Districte de Cəbrayıl Cəbrayıl Cəbrayil 1,050 72,700 Yuxarı Qarabağ De facto a la república d'Artsakh
15 Districte de Cəlilabad Cəlilabad Cəlilabad 1,440 196,500 Lenkoran
16 Districte de Daşkəsən Daşkəsən Daşkəsən 1,050 33,200 Gandja-Qazax
17 Districte de Şabran Şabran Şabran 1,090 53,000 Quba-Xaçmaz Anomenat Davatxi (Dəvəçi) fins el 2010
18 Districte de Füzuli Füzuli Füzuli 1,390 118,900 Yuxarı Qarabağ Part oest de facto a la república d'Artsakh
19 Districte de Gadabay Gədəbəy Gadabay 1,290 95,000 Gandja-Qazax Fa frontera a un exclavament d’Armènia
20 Gandja (ciutat) Gəncə 110 316,300 Gandja-Qazax La segona ciutat més gran de l'Azerbaidjan
21 Districte de Goranboy Goranboy Goranboy 1,760 96,200 Gandja-Qazax
22 Districte de Göyçay Göyçay Göyçay 740 111,100 Aran
23 Districte de Hacıqabul Hacıqabul Hacıqabul 1,640 67,300 Aran
24 Districte d'İmişli İmişli İmişli 1,820 116,600 Aran
25 Districte d'İsmayıllı İsmayıllı İsmayıllı 2,060 80,900 Xirvan muntanyós
26 Districte de Kəlbəcər Kəlbəcər Kəlbəcər 3,050 83,200 Kəlbəcər-Laçın De facto a la república d'Artsakh
27 Districte de Kurdamir Kürdəmir Kurdamir 1,630 105,700 Aran
28 Districte de Laçın Laçın Laçın 1,840 70,900 Kəlbəcər-Laçın De facto a la república d'Artsakh
29 Districte de Lenkoran Lənkəran Lenkoran 1,540 209,900 Lenkoran
30 Lenkoran (ciutat) Lənkəran 70 83,300 Lenkoran
31 Districte de Lerik Lerik Lerik 1,080 76,400 Lenkoran
32 Districte de Masallı Masallı Masallı 720 202,500 Lenkoran
33 Mingatxevir (ciutat) Mingəçevir 130 97,800 Aran
34 Naftalan (ciutat) Naftalan 30 9,100 Gandja-Qazax
35 Districte de Neftçala Neftçala Neftçala 1,450 81,300 Aran
36 Districte d'Oğuz Oğuz Oğuz 1,220 40,900 Shaki-Zaqatala
37 Districte de Kabala Qəbələ Kabala 1,550 95,600 Shaki-Zaqatala
38 Districte de Qax Qax Qax 1,490 53,900 Shaki-Zaqatala
39 Districte de Qazax Qazax Qazax 700 90,800 Gandja-Qazax Inclou dos exclavaments a Armènia
40 Districte de Qobustan Qobustan Qobustan 1,370 41,100 Xirvan muntanyós
41 Districte de Quba Quba Quba 2,580 155,600 Quba-Xaçmaz
42 Districte de Qubadli Qubadlı Qubadli 800 36,700 Kəlbəcər-Laçın De facto a la república d'Artsakh
43 Districte de Qusar Qusar Qusar 1,540 89,300 Quba-Xaçmaz
44 Districte de Saatlı Saatlı Saatlı 1,180 95,100 Aran
45 Districte de Sabirabad Sabirabad Sabirabad 1,470 155,400 Aran
46 Districte de Shaki Şəki Shaki 2,430 173,500 Shaki-Zaqatala
47 Shaki (ciutat) Şəki 9 63,700 Shaki-Zaqatala
48 Districte de Salyan Salyan Salyan 1,790 124,900 Aran
49 Districte de Şamaxı Şamaxı Şamaxı 1,610 93,700 Xirvan muntanyós
50 Districte de Şəmkir Şəmkir Şəmkir 1,660 196,100 Gandja-Qazax
51 Districte de Samux Samux Samux 1,450 54,600 Gandja-Qazax
52 Districte de Siyəzən Siyəzən Siyəzən 700 38,400 Quba-Xaçmaz
53 Sumqayit (ciutat) Sumqayıt 80 314,800 Abşeron
54 Districte de Şuşa Şuşa Şuşa 290 29,700 Yuxarı Qarabağ De facto a la república d'Artsakh
55 Şuşa (ciutat) Şuşa 5.5 4,100 Yuxarı Qarabağ De facto a la república d'Artsakh
56 Districte de Tartar Tərtər Tartar 960 98,400 Yuxarı Qarabağ Part oest de facto a la república d'Artsakh
57 Districte de Tovuz Tovuz Tovuz 1,900 160,700 Gandja-Qazax Fa frontera amb un exclavament d'Armènia
58 Districte d'Ucar Ucar Ucar 850 79,800 Aran
59 Districte de Xaçmaz Xaçmaz Xaçmaz 1,050 162,100 Quba-Xaçmaz
60 Xankəndi (ciutat) Xankəndi 8 55,200 Yuxarı Qarabağ Capital de facto de la república d'Artsakh anomenada Stepanakert
61 Districte de Goygol Göygöl Goygol 1,030 58,300 Gandja-Qazax Anteriorment Khanlar
62 Districte de Xızı Xızı Xızı 1,850 14,700 Abşeron
63 Districte de Xocalı Xocalı Xocalı 940 26,500 Yuxarı Qarabağ De facto a la república d'Artsakh
64 Districte de Xocavənd Xocavənd Xocavənd 1,460 42,100 Yuxarı Qarabağ De facto a la república d'Artsakh
65 Districte de Yardımlı Yardımlı Yardımlı 670 59,600 Lenkoran
66 Districte de Yevlakh Yevlax Yevlakh 1,540 119,600 Aran
67 Yevlakh (ciutat) Yevlax 95 59,036 Aran
68 Districte de Zangilan Zəngilan Zangilan 710 40,500 Kəlbəcər-Laçın De facto a la república d'Artsakh
69 Districte de Zaqatala Zaqatala Zaqatala 1,350 120,300 Shaki-Zaqatala
70 Districte de Zardab Zərdab Zardab 860 54,000 Aran
Total 81,100 8,700,600

