Aglianico
L'aglianico és un tipus de raïm de vi negre conreat al sud d'Itàlia, sobretot a Basilicata i Campània. El cep s'originà a Grècia i el portaren al sud d'Itàlia els colons grecs. El nom pot ser una derivació d' hellenica vitis, que en llatí significa «cep grec».[1] Una altra etimologia apunta a una derivació d'Apulianicum, el nom llatí per a tot el sud d'Itàlia en l'època de l'antiga Roma.
  | |
| Color de la pell | negre |
|---|---|
| Altres noms | Gnanico, Agliatica, Ellenico, Ellanico, Uva Nera i «Southern Barolo» |
| Origen | Itàlia |
| Principals regions | Basilicata, Campània i Pulla |
| Perills | Peronospora |
| Número VIVC | 121 |
L'enòleg Denis Dubourdieu digué: «l'aglianico és, probablement, el raïm que més s'ha consumit al llarg de tota la història».[2]
Història modifica
Es creu que fou el primer cep conreat a Grècia pels fenicis i que prové d'un cep ancestral que els ampleògrafs encara no han identificat. Fou dut pels colons de Grècia a Cumes, prop de l'actual Pozzuoli, i des d'allà s'estengué a diversos punts de les regions de Campània i Basilicata. Tot i que encara es conrea a Itàlia, les plantacions originals gregues semblen haver desaparegut.[3] A l'antiga Roma el raïm fou un component principal del vi de la primera crescuda, el falern. Plini el Vell el menciona, juntament amb un raïm blanc conegut com a greco, com un raïm emprat per fabricar alguns dels vins més prestigiosos de l'època romana.[4]
S'han trobat restes d'aquest cep a Molise, Pulla i a l'illa de Procida, prop de Nàpols, tot i que ja no es conrea àmpliament en aquests llocs. El raïm s'anomenava ellenico (en italià, grec) fins al segle xv, quan adquirí el seu nom actual d'aglianico.[5]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aglianico |
- ↑ Robinson, J. Mitchell Beazley. Vines, Grapes & Wines, 1986, p. 213. ISBN 1-85732-999-6.
- ↑ Larner, Monica. «Anglianico on the Rise». winemag.com, 01-11-2014. Arxivat de l'original el 2014-11-01. [Consulta: 24 maig 2016].
- ↑ Clarke, Oz. Encyclopedia of Grapes. Harcourt Books, 2001, p. 34. ISBN 0-15-100714-4.
- ↑ Johnson, H. Vintage: The Story of Wine. Simon and Schuster, 1989, p. 73. ISBN 0-671-68702-6.
- ↑ J. Jobinson. The Oxford Companion to Wine. 3a edició. Oxford University Press, 2006, p. 7. ISBN 0-19-860990-6.