Viquipèdia

Adrien Sobra

novel·lista francès

Adrien Sobra (Nefiac (Rosselló), 12 d'octubre del 1897 - La Valeta (Var), 21 de setembre del 1985) va ser un professor i escriptor nord-català de novel·les d'enjòlit en francès, moltes de les quals publicà amb el pseudònim Marc Agapit [1]

Infotaula de personaAdrien Sobra
Biografia
Naixement(fr) Adrien Ange Ferdinand Joseph Sobra Modifica el valor a Wikidata
12 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Nefiac (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
La Valeta, Var
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciónovel·lista Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·lista
Nom de plomaMarc Agapit, Ange Arbos
Llenguafrancès
EditorFerenczi & fils
Fleuve Noir
Obra
Obres destacables
Agence tous crimes
La bête immonde
Premis
Grand prix de la nouvelle policière, de la revista Mystère Magazine (1953)

Biografia modifica

Després d'estudiar al liceu de Besiers [2] es llicencià en Lletres a la Sorbona de París. El 1933, per a la seva memòria per a la diplomatura d'estudis superiors, que sembla[3] que presentà a Dijon, feu un estudi sobre el teatre de George Bernard Shaw que publicà posteriorment. També estudià breument música a l'Schola Cantorum de Vincent d'Indy. Es titulà a l'Escola Normal Superior i tingué diverses destinacions (Meaux, Langres, l'Algèria francesa...) com a professor d'anglès.

En el camp de la narrativa, publicà la primera novel·la el 1925, a la qual seguiren els anys 1935 i 1936 diverses obretes policíaques amb el pseudònim Ange Arbos (Arbos, inversió de les lletres del seu cognom). Després de la guerra publicà Le valet, potser un dels seus llibres més ambiciosos. Vist el poc èxit públic d'aquesta obra, el 1949 es jubilà anticipadament de l'ensenyament i es dedicà a l'escriptura de novel·les de gran consum per a l'editorial "Fleuve Noir", que signà amb el pseudònim Marc Agapit. Durant uns anys visqué a l'extraradi parisenc amb la seva mare; després de morir aquesta, amb qui estava molt unit, el 1961 s'instal·là a Niça i hi visqué (potser[4] amb una estada intermèdia a Ginebra) fins al 1983, en què es traslladà definitivament a La Valette-du-Var, devora Toló, on possiblement morí.

L'escriptor modifica

Després de les diverses provatures d'abans de la guerra i els anys 50 amb un èxit escàs, l'esclat del Sobra escriptor es produí quan, entre els anys 1958 i 1974, publicà quaranta-tres novel·les a la col·lecció Angoisse de l'editorial "Fleuve Noir", en que abordà temes de fantasia, policíacs, de terror i similars, sempre seguint l'estil angoixant que donava nom a la col·lecció. Diversos d'aquests títols van ser reeditats posteriorment, i alguns foren adaptats al còmic per l'editorial Artima (Arédit), que els publicà en format "comic book" a les col·leccions Hallucinations [5] Eclipso [6] i Clameurs [7] entre 1970 i 1988. Amb l'acabament de la col·lecció Angoisse el 1974, Sobra decidí retirar-se de l'escriptura i passà els darrers anys de vida en la discreció amb què havia viscut sempre. Després d'algunes comptades reedicions en els darrers anys 70, el 1983 el crític Gérard Coisne redescobrí l'autor. El 1997, la Fleuve Noir reedità quatre obres seves en un volum antològic amb estudi i bibliografia de Jean-Pierre Andrevon.[2]

