Obre el menú principal

L'Aglí (en occità Aglin) és un riu que neix a Occitània, a les Corberes, i desemboca a la Catalunya del Nord, al Rosselló.

Infotaula de geografia físicaL'Aglí
Desembocadura de l'Aglí, a prop del Barcarès Desembocadura de l'Aglí, a prop del Barcarès
Tipus Riu
Inici
Cota inicial 1230 m
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Localització Col de Limas, Corberes (Aude)
Final
Localització El Barcarès
Desembocadura Mar Mediterrània
 42° 46′ 45″ N, 3° 02′ 20″ E / 42.77916667°N,3.03888889°E / 42.77916667; 3.03888889
Afluent
Dades i xifres
Altitud 4 m
Dimensions 74  m (Llargada
Creua Aude, Fenolhet i Rosselló
Superfície 1.045 km²
Superfície de conca hidrogràfica 1.055 km²
Mesures i indicadors
Cabal 6,31 m³/seg
Modifica les dades a Wikidata
L'Aglí a Cases de Pena (sud)
L'Aglí a Cases de Pena (nord)

Neix al Col de Limas, a la serralada nord-pirinenca de les Corberes, terme de Bugarag. Abandona les Corberes després de passar pel terme de Cubièra per entrar a la Fenolleda, on passa per Sant Pau de Fenollet, Ansinyà, i la Tor de Trinyac; llavors entra al Rosselló i passa per Estagell, Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Ribesaltes i Sant Llorenç de la Salanca, i finalment desemboca al Mediterrani al Barcarès, després d'un recorregut de 74 km. A la Fenolleda crea múltiples congosts, com les turístiques Gorges de Galamús, a Sant Pau de Fenollet.

ToponímiaModifica

A l'Ora maritima, Aviè recull les informacions del Periple Massaliota del segle VI aC, i menciona, a la zona del Rosselló, un Sordus amnis[1] (que no és més que 'el riu dels sordons'), que es podria correspondre a l'Aglí. Plini el Vell l'anomena flumen Vernodubrum,[2] un topònim clarament cèltic i que avui en dia porta un afluent de l'Aglí, el Verdoble.

A l'Edat Mitjana el topònim es degué desplaçar per referir-se exclusivament al Verdoble, alhora que el riu principal prengué el nom d'Aquilinum 'relatiu a les àguiles', tal vegada un nom de persona, ja documentat el segle IX,[3] i que evolucionà fins a prendre la forma actual de Aglí.


Afluents principalsModifica

Es tracta d'un riu de caràcter mediterrani, de gran irregularitat, amb períodes de sequera i grans crescudes. Una de les més destacables fou la del 17 d'octubre de 1940, amb 2.100 m³/s a Estagell.

Els seus principals afluents són el Verdoble, el Matassa, el Boulzane i el Maurí, situats així:[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Aglí
  1. Aviè, Ora maritima, v. 567.
  2. Plini, Naturalis Historia, III, 32.
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aglí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. «Pirinees Occidentals». Consell General dels Pirineus Orientals.

Coord.: 42° 46′ 44″ N, 3° 2′ 20″ E / 42.77889°N,3.03889°E / 42.77889; 3.03889 (Mediterranean Sea-Agly)