Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 28.300 parlants a Daguestan i 32 més a l'Azerbaidjan. S'escriu en alfabet ciríl·lic. No té estatut d'oficialitat i com a llengua literària s'empra el lesguià.

Infotaula de llenguaAgul
агъул чӀал / Ağul ç'al
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada modifica
Parlants
28.300 (2002)[1] principalment a Caucas
Parlants nadius29.300 modifica (2010 modifica)
Rànquing-
Parlat aRússia, Azerbaidjan
Oficial aDaguestan
Autòcton deDaguestan, Moscou i Territori de Stàvropol modifica
Classificació lingüística
Llengües caucàsiques

  Llengües nord-caucasianes
    Llengües caucàsiques del nord-est
       Lesguianes        Samurià         Samurià de l'est

        Lesguià-Agul-Tabassaran
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic modifica
Institució de normalitzacióNo té regulació oficial
Nivell de vulnerabilitat3 en perill modifica
Codis
ISO 639-2agx
ISO 639-3agx modifica
SILagx
Glottologaghu1253 modifica
Ethnologue.comagx modifica
UNESCO1035 modifica
IETFagx modifica
Endangeredlanguages.com921 modifica

FonologiaModifica

L'agul contrata per tenir consonants epiglotals.[2] De la mateixa manera que moltes llengües caucàsiques del nord-est fa distinció entre consonants tenses amb longitud concomitant i consonants febles. Les consonants tenses es caracteritzen per la intensitat (tensió) de l'articulació, la qual cosa provoca un allargament de la consonant, que és la raó per la qual tradicionalment es transcriu amb longitud diacrítica. La geminació de la consonant per si mateixa no crea la tensió, encara que morfològicament les consonants tenses sovint deriven d'ajuntar dues consonants febles.

ConsonantsModifica

Fonemes consonàntics de l'agul[3]
Labial Dental Alveolar Palatal Velar Uvular Epi-
glotal
Glotal
plana lab.
lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis
Nasal m n
Oclusiva sonora b d ɡ
Sorda p t k q ʔ
ejectiva
Africada sonora d͡ʒ d͡ʒʷ
sorda t͡s t͡sː t͡ʃ t͡ʃː t͡ʃʷ t͡ʃːʷ
ejectiva t͡sʼ t͡ʃʼ t͡ʃʷʼ
Fricativa sorda f s ʃ ʃː ʃʷ ʃːʷ x χ χː ʜ
sonora v z ʒ ʒʷ ʁ ʢ ɦ
Vibrant r
Aproximant l j
  • L'oclusiva glotal sorda transcrita aquí és anomenada més ambiguament com a "laríngia glotàlica" per la font.
  • La font també anomena a les consonants epiglotalsfaríngies″ indiscriminadament a totes les taules, també quan inclou una oclusiva i per tant no és una veritable faringal.

GramàticaModifica

Hi ha quatre casos bàsics: absolutiu, ergatiu, genitiu i datiu, així com una sèrie de casos d'ubicació. Tots els casos llevat de l'absolutiu (que no està marcat) i l'ergatiu prenen el sufix ergatiu abans que el seu propi sufix. Els pronoms personals són:

  Singular (Agul) Plural (Agul) Singular (Tokip) Plural (Tokip)
1 zun čin (ex), xin (in) či (ex), xi (in) či, xi
2 wun čun čun ču

AlfabetModifica

А а Б б В в Г г Гъ гъ Гь гь ГьI гьI ГI гI
Д д Дж дж Е е Ё ё Ж ж З з И и Й й
К к Кк кк Къ къ Кь кь КI кI Л л М м Н н
О о П п Пп пп ПI пI Р р С с Т т Тт тт
ТI тI У у Уь уь Ф ф Х х Хъ хъ Хь хь ХI хI
Ц ц ЦI цI Ч ч Чч чч ЧI чI Ш ш Щ щ ъ
I ы ь Э э Ю ю Я я

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Haspelmath, Martin. 1993. A grammar of Lezgian. (Mouton grammar library; 9). Berlin & New York: Mouton de Gruyter. – ISBN 3-11-013735-6
  • Ladefoged, Peter; Maddieson, Ian. The Sounds of the World's Languages. Oxford: Blackwell, 1996. ISBN 0-631-19815-6. 
  • Talibov, Bukar B. and Magomed M. Gadžiev. 1966. Lezginsko-russkij slovar’. Moskva: Izd. Sovetskaja Ėnciklopedija.

Enllaços externsModifica

Prova Wikipedia en agul a Wikimedia Incubator.