Adrià Ferran i Vallès
Adrià Ferran i Vallès (Vilafranca del Penedès, Barcelona; 1774 - Barcelona, circa 1842) fou un escultor català.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1774  Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 1842 (67/68 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
Es té constància que als 20 anys pertanyia a un gremi i tenia taller propi. En els seus inicis es va dedicar a la imatgeria religiosa, i va realitzar diverses talles per al Convent de Santa Caterina (Barcelona).
El 1808[2] o 1809 es va exiliar a Mallorca a causa de la invasió francesa, i allà hi va obrir un taller d'estatuària i mobiliari. Va realitzar diverses imatges, crucifixos i ornaments per a les catedrals de Palma i Eivissa,[2] així com per a diverses parròquies mallorquines i la Cartoixa de Valldemossa, on va confeccionar un Sant Bruno conservat actualment a la Catedral de Palma.
De tornada a Barcelona, entre 1822 i 1823 va elaborar el grup dels Sants Just i Pastor per a l'església homònima. El 1826 va realitzar una de les seves obres més significatives, la Font de Neptú, situada inicialment al Moll de la Riba i en l'actualitat a la plaça de la Mercè, davant de la basílica homònima.[3]
El seu fill August Ferran (1813-1879) va ser també escultor. Nebot seu era el pintor Lluís Ferrant i Llausàs.
Referències modifica
- ↑ «Adrià Ferran i Vallès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bestard, Bartomeu. «Tras las huellas del escultor Adrià Ferran en Palma (1808-1821)» (en castellà). Diario de Mallorca, 27-09-2009. [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 527.
Bibliografia modifica
- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M. Art públic de Barcelona. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.