La llengua Àvar (магӀарул мацӀ [maʕarul maʦʼ] "llengua de les muntanyes" o Авар мацӀ [awar maʦʼ] "llengua àvar") és parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.

Infotaula de llenguaÀvar
магӀарул мацӀ maʕarul macʼ
Tipusllengua, llengua viva i llengua vulnerable modifica
Parlants
~600,000 principalment a Caucas
Parlants nadius766.500 modifica (2010 modifica)
Parlat aRússia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Turquia
Oficial aDaguestan
Autòcton deDistricte de Balakan, Zaqatala District (en) Tradueix, Kakhètia, Txetxènia i Daguestan modifica
Classificació lingüística
llengua humana
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord
llengües caucàsiques del nord-est
llengües daguestaneses
llengües avar-àndiques modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i Avar alphabet (en) Tradueix modifica
Institució de normalització? (?)
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable modifica
Codis
ISO 639-1av
ISO 639-2ava
ISO 639-3ava modifica
SILava
Glottologavar1256 modifica
Ethnologue.comava modifica
UNESCO1069 modifica
IETFav modifica

Distribució geogràficaModifica

És parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest de l'Azerbaidjan. Alguns àvars viuen a altres parts de Rússia. Hi ha petites comunitats de parlants a Txetxènia i Calmúquia; a Geòrgia, Kazakhstan, Jordània, i a la regió del Mar de Màrmara (Turquia). Hi ha més de 650,000 parlants arreu del món.

DialectesModifica

La seva parla es divideix en dos dialectes:

  • Maarulal (de maar "muntanya") o tawlintsi (del lak taw "muntanya"), al Nord del planell de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet.
  • Bagaulal (en àvar "homes grollers") amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.

Ús de la llenguaModifica

Han fet una llengua literària, el bolmat (llengua de l'exèrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle XVI, que també és emprada per altres ètnies daguestaneses. A mitjans del segle XVIII l'àvar és dotat d'un alfabet àrab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827).

L'àvar també és usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen ràpidament amb els àvars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta,

També és la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els àvars d’Azerbaidjan van perdent la llengua materna en profit de l’àzeri.

ExemplesModifica

Hola! Ворчӏами! Worčʼami!
Com va Щиб ххӏaӏal бугеб? Ššib ħal bugeb?
Com et dius? Дуда цӏар щиб? Duda cva ššib?
Quants anys tens? Чан сон дур бугеб? Čan son dur bugeb?
Què fas? Киве мун унев вугев? Kiwe mun unew wugew?
Ho sento! ТӀа лъугьа! Tʼa łuha!
Què està fent el vailet? Киве гьитӀав вас унев вугев? Kiwe hitʼaw was unew wugew?
L'ampolla es trenca. Васас шиша бекана. Wasas šišša bekana.
Ells construeixen la carretera. Гьез нух гьабулеб буго. Hez nux habuleb bugo.

FonologiaModifica

L'inventari consonàntic de l'àvar ve donat per:[1][2]

Oclusiva
simple
Oclusiva
ejectiva
Africada
simple
Africada
ejectiva
Fricativa Nasal Aproxi-
mant
Labial b p (pʼ) m w
Alveolar d t c c cʼ z s s n r
Alveo-Palatal č č čʼ čʼ ž š š y
Lateral tɬʼ ʼ ɬ l
Velar g k k kʼ x
Uvular qʼ ʁ χ χ
Faringal ʕ ħ
glotal ʔ h

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àvar
Hi ha una edició en àvar
de la Viquipèdia

ReferènciesModifica

  1. Helma van den Berg, 2005, p. 152
  2. Charachidzé, 1981