Obre el menú principal

Adrian Carton de Wiart

El tinent general Sir Adrian Paul Ghislain Carton de Wiart VC, KBE, CB, CMG, DSO (5 de maig de 1880 - 5 de juny de 1963) va ser un oficial de l'exèrcit britànic d'ascendència belga i irlandesa. Va ser guardonat amb la Creu Victòria, la més alta condecoració militar atorgada pel valor "davant de l'enemic" en diversos països de la Commonwealth.[1] Va servir a la Guerra Bòer, la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. Li van disparar a la cara, al cap, l'estómac, el turmell, la cama, el maluc i l'orella, va sobreviure a dos accidents d'avió, es va escapar d'un camp de presoners de guerra i es va arrencar els seus propis dits quan un metge es va negar a amputar-los-hi. Descrivint les seves experiències a la Primera Guerra Mundial, va escriure: "Francament, he gaudit de la guerra"

Infotaula de personaAdrian Carton de Wiart
Sir Adrian Carton de Wiart by Sir William Orpen.jpg
Biografia
Naixement 5 maig 1880
àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica)
Mort 5 juny 1963 (83 anys)
comtat de Cork (República d'Irlanda)
Formació Balliol College
Activitat
Ocupació Militar
Branca militar Exèrcit britànic
Rang militar tinent general
Conflicte Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Bòer i Segona Guerra Mundial

Find a Grave: 7745614
Modifica les dades a Wikidata

Després de tornar a casa del servei (inclòs un període de presner de guerra) a la Segona Guerra Mundial, va ser enviat a la Xina com a representant personal de Winston Churchill. De camí, va assistir a la Conferència del Caire.

A les seves memòries, Carton de Wiart va escriure: "Els governs poden pensar i dir el que vulguin, però no es pot eliminar la força i és l'únic poder real i incontestable. Ens expliquen que la ploma és més poderosa que l'espasa, però sé quina d'aquestes armes preferiria". Es creu que Carton de Wiart va ser el model en el qual es va basar Evelyn Waugh per al personatge del brigadier Ben Ritchie Hook a la trilogia Sword of Honor. L'Oxford Dictionary of National Biography el va descriure així: "Amb el seu pegat negre i la màniga buida, Carton de Wiart era un pirata elegant i es va convertir en una figura de llegenda".

Primers anysModifica

Carton de Wiart va néixer en una família aristocràtica a Brussel·les, el 5 de maig de 1880, fill gran de Léon Carton de Wiart (1854-1915). Era considerat pels seus contemporanis com un fill il·legítim del rei dels belgues, Leopold II.[2] Va passar la seva infantesa a Bèlgica i a Anglaterra.

La mort de la seva mare irlandesa, quan tenia sis anys, va portar al seu pare a traslladar la família a El Caire perquè el seu pare pogués exercir a les corts mixtes d'Egipte. El seu pare era advocat i magistrat, així com un director de l'El Cairo Electric Railways i Heliopolis Oases Company i estava ben connectat als cercles governamentals egipcis. Va aprendre a parlar àrab.

Carton de Wiart era catòlic romà. El 1891, la seva madrastra anglesa l'envià a un internat a Anglaterra, la Oratory School catòlica, fundada per John Henry Newman. A partir d'aquí, va anar al Balliol College, Oxford, però va deixar-ho per allistar-se a l'exèrcit britànic en el moment de la Segona Guerra Bòer cap al 1899, on va ingressar sota el fals nom de "Trooper Carton", afirmant que tenia 25 anys. La seva edat real no era més de 20.

Segona Guerra BòerModifica

Carton de Wiart va ser ferit a l'estómac i l'engonal a Sud-àfrica a principis de la Segona Guerra Bòer i va ser retornat a casa seva. El seu pare estava furiós quan va saber que el seu fill havia abandonat la universitat, però va permetre que es quedés a l'exèrcit. Després d'un altre breu període a Oxford, on Aubrey Herbert es trobava entre els seus amics, se li va lliurar una comissió en el Segon de Cavalleria Lleugera Imperial. Va tornar a l'acció a Sud-àfrica i el 14 de setembre de 1901 va rebre una comissió regular com a segon tinent del 4t Regiment de Guràdies Dragons.

Carton de Wiart va ser traslladat a l'Índia el 1902. Va gaudir d'esports, especialment el tir i la cacera del porc.

Caràcter, interessos i vida a l'exèrcit d'Eduard VIIModifica

Les greus ferides de Carton de Wiart a la guerra Bòer li van inculcar un gran desig d'estar en forma física i va córrer, caminar i va practicar esports de forma regular.

Després que el seu regiment fos transferit a Sud-àfrica, va ser ascendit a tinent súpernumerari el 16 de juliol de 1904 i nomenat ajudant de camp del comandant en cap, Sir Henry Hildyard, el juliol següent. Ell mateix descriu aquest període que va durar fins a 1914 com el seu "Apogeu", títol del 3r capítol de la seva autobiografia. Les seves funcions com a ajudant de camp li van donar temps per al polo, un altre dels seus interessos.

El 1907, tot i que Carton de Wiart ja havia servit a l'exèrcit britànic durant vuit anys, havia romàs com a súbdit belga. El 13 de setembre d'aquell any va fer el jurament d'adscripció a Eduard VII i es va naturalitzar formalment britànic.

Carton de Wiart estava ben connectat als cercles europeus, els seus dos cosins més propers eren el comte Henri Carton de Wiart, primer ministre de Bèlgica de 1920 a 1921, i el baró Edmond Carton de Wiart, secretari polític del rei de Bèlgica i director de La Société Générale de Belgique. Durant la seva estada, va viatjar extensament al centre d'Europa, utilitzant les seves connexions aristocràtiques catòliques per disparar en finques de Bohèmia, Àustria, Hongria i Baviera.

Al seu retorn a Anglaterra va conèixer, entre d'altres, el futur mariscal de camp, Sir Henry Maitland Wilson, i el futur mariscal de l'aire, Sir Edward Leonard Ellington. Va ser ascendit a capità el 26 de febrer de 1910. El duc de Beaufort era coronel honorari dels Royal Gloucestershire Hussars i, des de l'1 de gener de 1912 fins a la seva partida per Somaliland el 1914, Carton de Wiart va servir com ajudant del regiment.

El 1908 es va casar amb la comtessa Friederike Maria Karoline Henriette Rosa Sabina Franziska Fugger von Babenhausen (1887 Klagenfurt - 1949 Viena), la filla major de Karl, 5è Fürst (Príncep) von Fugger-Babenhausen i la Princesa Eleonora zu Hohenlohe-Bartenstein und Jagstberg de Klagenfurt, Àustria . Van tenir dues filles, la més gran de les quals Anita (nascuda el 1909, mort) va ser l'àvia materna del corresponsal de guerra Anthony Loyd (nascut el 1966).

En les seves memòries, Happy Odyssey, Carton de Wiart no fa referència a la seva dona o filles.

ReferènciesModifica

  1. Crutchley, Peter. «Adrian Carton de Wiart: The unkillable soldier» (en anglès). BBC, 03-12-2018. [Consulta: 10 gener 2019].
  2. Korda, Michael. Hero: the life and legend of Lawrence of Arabia (en anglès). 1a ed. Harper, p. 236. ISBN 978-0-06-171261-6.