Aeroport internacional Soekarno-Hatta
L'aeroport internacional Soekarno-Hatta (codi IATA: CGK, codi OACI: WIII) és el principal de Jakarta, la capital d'Indonèsia. Els indonesis l'anomenen Cengkareng, pel nom del districte on es troba.
 | |||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
| Nom en la llengua original | (id) Bandar Udara Internasional Soekarno–Hatta  | ||||||||||||||||||||||||||
| Epònim | Sukarno i Mohammad Hatta | ||||||||||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | Aeroport internacional, aeroport i aeròdrom de tràfic comercial | ||||||||||||||||||||||||||
| Construcció | 1r maig 1985 | ||||||||||||||||||||||||||
| Obertura | 1r maig 1985 | ||||||||||||||||||||||||||
| Dona servei a | Jabodetabek (en)  i Jakarta | ||||||||||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||||||||||
| Estat d'ús | en funcionament | ||||||||||||||||||||||||||
| Altitud | 32 ft | ||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Banten (Indonèsia) | ||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
| Propietat de | Indonèsia | ||||||||||||||||||||||||||
| Gestor/operador | Angkasa Pura (en) | ||||||||||||||||||||||||||
| Passatgers | 40.540.000 (2022) | ||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | soekarnohatta-airport.co.id | ||||||||||||||||||||||||||
L'aeroport va ser construït per societats franceses en cooperació amb empreses d'Indonèsia.
Inaugurat l'any 1985, porta els noms de Soekarno, primer president de la República d'Indonèsia, i de Hatta, primer vicepresident, van proclamar la independència del país l'any 1945.
L'aeroport va donar servei a 66,9 milions de passatgers el 2018, classificat com el 18è aeroport més transitat del món per Airports Council International, i el més transitat del sud-est asiàtic.[1][2] Havia entrat al grup dels 30 primers aeroports mundials l'any 2009.
Amb una superfície de 1.800 hectàrees, té dues terminals de passatgers, així com una terminal especial per als pelegrins a La Meca i els treballadors immigrats.
Situació modifica
És situat al districte de Cengkareng, kabupaten de Tangerang, província de Banten. L'aeroport és situat a 20 km a l'oest de Jakarta, connectat per una autopista.
Història modifica
Fins a l'any 1972, el tràfic civil de Jakarta descansava en el vell aeroport de Kemayoran, construït pels holandesos a l'època colonial.
El creixement del tràfic va portar les autoritats indonèsies a transformar la base aèria de Halim Perdanakusuma en aeroport internacional i Kemayoran va quedar reservat al tràfic interior.
Halim només era una solució intermèdia esperant la construcció d'un nou aeroport per a Jakarta. En efecte, el desenvolupament de Jakarta feia que Kemayoran es trobés dins de la ciutat.
Disseny modifica
Les terminals 1 i 2 de l'aeroport van ser dissenyades per Paul Andreu, un arquitecte francès que també va dissenyar l'aeroport de París-Charles de Gaulle. Una de les característiques de l'aeroport és la incorporació de l'arquitectura local al disseny i la presència de jardins tropicals entre les sales d'espera. Aquestes característiques úniques li van valer a l'aeroport el Premi Aga Khan d'Arquitectura 1995.[3]
El 9 de gener de 2021 un avió B737-500 de Sriwijaya Air procedent de Jakarta i amb destinació a Pontianak desapareix de les pantalles dels radars, alguns minuts després del seu enlairament (vol SJ182).
Estadístiques modifica
| Any | Passatgers |
Mercaderies (tones) |
Moviments d'aparells |
|---|---|---|---|
| 2001 | 11.818.047 | 281.765 | 123.540 |
| 2002 | 14.830.994 | 306.252 | 144.765 |
| 2003 | 19.702.902 | 310.131 | 186.695 |
| 2004 | 26.083.267 | 322.582 | 233.501 |
| 2005 | 27.947.482 | 336.113 | 241.846 |
| 2006 | 30.863.806 | 384.050 | 250.303 |
| 2007 | 32.458.946 | 473.593 | 248.482 |
| 2008 | 32.172.114 | 465.799 | 248.482 |
| 2009 | 37.143.719 | 538.314 | 287.868 |
| 2010 | 44.355.998 | 633.391 | 338.711 |
| 2011 | 52.446.618 | 617.716 | 345.495 |
| 2012 | 57.772.762 | 342.473 | 369.740 |
| 2013 | 60.137.347 | ||
| 2014 | 57.221.169 | ||
| 2015 | 54.291.336 | ||
| 2016 | 58.700.000 | ||
| 2017 | 63.015.620 | ||
| 2018 | 65.893.904 |
La disminució observada de 2012 a 2015 és deguda al trasllat d'una part del tràfic a l'aeroport Halim-Perdanakusuma.
Infraestructures modifica
Soekarno-Hatta té 3 terminals:
- La terminal 1 acull els vols interiors, excepte els de Garuda Indonesia, Indonesia AirAsia, NAM Air i Sriwijaya Air.
- La terminal 2 acull tots els vols internacionals excepte els de les companyies de SkyTeam, així com els vols interiors de Indonesia AirAsia, NAM Aire i Sriwijaya Air.
- La terminal 3 acull tots els vols de Garuda Indonesia així com els de les companyies de SkyTeam.
Un sistema d'autobusos connecta les 3 terminals.
Galeria modifica
-
Terminal 1 0 2, jardí -
Aeroport Soekarno-Hatta de Jakarta: terminal 1, interior -
Hall d'enregistrament de la terminal 2 -
Sala de sortida de la terminal 2 -
Sala de sortida de la terminal 3 -
La llançadora inter-terminal -
L'enllaç ferroviari a l'estació de Duri
Referències modifica
- ↑ «This is the world's busiest airport». CNN.
- ↑ «Jakarta's Soekarno-Hatta International Airport World's 8th Busiest Airport». Arxivat de l'original el 1 octubre 2020.
- ↑ «Aga Khan Award for Architecture – The Sixth Award Cycle, 1993–1995». Arxivat de l'original el 15 juny 2002.