Districte de Laçın
Laçın (àzeri: Laçın rayonu, armeni: Լաչինի շրջան/Lačini šrǰan), és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat de Laçın. Des de la guerra de l'Alt Karabakh aquest districte fou administrat per la república d'Artsakh formant part de la província de Kashatagh, i fou recuperat per Azerbaidjan en la Guerra de l'Alt Karabakh de 2020.[1]
Laçın rayonu (az)  | |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 | |||||
| |||||
| Estat | Azerbaidjan | ||||
| Capital | Laçın | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 78.600 (2020) (42,83 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | kurd del nord | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.835 km² | ||||
| Altitud | 1.164 m | ||||
| Creació | 8 agost 1930 | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Aqil Nəzərli (en)  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 4100 | ||||
| ISO 3166-2 | AZ-LAC | ||||
| Lloc web | lachin-ih.gov.az | ||||
Geografia modifica
Es troba al sud-oest de l'Azerbaidjan, a la regió del Caucas Menor, i és predominantment muntanyós. Té una superfície de 1835 km². Laçın s'estén al vessant sud-oest de la carena de Karabakh a l'est, al vessant sud-est de la carena de Mikhtokan al nord i a l'altiplà de Karabakh al sud-oest. El punt més alt és la muntanya de Qızılboga (3594 m). En el districte flueix el riu Hakari i els seus afluents. Comparteix fronteres amb el districte de Kəlbəcər al nord, els districtes de Khojali, Xuxa i Khojavand a l'est, el districte de Qubadli al sud i Armènia a l'oest.
Clima modifica
La major part de la zona predomina el clima càlid, amb un hivern sec i fred. La temperatura mitjana és de -10–0 °C al gener, a 10–22 °C al juliol. La precipitació anual és de 600 a 900 mm.
Geologia modifica
S'estenen els sediments juràssico-antropogènics. El districte disposa de recursos minerals com el mercuri, polimetals, materials de construcció i fonts d'aigua mineral de tipus Narzan. Els tipus de sòl més estesos són prat muntanyós i suau, bosc de muntanya marró i carbonat muntanyós-negre.
Vegetació modifica
La vegetació consta d'arbustos i boscos rars, els boscos de muntanya caducifolis (roure, Carpí i faig), prats subalpins i alpins.
Història modifica
Originalment es coneixia com a Abdalyar o Abdallyar (en honor de la tribu turca d'Abdal).[2][3][4] i aquest territori estava dins de la província de Siunia.[5] Al segle xvii en aquesta província existia el regne armeni de Kaixatagi.[6]
Va obtenir l'estatus de ciutat el 1923 i es va reanomenar com a Laçın (un nom turc que significa falcó) el 1926.[2] Entre 1923 i 1929,[7] Laçın es va establir com a uiezd de Kurdistan, un districte autònom soviètic. El 1930 va ser creat el districte de Laçın amb el centre administratiu a la ciutat de Laçın.
El 18 de maig de 1992 fou ocupat per les forces armades armènies. Segons les autoritats azerbaidjaneses, les forces armades armènies van saquejar centenars d'objectes culturals i més de 63 mil persones es van veure obligats a deixar les seves cases.[8]
El 1992 en el territori dels districtes de Cəbrayıl, Zangilan, Qubadli i part de Laçın es va crear la província de Kashatagh de la república d'Artsakh amb el centre administratiu a Berjor (nom armeni de Laçın). Una part del districte de Laçın forma part de la província de Shushi de la república d'Artsakh.
Demografia modifica
En el 2006 tenia una població de 68.900 habitants.
Economia modifica
Es troba a la regió econòmica de Kəlbəcər-Laçın. Els sectors principals són l'agricultura i la ramaderia. El 2015 es va iniciar la construcció d'un nou embassament a la confluència dels rius Aghavno i Hakari.[9]
Organització territorial modifica
El districte té una ciutat, un municipi (Gayghi) i 125 pobles.
Administració i política modifica
Des del 1992 el districte azerbaidjanès està controlat per la república d'Artsakh, i està dividit entre les seves províncies de Kashatagh i Shushi.
Transports i comunicacions modifica
El principal enllaç terrestre entre Armènia i la República d'Artsakh, és el corredor de Laçın.
Ensenyament i Cultura modifica
El districte de Laçın compta amb 149 escoles secundàries, 2 preescoles i 5 institucions educatives extraescolars, una escola professional, un centre de creativitat infantil, 85 clubs, 119 biblioteques, 5 escoles de música i 142 instal·lacions sanitàries.
A més en el territori del districte estan registrats els següents monuments arquitectònics: un temple-cova (segle v), mausoleus (segles XIV-XIX), un castell (segle xvii), una mesquita (1718), un palau (1716) i un pont (segle XVIII).
Referències modifica
- ↑ Losh, Andrew; Roth. «Nagorno-Karabakh peace deal brokered by Moscow prompts anger in Armenia» (en anglès). The Guardian, 09-11-2020. [Consulta: 11 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Pospelov, p. 23
- ↑ Samvel Karapetian. Armenian Cultural Monuments in the Region of Karabagh. Yerevan: Gitutiun Publishing House, 2001, p. 169.
- ↑ Map of Armenia and Adjacent Countries by H. F. B. Lynch and F. Oswald in Armenia, Travels and Studies. London: Longmans, 1901.
- ↑
Ałahec; Erem. (32): Ałaheck’; located on the upper course of the Ałuan (now Hagaru) River, corresponding to the Soviet district (raion) of Lachin. In the Middle Ages this region was called K’asat’ał and Xojoraberd. Area: c. 1,402sq. km.
- ↑ Robert H. Hewsen. The Geography of Ananias of Širak: Ašxarhacʻoycʻ, the Long and the Short Recensions. Reichert, 1992, p. 193.
- ↑ Russia and the problem of Kurds
- ↑ «СЕГОДНЯ ИСПОЛНЯЕТСЯ 17 ЛЕТ СО ДНЯ ОККУПАЦИИ АРМЕНИЕЙ ЛАЧЫНСКОГО РАЙОНА АЗЕРБАЙДЖАНА». Arxivat de l'original el 2016-06-25. [Consulta: 7 febrer 2020].
- ↑ «Бако Саакян посетил Кашатагский район и на месте ознакомился с работами по сооружению нового водохранилища». Arxivat de l'original el 2020-02-07. [Consulta: 7 febrer 2020].
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Laçın |