Flègies
En la mitologia grega, Flègies o Flègias (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos. La tradició li atribueix bastants fills, però és més conegut com a pare d'Ixió i de Coronis.
.jpg)  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Chryse (en)  i Dotis (en) |
| Pare | Ares |
| Fills | Coronis i Ixíon |
| Altres | |
| Càrrec | king of Lapiths (en) |
La seva filla Coronis era amant d'Apol·lo. Mentre estava embarassada d'Asclepi, Coronis es va enamorar d'un mortal, Isquis. Un corb va assabentar al déu de l'afer, que encolerit el va convertir de blanc, tal com era fins aquell moment, en negre, i va demanar a la seva germana Àrtemis que matés a l'amant i a Coronis (l'infant va ser salvat pel déu que el va donar al centaure Quiró perquè l'eduqués). En venjança per l'assassinat de la seva filla, Flègies va calar foc al tempre d'Apol·lo a Delfos, i el déu el va matar.
En el llibre VI de l'Eneida, Virgili acusa Flègies d'haver estat un tirà cruel, d'haver canviat lleis d'acord amb suborns i d'haver violat la seva filla Coronis. Per la seva impietat, Flègies és condemnat a l'infern.
Apol·lodor explica que Flègies va ser mort a Eubea per Licos i Nicteu, que després d'aquest acte es van exiliar a Tebes. No se sap per quina raó el van matar.
A la Divina Comèdia de Dant Flègies apareix al cinquè cercle de l'Infern, fent de barquer de les ànimes que creuen l'Estix.[1]
Referències modifica
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 205. ISBN 9788496061972.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flègies |