Adrián González Revilla
Adrián González Revilla (Cillamayor, 23 de novembre de 1957 - Aretxabaleta, 26 de juliol de 1986) va ser un agent de la Guàrdia Civil assassinat per l'organització basca ETA.[1][2][3][4][5]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1957  Cillamayor (província de Palència) |
| Mort | 26 juliol 1986 (28 anys) Aretxabaleta (Guipúscoa) |
| Causa de mort | Homicidi (Bomba ) |
| Sepultura | Cillamayor |
| Activitat | |
| Ocupació | policia |
| Ocupador | Guàrdia Civil |
| Membre de | |
Biografia modifica
Natural de la localitat palentina de Cillamayor, va néixer el 23 de novembre de 1957.[1][3][5] Va accedir a la Guàrdia Civil i va treballar durant quatre anys en el Grup d'Acció Ràpida, que llavors estava dedicat sobretot a la lluita contra el grup armat ETA, entès generalment com a terrorista.[3][6]
El 26 de juliol de 1986, diversos etarres van llançar magranes contra la casa caserna de la localitat basca d'Aretxabaleta.[2][4][7] González Revilla inspeccionava acompanyat del tinent Ignacio Mateu Istúriz els voltants de la caserna passat l'atac quan els va explotar una bomba trampa oculta entre la malesa.[2][4][7][8] González Revilla va morir a l'acte.[2][4][7] En canvi, van aconseguir traslladar Mateu Istúriz al municipi veí d'Arrasate; però va morir en el trajecte d'allà fins a Vitòria,[a] on anava a ser atès mèdicament en la clínica Ortiz de Zárate.[2][4][7] González Revilla tenia 29 anys.[2][3][7] Després de celebrar un funeral en la caserna que el GAR tenia a Logronyo, hom va soterrar-lo al cementiri de Cillamayor, la vila natal.[10][9]
El sospitós d'haver participat en l'atemptat, Luis Enrique Gárate Galarza, conegut també pel sobrenom de Zorro, va ser detingut a França molt més tard, el febrer de 2004.[7][11]
Vegeu també modifica
Notes modifica
- ↑ La majoria de fonts coincideixen en el fet que la defunció de Mateu Istúriz es va produir durant el trajecte,[2][4][7] però El País, en la crònica que va publicar l'endemà de l'esdeveniment, assegurava que «tres hores després d'haver ocorregut els fets [...] moria a la taula d'operacions» ja a la clínica de Vitòria.[9]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Real Academia de la Historia «Adrián González Revilla». Diccionario biográfico español [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Adrián González Revilla». Colectivo de Víctimas del Terrorismo. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 RTVE. «Memoria de vida - Adrián González Revilla». [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 RTVE. «Memorias de vida - Ignacio Mateu Istúriz». [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Memoria de vida - Adrián González Revilla» (en castellà). Radiotelevisió Espanyola. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ «ETA». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «26 de julio. Atentado con bomba-trampa contra la Guardia Civil». Guardia Civil. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ Mota Zurdo, 2021, p. 103 y 104.
- ↑ 9,0 9,1 Intxausti, Aurora. «Dos guardias civiles mueren en un atentado en Aretxabaleta» (en castellà). El País, 27-07-1986. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ Abascal, Alberto. «Homenaje al guardia civil asesinado Adrián González Revilla» (en castellà). Diario Palentino, 26-07-2022. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ Rodríguez, Jorge A. «Detenidos dos etarras en Francia con armas y explosivos para 10 atentados» (en castellà). El País, 11-02-2004. [Consulta: 10 setembre 2022].
Bibliografia modifica
- Mota Zurdo, David. «En el punto de mira: las víctimas de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado». A: Historia y memoria del terrorismo en el País Vasco: 1982-1994. II, 2021.