Gala (botànica)
Una gala o un cecidi és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs. Es tracta de la resposta del vegetal a la presència del paràsit amb un creixement anòmal de teixit que intenta aïllar l'atac o infecció. Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades.
Les gales de les plantes són creixements anormals[1] dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat.
Popularment, té diferents noms: agalla, macarulla (camarulla), ballaruga (ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga), camarota (macarota), cassanella, cascarra (Catalunya del Nord) i cascarrot o cascarot (bola de, al Vallespir).
Causes de les gales de les plantes modifica
Insectes modifica
Són estructures molt característiques d'insectes herbívors; són a la vegada l'hàbitat i la font d'aliment de l'insecte, puix que l'interior de la gala pot contenir midó que és comestible.[2] També proporcionen protecció física a l'insecte.[3]
Les gales produïdes per insectes estan induïdes per substàncies químiques injectades per la larva o l'adult i possiblement per dany mecànic. Aquest tipus de gales s'anomenen zoocecidis.
Les gales es poden trobar allà on hi ha meristemes, o sigui, en les fulles, tiges, branques, borrons, arrels, i fins i tot en les flors i els fruits.
Entre els insectes que fan gales, hi ha vespes, mosquits, Tephritidae, àfids, i psyllidae.
Fongs modifica
Un fong inductor és Gymnosporangium. Es veuen gales sovint en fulles i fruits de Pongamia pinnata. El fong Ustilago esculenta associat amb Zizania latifolia, un arròs silvestre, produeix una gala comestible molt valorada a la Xina.[4]
Bacteris i virus modifica
Agrobacterium tumefaciens causa gales a les arrels.
Altres plantes modifica
El vesc pot formar gales als seus hostes.
Usos modifica
Les gales són riques en resines i àcid tànnic, i es van fer servir per a fer tinta en tints i com a taní. Es fan servir les larves de les gales com a menjar de supervivència i per a pescar; també produeixen purpurogal·lina.
Les cassanelles s'empraven en medicina casolana per a curar l'histerisme, estellades i bullides. Es deia que s'han de bullir sempre en nombre senar, si es vol que facin bon efecte (a Llofriu, DCVB).
Galeria modifica
-
Gala d'un auró -
Gala feta per l'insecte Diplolepis rosae en un roser a l'estiu -
Gala feta per l'insecte Diplolepis mayri en un roser al juny -
Andricus fecundator -
Andricus quercuscalicis -
Andricus quercuscalicis -
Neuroterus albipes forma laeviusculus -
Sobre eucaliptus -
Andricus kollari -
Gala d'Andricus kollari sobre "Quercus pubescens" -
Andricus lignicola en roure pedunculat -
-
Gales de marbre en roure -
Cynips divisa en roure -
Mostrant la cel·la central -
Gala en forma de pinya (Adelges abietis) -
En pícea -
Goldenrod Gala -
Sobre roure -
Roures -
-
Gala en presseguer -
Notes modifica
- ↑ «Dictionary and Thesaurus - Merriam-Webster Online». [Consulta: 19 juliol 2012]. Merriam-Webster Online Dictionary, accessed Nov. 16, 2007 ("an abnormal outgrowth of plant tissue usually due to insect or mite parasites or fungi and sometimes forming an important source of tannin")
- ↑ Larson, K. C., and T. G. Whitham. 1991. Manipulation of food resources by a gall-forming aphid: the physiology of sink-source interactions. Oecologia 88, P.15 – 21.
- ↑ Weis, A. E., and A. Kapelinski. 1994. Variable selection on Eurosta’s gall size. II. A path analysis of the ecological factors behind selection. Evolution 48, P.734 – 745.
- ↑ Terrell, E.E. and L.R. Batra. Zizania latifolia and Ustilago esculenta, a grass-fungus association. Economic Botany 36(3):274-285.
Enllaços externs modifica
- Goldenrod Gall Fly Arxivat 2009-02-05 a Wayback Machine..
- All Galls Are Divided Into Three Parts (At Least In Goldenrod), Solidago.
- «Gall». Infoplease encyclopedia. [Consulta: març 2006].
- «Common oak gall». University of Kentucky Entomology. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2006. [Consulta: 11 setembre 2006].