Afusellades d'Avrillé

Els afusellaments d'Avrillé, es refereixen a l'execució de diversos centenars o milers d'homes i dones afusellats pels republicans durant la guerra de Vendée. Tenen lloc sota el Terror durant la Revolució Francesa.

Afusellades d'Avrillé

Tipus	afusellament
Coordenades	47° 30′ 28″ N, 0° 35′ 16″ O
Lloc	Avrillé
Estat	França

Vitrall de l'ermita de Saint-Louis-du-Champ-des-Martyrs d'Avrillé, que mostra una escena de la massacre de la població d'Avrillé per part dels soldats republicans francesos entre el 14 de gener i el 10 de febrer de 1794.

Avançament de les execucions

Després de la derrota dels Vendéans durant el Gir de Galerna, l'establiment del Terror i l'inici de les columnes infernals, els republicans van fer presoners milers de Vendéans.

A Angers, encapçalats pels representants en missió Nicolas Hentz i Adrien Francastel, els presoners van ser sotmesos a judici sumari davant les comissions militars.

Les execucions van tenir lloc en un camp de la granja Desvallois a Avrillé. Posteriorment, el lloc passarà a anomenar-se "camp dels màrtirs".

   [2 En total hi va haver nou tandes d'afusellaments, del 12 de gener al 16 d'abril de 1794.      [2,3.

Origen geogràfic de les víctimes

Segons Pierre-Marie Gaborit i Nicolas Delahaye, l'origen geogràfic de les víctimes és el següent:

• "Vendée Angevine" (Mauges i vall baixa del Layon, afluent del Loira, departament de Maine-et-Loire): 67,9%
• Maine-et-Loire, fora de la Vendée militar: 18,0%
• Departament de Vendée: 4,5%
• Deux-Sèvres: 3,8%
• Bretanya: 2,8%
• Departament de Mayenne i departament de Sarthe: 1,5%
• Altres: 1,5%

Pèrdues humanes

El nombre de víctimes no es coneix amb precisió. Segons una memòria escrita l'any 1816 pel pare Gruget, antic sacerdot refractari i contemporani dels fets, un total de 1.994 persones van ser afusellades al Camp dels Màrtirs. [1. Altres autors arriben fins a 2.300 o fins i tot 3.000 morts. [1. A principis del segle XX, la recerca dels pares Uzureau i Houbedine va permetre identificar 863 víctimes. [1.

El 1984, 84 víctimes dels afusellaments d'Avrillé i 15 persones guillotinades a la "Place du Ralliement" d'Angers van ser beatificades per l'Església Catòlica. [1. S'anomenen els "màrtirs d'Angers".

El 1995, Pierre-Marie Gaborit i Nicolas Delahaye van arribar a un total d'unes 2.480 morts i van indicar que les execucions es van produir de la següent manera: [2:

• 12 de gener: 500 víctimes, principalment homes, pagesos i artesans.
• 15 de gener: 300 víctimes, homes de 18 a 65 anys.
• 18 de gener: 250 víctimes, incloses moltes dones, d'entre 19 i 63 anys.
• 20 de gener: 400 víctimes, homes de 17 a 65 anys.
• 21 de gener: 150 víctimes, homes i dones.
• 22 de gener: 80 víctimes.
• 1 de febrer: 400 víctimes, principalment dones, d'entre 18 i 72 anys.
• 10 de febrer: 200 víctimes, homes i dones, de 16 a 71 anys.
• 16 d'abril: 200 víctimes, homes i dones.

L'any 2007, després de comparar les llistes de noms dels condemnats, les extradicions de presons i la sèrie incompleta, Jacques Hussenet estimava que era probable, però sense certesa, un nombre d'entre 1.200 i 1.400 víctimes. [1.

El 2014, l'historiador Jean-Clément Martin va indicar que les nou tandes d'afusellaments a Avrillé van deixar entre 200 i 400 morts cadascun.

  [3.

El 2021, l'historiador i professor Jean-François Couet conclou en un nou estudi que el nombre de víctimes dels afusellaments d'Avrillé supera les 2.000 persones. 5.

La memòria en l'art

Interior de la capella del Champ des Martyrs d'Avrillé, a Avrillé.

Vitralls de la capella del Camp dels Màrtirs d'Avrillé de Jean Clamens. Fresc de l'església de Notre-Dame de la Charité, Saint-Laurent-de-la-Plaine, d'Abel Pineau: La Mare de Déu portant al cel les ànimes de les tres dones (les "tres Maries" de Saint-Laurent-de- la-Plaine) afusellades al Champ des Martyrs d'Avrillé l'1 de febrer de 1794.

Bibliografia

• Jean-François Couet, Dans les prisons d'Angers sous la Terreur (1793-1794), La Roche-sur-Yon, Centre de Recerca Històrica de Vendée, 2021, 400 p. (ISBN 978-2491575052).
• Nicolas Delahaye et Pierre-Marie Gaborit, Les 12 Colonnes infernales de Turreau, Éditions Pays et Terroirs, 1995, 159 p. (ISBN 978-2908048209).
• Philippe Evanno, Dominique Lambert de La Douasnerie et Jean de Viguerie, Les martyrs d’Avrillé. Catholicisme et Révolution, Chambray-lès-Tours, CLD, 1983, 109 p. (ISBN 2-85023-078-2).
• V. Godard-Faultrier, Le Champ des Martyrs, Angers, 1852, 215 p.
• S.Gruget (abat), «Les fusillades du Champ des Martyrs», mémoire rédigé en 1816, Revue de l’Anjou, t. 25-26, 1892-1893 (reedició 2003), 131 p.
• T-L. Houdeline (abat), «Le Champ des Martyrs d’Avrillé», Angers, 1923, X-226 p., plànols i il·lustracions.
• Jacques Hussenet (dir.), «Détruisez la Vendée !» Regards croisés sur les victimes et destructions de la guerre de Vendée, La Roche-sur-Yon, Centre de Recerca Històrica de Vendée, 2007, 634 p. (ISBN 978-2911253348).
• Philippe de Maillard, La fleur de lys et le martyre: Les tribulations de la famille Turpault dans la tourmente révolutionnaire, Vendée, Les Bons Livres pour Tous, 2018, 296 p. (ISBN 978-2916988115, lire en ligne [archive]).
• Jean-Clément Martin, La guerre de Vendée 1793-1800, Points, coll. «Points Histoire», 2014, 368 p. (ISBN 978-2757836569).
• Ch. Portais (abat), «L'Abbé Gruget, curé de la Trinité d’Angers. Sa paroisse, son diocèse, son temps. 1751-1840», Angers et Paris, 1896, VIII-624 p., il·lustracions
• Job de Roincé, «Mémorial des Martyrs d’Avrillé», Rennes, 1979, 109 p.
• François-Constant Uzureau (abbé), «Histoire du Champ-des-Martyrs», Angers, Impr. Siraudeau, 1905 (reedició 1999), 227 p.
• Le Livre d'Or des Martyrs d'Avrillé, nomenclature, et la cause de béatification: Guillaume Repin et 98 compagnons. L'enlumineur du Roi René, Angers.