República Autònoma de NakhtxivanModifica

Els set districtes i un municipi de la República Autònoma de Nakhtxivan estan enumerades a sota.

Ref. mapa Divisió administrativa Nom àzeri Capital Àrea[3]
(km²)
Població[3]
(2011 est.)
Notes
1 Districte de Babek Babək Babek 900 65,100 Anteriorment era coneguda com Nakhtxivan; rebatejada en homenatge a Babak Khorramdin en 1991
2 Districte de Culfa Culfa Culfa 1,000 42,600 Escrita també com a Julfa, Djulfa, Jugha o Dzhulfa.
3 Districte de Kangarli Kəngərli Qıvraq 680 28,600 Es va separar de Babek el març de 2004
4 Naxçıvan (ciutat) Naxçıvan 130 84,700 Es va separar de Naxçıvan (districte de Babek) en 1991
5 Districte d'Ordubad Ordubad Ordubad 970 46,100 Es va separar de Culfa durant la sovietització[4]
6 Districte de Sadarak Sədərək Sadarak 150 14,400 Es va separar de Şərur en 1990; inclou l'exclavament de Karki a Armènia
7 Districte de Şahbuz Şahbuz Şahbuz 920 23,200 Es va separar de Naxçıvan (Babek) durant la sovietització[4]
8 Districte de Şərur Şərur Şərur 810 105,400 Anteriorment era coneguda com Bash-Norashen durant la seva incorporació a la Unió Soviètica i Ilitx (en homenatge a Vladímir Ilitx Lenin) des del període de post-sovietització i fins al 1990[4]
Total 5,560 410,100

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització territorial de l'Azerbaidjan
  1. "Azerbaijan Regions" Arxivat 2016-02-24 a Wayback Machine., Centre de desenvolupament regional de l'Azerbaidjan.
  2. «The World Factbook — Central Intelligence Agency».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 "Territoris, nombre, densitat de població i unitats territorials per regions econòmiques i administratives de la República d'Azerbaidjan" Arxivat 7 January 2012[Date mismatch] a Wayback Machine., Comitè d'Estadística Estatal de la República d'Azerbaidjan.
  4. 4,0 4,1 4,2 Hewsen, Robert H.. Armenia: A Historical Atlas. University of Chicago Press, 2001.