Afrodita armada (en grec: Ένοπλη Αφροδίτη) és una escultura romana de marbre del segle i que representa Afrodita Area, o l'aspecte guerrer de la dea grega Afrodita, que era més aviat venerada com a dea de la bellesa i l'amor. Està inspirada en un original grec perdut del segle iv abans de la nostra era realitzat per Policlet el Jove, i es conserva al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, de Grècia (núm. d'inventari 262).

Infotaula d'obra artísticaAfrodita armada
Tipusimatge artística Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

L'escultura fou trobada en l'antiga Epidaure, al Santuari d'Asclepi l'any 1886 durant uns treballs d'excavació, juntament amb altres estàtues. La van traslladar al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.[1]

Descripció

modifica

La dea està dempeus suportant el seu pes amb la cama dreta, l'esquerra relaxada; té el cap girat cap a l'esquerra i l'inclina cap al terra.[1] Va vestida amb un fi quitó (gairebé transparent) que li embolcalla el tors i deixa entreveure el triangle púbic i el melic.[2] El quitó se li ha després de l'espatla dreta, deixant-li al descobert el pit dret. El quitó se li enrotlla al braç esquerre i li cau lliurement pel costat.[1] La dea duu el cabell recollit en flocs molt delicats i ondulats, lligats amb una cinta i col·locats a la part posterior del cap en una cua que s'enrotlla en un ret.[2] Pel pit seminú li passa en diagonal el cinyell de la beina. Portava una espasa a la mà esquerra, però es desconeix què sostenia la dreta.[1] S'ha suggerit (sobretot pels trets del cap) que aquesta estàtua no és pas una còpia romana, sinó un original grec del període hel·lenístic.

Estat de conservació

modifica

Li manquen la major part del braç dret, els peus i el nas, i el rostre està molt danyat; el braç esquerre i el cap es van trobar per separat i els uniren a la resta de l'escultura.[2] Amb una alçada de 1,51 m, aquesta estàtua de marbre de Paros és de grandària natural.[1]

Afrodita Area

modifica

En el culte i la religió de l'Antiga Grècia, Afrodita, generalment relacionada amb l'amor, a voltes la veneraven com a dea de la guerra amb l'epítet Area (en grec antic: Ἀφροδίτη Ἀρεία, o Afrodita bel·licosa), sota el qual se la representava amb armadura completa com el déu de la guerra Ares, el seu amant. Aquesta representació es trobava a Esparta, Argos, Citera i Tares (actual Tàrent).[3]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Kavvadias, 1890, p. 112–113.
  2. 2,0 2,1 2,2 Kaltsas, 2002, p. 125.
  3. Budin, Stephanie L. «Aphrodite Enoplion». A: Brill's Companion to Aphrodite (en anglès). Boston, MA: Brill Publishers, 2010, p. 79–112 (Brill's Companions in Classical Studies). ISBN 9789047444503.