Obre el menú principal

Font de Neptú (Barcelona)

font a Barcelona
Per a altres significats, vegeu «Font de Neptú».

La Font de Neptú es troba a la plaça de la Mercè de Barcelona, al districte de Ciutat Vella. Va ser creada el 1826 per Adrià Ferran, amb l'ajut de Celdoni Guixà.

Infotaula d'obra artísticaFont de Neptú
Font de Neptú, Adrià Ferran.JPG
Tipus font
Creador Adrià Ferran, Celdoni Guixà
Creació 1826
Moviment Neoclassicisme
Material Pedra
Dimensions 652 (Alçada) × 225 (Amplada) × 225  (Llargada) cm
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 22′ 45″ N, 2° 10′ 46″ E / 41.37911°N,2.17935°E / 41.37911; 2.17935
Modifica les dades a Wikidata

Història i descripcióModifica

Aquesta font, encarregada a Adrià Ferran per la Junta d'Obres del Port de Barcelona, va estar situada inicialment al Moll de la Riba —o del Rebaix—, a la Barceloneta, on va ser inaugurada el 14 d'abril de 1826. Una inscripció al peu de la font feia constar que havia estat erigida en honor al rei Ferran VII, així com a guarniment de la ciutat i per a comoditat dels navegants. Adrià Ferran es va encarregar de la imatge del déu del mar, i uns anys més tard Celdoni Guixà va realitzar les esfinxs situades als seus peus. Una maqueta d'aquesta obra es conserva al Museu d'Història de la Ciutat.[1]

El 1919, a causa d'una remodelació del port, la font va ser traslladada als Jardins de Laribal, a Montjuïc. Malgrat això, la construcció de la Fundació Joan Miró el 1975 va obligar a traslladar-la de nou i, després d'un temps guardada en un magatzem municipal, el 1983 fou col·locada a la Plaça de la Mercè, enfront de la basílica homònima, a l'espai deixat per un grup de cases que havien sigut enderrocades. Abans de la seva instal·lació va ser restaurada, i es va col·locar al centre d'un estany, amb un nou basament dissenyat pels arquitectes municipals Rosa Maria Clotet, Ramon Sanabria i Pere Casajoana. Se li va afegir també una placa amb l'especificació de les seves ubicacions anteriors, i el conjunt fou inaugurat el 6 de febrer de 1983. Hi va haver certa polèmica per la protesta d'uns regidors de Convergència i Unió, els quals van criticar la col·locació d'un déu pagà enfront d'un temple catòlic.[2]

L'estàtua del déu del mar es troba asseguda sobre una roca, sostenint un trident, a dalt d'un pedestal a la base del qual es troben quatre figures d'esfinxs, situades sobre un basament de forma polièdrica d'on sorten uns rajos d'aigua que cauen sobre l'estany. L'estil emprat és el neoclàssic de l'època, tot i que sense la majestuositat d'altres figures dedicades al déu marí, com les de Madrid o Roma; en canvi, l'actitud del déu és al temps protectora del trànsit marí i una mica inquieta, inestable, com si li molestés l'ambient mundà i estigués a punt de retirar-se als seus dominis aquàtics.[3]

A Barcelona hi va existir una altra Font de Neptú, situada al costat de la Duana, a la ubicació de l'actual Estació de França. Realitzada el 1784, fou obra de Joan Enrich; el 1877 va ser desmuntada.[4] Altra Font de Neptú, obra de Nicolau Travé, es troba al pati del palau de la Llotja de Mar.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Lecea et al., 2009, p. 341.
  2. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 31-32.
  3. Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Francisco Javier Hernández Cardona. «Font de Neptú». [Consulta: 27 setembre 2014].
  4. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 32.

BibliografiaModifica

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 
  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 

Enllaços externsModifica