Asclepeion d'Epidaure

El temple d'Asclepi d'Epidaure era una edificació religiosa a uns 8 km a l'oest de la ciutat d'Epidaure a l'Argòlida (Peloponès).

Infotaula d'edifici
Asclepeion d'Epidaure
Asclepion ruins 4.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusSantuari d'Asclepi, santuari, Patrimoni de la Humanitat i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deEpidaure Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAsclepi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicdòric
arquitectura de l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatGrècia
RegióRegió del Peloponès
Unitat perifèricaunitat perifèrica d'Argòlida
Ciutat antigaEpidaure Modifica el valor a Wikidata
 37° 36′ N, 23° 04′ E / 37.6°N,23.07°E / 37.6; 23.07
Lloc arqueològic catalogat de Grècia

El conjunt del temple era en una plana rodejada de muntanyes; aquesta vall és encara anomenada Hièron que vol dir santuari, i la ciutat allí existent es diu Kóroni, derivat de Coronis, la mare d'Asclepi. Les muntanyes es diuen actualment Bolonidià, però antigament es deien Títthion (Titthium) perquè el fill de Coronis fou alletat allí per una cabra.

Era un recinte sagrat (alsos d'Asclepi) que tenia diversos edificis públics. Al sud-oest, al camí de Trozen, hi havia el temple d'Apol·lo, a la muntanya anomenada Kynórtion (Cynortium); en un turó anomenat Corifeu (Coripheum) hi havia el temple d'Àrtemis Corifea, probablement al sud-oest de la vall. El temple d'Asclepi en si mateix contenia l'estàtua criselefantina del déu en un tron i amb un gos als peus, obra de Trasímenes de Paros, i mesurava la meitat que el del temple de Zeus a Olímpia; en un costat del temple hi havia dormitoris per als que venien a consultar el déu. El Tholos, edifici circular de marbre blanc de doble columnata a l'interior del qual es trobava la font sagrada atribuïda a Policlet el jove i amb pintures de Pàusies, era també prop del temple. Els altres edificis eren els temples d'Afrodita i Themis, l'estadi, la font i altres, alguns afegits en època romana, entre ells els banys d'Asclepi, un temple dels déus Epidotes, un temple d'Higia, Asclepi i Apol·lo egipci, i un edifici darrere el recinte sagrat per rebre moribunds i dones prenyades, perquè al temple no es podia morir ni néixer. Al recinte se celebrava cada quatre anys un festival en honor d'Asclepi amb música i jocs esportius, que es feia 9 dies després dels jocs de l'Istme.

Quan Emili Paule va visitar el santuari després de la conquesta de Macedònia, el 167 aC, encara era força ric i estava ple d'ofrenes; però després fou objecte de molts robatoris, especialment en temps de Sul·la.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asclepeion d'Epidaure