Llengües caucàsiques del nord-est

Les llengües caucàsiques del nord-est, també anomenades caspianes o nakh-daguestaneses, són una família d'idiomes parlats a la regió del Caucas, principalment a Rússia (Daguestan, Txetxènia, Ingúixia), el nord de l'Azerbaidjan i Geòrgia, i per algunes comunitats de la diàspora.

Infotaula de família lingüísticaLlengües caucàsiques del nord-est
Nakho-Dagestanian Family Tree.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaCaucas
Nadius5.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Northeast Caucasian languages.png
  • Llengües nakh
  • Llengües avar–andi
  • Llengües tsez
  • Darguà
  • Lak
  • Llengües lesguianes
  • Khinalug
  • Codis
    Codi Glottolognakh1245 Modifica el valor a Wikidata

    Alguns lingüistes les emparenten amb les llengües caucàsiques del nord-oest.

    ClassificacióModifica

    L'estudi filològic de les llengües caucàsiques orientals va començar en profunditat només a partir d'una sèrie de gramàtiques compilades per P. K. Uslar: txetxè (1888), avar (1889), lak (1890), darguà (1992), lesguià (1896) i tabassaran (publicada només en 1979). Aquests estudis segueixen sent valuosos avui dia i segueixen sent usats pels especialistes en aquestes llengües. Fins a 1990, l'estudi d'aquesta família de llengües va ser dut a terme gairebé exclusivament per lingüistes soviètics de la Universitat de Moscou i Tbilissi, principalment. Entre 1920 i 1930 el treball lingüístic va tenir una orientació pràctica amb l'objectiu de desenvolupar estàndards escrits per diverses d'aquestes llengües.

    Llengües de la famíliaModifica

     
    Classificació tradicional (Nichols (2003))
     
    Darrer intent de classificació (Schulze (2009))
     
    Branques sense cronologia relativa (Schulze (2009))

    A partir de 1960 un nombre creixent de publicacions va considerar el treball comparatiu sobre aquesta família. La primera classificació clàssica basada en aquests treball dividia la família en dos grups la branca nakh i la branca daguestanesa. La següent és una llista de les llengües de la família:

    Un treball més ambiciós aparegut en 1994[1] redefineix la classificació interna abandonant la possibilitat del dagestanès com a unitat filogenètica i proposant que les branques usualment incloses dins del daguestanès serien branques coordinades derivades directament del protocaucàsic nord-oriental.

    Relació amb altres llengüesModifica

    Recentment s'han aportat proves que el caucàsic nord-oriental i el caucàsic nord-occidental podrien estar genèticament relacionats, i fins i tot s'ha proposat una reconstrucció del proto-nordcaucàsic sobre la base d'uns 2.000 cognats.[1]

    Descripció lingüísticaModifica

    Les llengües caucàsiques nord-orientals han estat més extensivament estudiades des del punt de vista morfosintàctic que des del punt de vista fonològic, encara que existeix una idea general bastant bona de tots dos aspectes per a tota la família en general.[2]

    FonologiaModifica

    Encara falten bones descripcions fonètiques i fonològiques, basades en estudis acústics i articulatoris, d'algunes llengües caucàsiques nord-orientals, estant el txetxè, l'avar i el lak entre les millor descrites. El nombre de fonemes de l'inventari d'aquestes llengües sol ser gran, encara que sense arribar en general a l'exuberància de les llengües caucàsiques nord-occidentals. Freqüentment els inventaris fonològics resulten molt grans si es compten com a fonemes independents les versions labialitzades i faringelitzades d'alguns fonemes i algunes altres formes d'articulació secundària.[3]

    A gairebé totes les llengües de la família; excepte el grup tsez, algunes llengües del grup lesguià i alguns dialectes de l'àvar i el darguà, mostren una oposició entre consonants "intensives" i "no-intensives" (sent les "intensives", fonèticament geminades o tibants). En l'inventari consonàntic de l'àvar, mostrat a continuació, aquesta oposició no existeix en tots els punts d'articulació. El membre intensiu és el marcat per un màcron:[4][5]

    Oclusiva
    simple
    Oclusiva
    ejectiva
    Africada
    simple
    Africada
    ejectiva
    Fricativa Nasal Aproxi-
    mant
    Labial b p (pʼ) m w
    Alveolar d t c c cʼ z s s n r
    Alveo-Palatal č č čʼ čʼ ž š š y
    Lateral ʼ ɬ ɬ l
    Velar g k k kʼ x
    Uvular qʼ ʁ χ χ
    Faríngia ʕ ħ
    Glotal ʔ h

    ReferènciesModifica

    1. 1,0 1,1 Sergei Starostin, S. L. Nikoleyev, 1994
    2. Helma van del Berg, 2000, p. 151
    3. TITUS DIDACTICA «TITUS Didactica: North-East Caucasian Consonant Systems».
    4. Helma van den Berg, 2005, p. 152
    5. Charachidzé, 1981

    BibliografiaModifica

    Enllaços externsModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües caucàsiques del nord-est