Adriaan Vlacq

matemàtic neerlandès

Adriaan Vlacq, també escrit Vlack o, llatinitzat, Vlaccus, (Gouda, c. 1600-La Haia, 1666/1667) fou un editor, llibreter i matemàtic neerlandès del segle xvii.[1]

Infotaula de personaAdriaan Vlacq

Portada de l'edició de 1626 de la taula de logaritmes feta amb Ezequiel de Decker Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Adriaen Vlacq Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1600 Modifica el valor a Wikidata
Gouda Modifica el valor a Wikidata
Mortabril 1667 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
la Haia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsPierre Du Marteau
Peter Le Grand
Joannes Elsevirius
Petrus Leffen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEdició, Matemàtiques
Influències
Henry Briggs
Ezequiel de Decker

Vida i Obra modifica

 
Tabulae, 1670
 
Marca de Vlacq)

No es coneix gaire dels primers anys de la vida de Vlacq. Nascut en una família benestant de Gouda, cal suposar que va tenir una bona educació. Va fer amistat amb l'agrimensor i professor de matemàtiques Ezequiel de Decker, que havia estat un dels primers europeus continentals en adonar-se'n del potencial de càlcul de les taules de logaritmes de Henry Briggs. Com que de Decker, ni sabia llatí, ni tenia capital suficient per a publicar-ne una traducció al neerlandès, va acordar amb Vlacq (que tenia les dues coses) fer-ho conjuntament. El 1625 es van firmar tres contractes[2] en els quals es recollien els acords i els permisos per a la publicació.

La intenció era no solament traduir l'obra de Briggs, sinó ampliar-la, ja que les taules de logaritmes de Briggs només cobrien els nombres 1 a 20000 i 90000 a 100000. Calia calcular els logaritmes dels nombres 20001 a 89999, per a completar-la. La tasca era enorme i també hi va intervenir Lourens Borreman, sense que se sàpiga amb certesa qui va ser el qui va aportar més esforç a ella. Aquestes taules van ser finalment publicades el 1627 per l'editor Pieter Rammaseijn de Gouda, amb el títol Tweede deel i autoria de Decker. Molt poques còpies han sobreviscut d'aquesta edició.[3]

Finalment, el 1628, Vlacq va publicar Arithmetica logarithmica en francès i en llatí. La introducció era una traducció de l'obra de Briggs (excepte el capítols 12 i 13) i les taules eren les del Tweede deel, però no es mencionava l'autoria de Decker.[4] Aquestes taules va tenir una influència decisiva en el desenvolupament de les matemàtiques posteriors, ja que van ser reimpreses nombroses vegades fins al segle xix.

Cap a 1630, Vlacq tenia preparada una taula trigonomètrica amb els sinus, cosinus, tangents, secants, cotangents i cosecants de tots els angles cada 10 segons de quadrant, però no van ser publicades fins al 1633 amb el títol de Trigonometria artificialis.[5]

De 1632 a 1642, Vlacq va viure a Londres, fent d'editor i llibreter i, probablement, promocionant la venda dels seus llibres. El 1642, en caure el rei Carles, es va traslladar a París, on va residir fins al 1648 en què es va traslladar definitivament a la Haia, sempre editant llibres i prosseguint els seus negocis de llibreter.

Un cràter lunari porta el seu nom.[6]

Referències modifica

  1. «Vlacq, Adriaan, 1600-1667». Marques d'impressors. Universitat de Barcelona. [Consulta: 6 setembre 2022].
  2. Roegel, Arithmetica logarithmica, pàgina 6.
  3. Roegel, Arithmetica logarithmica, pàgina 4.
  4. Roegel, Arithmetica logarithmica, pàgina 5.
  5. Roegel, Trigonometria artificialis, pàgina 4.
  6. «La Lluna i ombres amb formes curioses». Ssocietat Astronòmica de Lleida, 25-09-2019. [Consulta: 6 setembre 2022].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Adriaan Vlacq» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Westfall, Richard. «Vlacq [Vlack, Vlaccus, Adriaan]». The Galileo Project, 1995.
  • Struik, D.J.. «Vlacq (Vlack, Vlaccus), Adriaan». A: Complete Dictionary of Scientific Biography (en anglès). Encyclopedia.com, 2008.