Totes les seves obres aparegueren en francès, tret de Les cuisines de Sirius: inèdita en francès, va ser editada en traducció italiana (L'universo fantasma). Altres llibres seus foren traduïts del francès a altres idiomes: La ville hallucinante al castellà i a l'alemany ( La ciudad alucinante, 1969.  Gas, 1972. ); Agence tous crimes a l'alemany ( Die Agentur, 1979. ); La goule al grec ( Τό κάλεσμα τοῦ βρυκόλακα, 1980. ); L'ogresse a l'alemany ( Die Toten Augen, 1973. ); Parade des morts-vivants al castellà ( El desfile de los muertos vivientes, 1979. ); Phantasmes al castellà ( Fantasmas, 1964. [Enllaç no actiu]); Portes sur l'inconnu al portuguès ( A Porta Do Espaço, 1959. ); La poursuite infernale a l'alemany ( Der Schlächter, 1974. ); i Le robot fantôme ? a l'eslovè ( Človeški robot, 1962. ) Una altra de les seves obres, La bête immonde, va ser adaptada el 2004 en anglès i al format de guió cinematogràfic per Jean-Marc i Randy Lofficier amb el títol Despair.

Obres modifica

Signades Adrien Sobra modifica

Signades Ange Arbos modifica

Signades Marc Agapit modifica

  • Adaptacions en còmic: La bête immonde (col. Hallucinations, 4); Agence tous crimes (Hallucinations, 6); Greffe mortelle (Hallucinations, 9); Le doigt de l'ombre (Hallucinations, 11); Parade des morts-vivants (Hallucinations, 13); Puzzle macabre (Hallucinations 58 i 59; i reeditat a Hallucinations 3a. època, 11); Piège infernal (Hallucinations, 60 i 61); La nuit du Minotaure (Hallucinations 2. època, 3); Les yeux braqués (Eclipso, 22); Phantasmes (Clameurs, 8); Le visage du spectre (Clameurs, 9 i 10); Complexes (Clameurs, 13) [5][6][7]
  • Adaptació com a guió cinematogràfic: La bête immonde Lofficier, Jean Marc; Lofficier, Randy (adaptadors). Despair. Tarzana (Califòrnia): Black Coat Press, 2004 (Script Library, 1). ISBN 1-932983-06-6 [Consulta: 12 abril 2015].  Arxivat 2008-05-12 a Wayback Machine.

Bibliografia modifica

  • Nahon, Georges «Marc Agapit, une visite chez Monsieur Angoisse». Horizons du Fantastique, núm. 13, 1970.
  • Coisne, Gerard «Dossier». Tenebrarum, 1984.
  • Turpin, Pierre; Gontier, Philippe «Les Phantasmes de Marc Agapit». Nuits blanches, n°4, 1995, pàg. 6-24.
  • Ficini, Patryck. «D'Ange Arbos à Marc Agapit dans l'Angoisse». A: Le Bureau des rêves perdus, 2009. 
  • Rifa, Jean. 30 destins roussillonnais. Saint Esteve: Alliance editions, 2015. ISBN 9782916666280. 

Referències modifica

  1. ↑ Rifa, Jean «Adrien Sobra alias... Marc Agapit». La Semaine du Roussillon, núm. 962, 27-11-2014, pàg. 28. ISSN: 1271-0806.[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 Dupré, Julien; Labouré, Jean-Pauil. Le Guignol tragique de Marc Agapit. 
  3. ↑ Pharand, Michel W. Bernard Shaw and the French. Gainesville, Florida: University Press of Florida, 2000, p. 127-128 i 348 (The Florida Bernard Shaw Series). ISBN 0813018285. 
  4. ↑ «Double dédicace de Marc Agapit sur la deuxième de couverture et la page de garde de son roman Ecole des monstres ["Pour Jean Cocteau"]» (en francès). [Consulta: 1r abril 2015]. Indica l'adreça "M.Agapit/Adrien Sobra / 22, rue des Charmilles / Genève (Suisse)"
  5. ↑ 5,0 5,1 «Desglossat de títols de la col·lecció "Hallucinations" 1a. època» (en francès). [Consulta: 1r abril 2015].
    «Desglossat de títols de la col·lecció "Hallucinations" 2a. època» (en francès). [Consulta: 1r abril 2015].
    «Desglossat de la col·lecció "Hallucinations" 3a. època» (en francès). [Consulta: 1r abril 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Desglossat de títols de la col·lecció "Eclipso» (en francès). [Consulta: 1r abril 2015].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Desglossat de títols de la col·lecció "Clameurs"» (en francès). [Consulta: 1r abril 2015].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adrien_Sobra&oldid=32310511»