Aglí

L'Aglí
	Desembocadura de l'Aglí, a prop del Barcarès
Tipus	Riu
Inici
Cota inicial	1230 m
Estat	França
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Localització	Col de Limas, Corberes (Aude)
Final
Localització	El Barcarès
Desembocadura	Mar Mediterrània
	42° 46′ 45″ N, 3° 02′ 20″ E / 42.77916667°N,3.03888889°E
Afluent	Verdoble, Bolzana, Désix , Ribera de Maurí, Riu Ròbol, ruisseau de la Pesquitte
Dades i xifres
Altitud	4 m
Dimensions	74 m ()
Creua	Aude, Fenolhet i Rosselló
Superfície	1.045 km²
Superfície de conca hidrogràfica	1.055 km²
Mesures i indicadors
Cabal	6,31 m³/seg

L'Aglí (en occità Aglin) és un riu que neix a Occitània, a les Corberes, i desemboca a la Catalunya del Nord, al Rosselló.

L'Aglí a Cases de Pena (sud)

L'Aglí a Cases de Pena (nord)

Neix al Col de Limas, a la serralada nord-pirinenca de les Corberes, terme de Bugarag. Abandona les Corberes després de passar pel terme de Cubièra per entrar a la Fenolleda, on passa per Sant Pau de Fenollet, Ansinyà, i la Tor de Trinyac; llavors entra al Rosselló i passa per Estagell, Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Ribesaltes i Sant Llorenç de la Salanca, i finalment desemboca al Mediterrani al Barcarès, després d'un recorregut de 74 km. A la Fenolleda crea múltiples congosts, com les turístiques Gorges de Galamús, a Sant Pau de Fenollet.

ToponímiaModifica

A l'Ora maritima, Aviè recull les informacions del Periple Massaliota del segle VI aC, i menciona, a la zona del Rosselló, un Sordus amnis^[1] (que no és més que 'el riu dels sordons'), que es podria correspondre a l'Aglí. Plini el Vell l'anomena flumen Vernodubrum,^[2] un topònim clarament cèltic i que avui en dia porta un afluent de l'Aglí, el Verdoble.

A l'Edat Mitjana el topònim es degué desplaçar per referir-se exclusivament al Verdoble, alhora que el riu principal prengué el nom d'Aquilinum 'relatiu a les àguiles', tal vegada un nom de persona, ja documentat el segle IX,^[3] i que evolucionà fins a prendre la forma actual de Aglí.

Afluents principalsModifica

Es tracta d'un riu de caràcter mediterrani, de gran irregularitat, amb períodes de sequera i grans crescudes. Una de les més destacables fou la del 17 d'octubre de 1940, amb 2.100 m³/s a Estagell.

Els seus principals afluents són el Verdoble, el Matassa, el Boulzane i el Maurí, situats així:^[4]

Riba dreta:
- la Bolzana : 34 km
- la Désix : 32,4 km

Riba esquerra:
- la Ribera de Maurí : 18,6 km
- el Verdoble : 46,8 km
- el Ròbol : 17,8 km

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Aglí

↑ Aviè, Ora maritima, v. 567.
↑ Plini, Naturalis Historia, III, 32.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aglí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ «Pirinees Occidentals». Consell General dels Pirineus Orientals.

Coord.: 42° 46′ 44″ N, 3° 2′ 20″ E / 42.77889°N,3.03889°E / 42.77889; 3.03889 (Mediterranean Sea-Agly)

[1] Aviè, Ora maritima, v. 567.

[2] Plini, Naturalis Historia, III, 32.

[3] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aglí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[4] «Pirinees Occidentals». Consell General dels Pirineus Orientals.

[1]

[2]

[3]

[4]