Obre el menú principal

L'aeròbic és una modalitat de gimnàstica sueca amb acompanyament musical[1] que consisteix en una sèrie d'exercicis que faciliten l'oxigenació dels pulmons i el bon funcionament del sistema cardiovascular. La paraula "aeròbic" significa "amb oxigen". És una activitat física en grup, en el qual es fan estiraments, exercicis amb corda i d'altres, seguint el ritme de la música.

Infotaula d'esportAeròbic
Aerobic exercise - public demonstration01.jpg
Tipus gimnàstica
Modifica les dades a Wikidata
sessió d'aeròbic

L'aeròbic és un tipus d'esport en el qual a més d'augmentar l'energia, s'entrena la força, la flexibilitat, la coordinació, i el tacte. L'aeròbic ha estat i continua sent molt popular entre dones, tot i que cada vegada hi ha més homes que el practiquen. El ritme de les sessions d'aeròbic varia en funció de l'edat del públic que ho practica. Les cançons utilitzades en cada sessió marquen la intensitat en cada moment de la classe. Hi ha altres modalitats d'aquest esport, com la versió en el medi aquàtic aqua-aeròbic, i la combinació d'exercicis aeròbics amb la tonificació dels músculs, també anomenat body power.

L'any 1968, el doctor Kenneth H. Cooper va introduir un tipus exercici físic per entrenar el cor i els pulmons i va posar la primera pedra sobre el concepte d'aeròbic en els Estats Units. El seu llibre publicat "Aeròbic" va conduir a l'entrenament gimnàstic dels exercicis aeròbics.[2] Cooper Les primeres pràctiques d'aeròbic estan relacionades amb l'àmbit militar, ja que el doctor Kenneth H. Cooper era metge de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica. Fins a principis de la dècada de 1990 no va esdevenir tan popular com ho és avui en dia.

Aeròbic de competicióModifica

El Howard i la Karen Schwartz són les dues persones que van desenvolupar una nova i competitiva modalitat de l'esport conegut com a sportaerobics l'any 1983.[3] Van intervenir en l'organització del primer campionat nacional d'aeròbics l'any 1984. Sportaerobics al principi, va començar amb la competició en quatre categories, és a dir, individual masculí i femení, parelles mixtes i trio. L'any 2002, la competició va passar a ser un grup de sis atletes. La sentència dels competidors es fa en un minut, quaranta-cinc segons de rutina realitzada amb la música. Els jutges elegeixen dos criteris: el mèrit artístic i el valor tècnic, amb 10 punts cadascun. El 1996 es va adoptar formalment sportaerobics com a disciplina gimnàstica.

L'aeròbic des del dia de la seva presentació va créixer a un ritme accelerat. Molts van fer recerca sobre l'aeròbic i es va determinar com a activitat molt útil per a mantenir un cos en forma i una estructura saludable. Així que l'aeròbic amb totes les seves modalitats van guanyar ràpidament popularitat.

BeneficisModifica

Beneficis d'exercicis aeròbics:

  • El cor treballa amb més eficiència i es fa més fort.
  • Ajuda a controlar el seu pes.
  • Redueix el risc en el desenvolupament de la diabetis, l'obesitat i les malalties del cor.
  • Hi ha un augment de colesterol bo i la disminució de colesterol dolent.
  • Augmenta el nivell d'endorfines.[4]
  • Augmenta la capacitat del cos per a aprofitar l'oxigen i augmenta la capacitat respiratòria.
  • Contribueix a reduir i controlar el greix corporal.
  • Millora la força muscular i la flexibilitat.
  • Ajuda a evitar malalties cròniques com les del cor i la hipertensió.
  • Augmenta la resistència i li dóna més energia.
  • Millora el teu estat d'ànim i redueix el risc de depressió, estrès i ansietat.
  • Ajuda en la prevenció de les malalties cardiovasculars.
  • Ajuda a reduir la pressió arterial.
  • Evita a partir de certs tipus de càncer també.

En resum, l'aeròbic crema el seu greix i pot donar lloc a una actitud més positiva veure la vida. Tot i així, cal practicar-lo amb seguretat ja que massa vigor en la rutina aeròbica pot causar esquinços i lesions. Per tant, si es nota dolor, cal abandonar l'activitat, i si persisteix, consultar a un metge. Si sorgeixen marejos, vòmits, mal d'esquena o qualsevol altra, també cal consultar al metge.

Tipus d'aeròbicModifica

ReferènciesModifica

  1. «aeròbic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hoover, Larry. Metabolic States: Notes on Stress, Nutrition and Exercise (en anglès). Xlibris Corporation, 2013, p. 279. ISBN 1483659070. 
  3. Chopra, H. K.; Nanda, Navin C. Textbook of Cardiology: A Clinical and Historical Perspective, p. 144. ISBN 9350908034. 
  4. Scheve, Tom. «Is there a link between exercise and happiness?» (en anglès). How Stuff Works, 22-06-2009. [Consulta: 30 novembre 2014].

Vegeu tambéModifica