Obre el menú principal

El Rútul (myxʼabišdy čʼel; en rus рутульский язык, o мухадский язык) és una llengua parlada pels rútuls (o mjukhadar), un dels grups etnolingüístics que han habitat històricament als districtes Rútul i Akhti, situats al Caucas, al sud de la República del Daguestan de la Federació Russa, i al nord de l'Azerbaidjan, on també hi ha un nombre molt petit de parlants.[1][2][3]

Infotaula de llenguaRútul
Rutul alphabet.jpg
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
Parlants nadius 47.400 (2010)
Autòcton de Qakh District Tradueix, Shaki, Districte de Shaki i Daguestan
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord
llengües caucàsiques del nord-est
llengües lezguies
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet ciríl·lic
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-3 rut
Glottolog rutu1240
Ethnologue.com rut
UNESCO 1036
IETF rut
Endangeredlanguages.com 3046
Modifica les dades a Wikidata

Classificació lingüísiticaModifica

El rútul pertany al subgrup de les llengües lesguianes o llengües daguestaneses sud-orientals, que al seu torn són un grup lingüístic de la família de les llengües caucàsiques del nord-est.[4][1][5][6]

ParlantsModifica

Segons el cens de 1989 hi havia 20.672 rútuls, dels quals molts estaven familiaritzats amb el lesguià i l'azerí. Dels 14.955 rútuls censats a la República del Daguestan el 62% parlen rus amb fluïdesa. El rútul el parlen a disset localitats, entre les quals Rutul, Shinaz, Ikhrek, Myukhrek, Luchek, Amsar i Borch, a la regió de Rutul i a la localitat de Khnov en Akhty, a la República del Daguestan a la Federació Russa, i a les localitats veïnes de kakh (Qax) i Sheki (Saki) a l'Azerbaidjan. Es tracta d'una llengua amenaçada.[7]

DialectesModifica

El rútul té tres blocs dialectals principals: el mukhad (base de la llengua estàndard), el mukhrek-ikhrek i el bortx. La llengua més semblant al rútul és el tsakhur. A més, ell rútul l'han influït diverses llengües fruit del contacte lingüístic: el lesguià i l'àzeri primer, i el rus durant l'etapa soviètica.[2][7]

Història i situació actualModifica

 
Zona d'influència de l'idioma "rútul" al Caucas

La difusió del codi escrit rútul està relacionada amb la penetració de l'islam al territori: les primeres inscripcions conegudes són epitafis i inscripcions de construcció, fetes en àrab en un guió kufic, datat dels segles X a XII. Els rútuls feren servir l'escriptura àrab fins als anys trenta. El rútul no s'ha escrit durant tot el període soviètic, pel fet que amb aquest propòsit s'empraven l'àzeri, el rus i el lesguià.[4][1]

Actualment, el rútul està en perill d'extinció i està qualificada com a "definitivament amenaçada" dins del Llibre Roig de Llengües Amenaçades de la UNESCO.[8][5]

El poble rútul, al llarg de la seva història, ha tingut vincles socials i polítics amb el poble lesguià, i entre els segles XVII i XIX els rútuls havien estat una comunitat lliure dependent del Lesguistan. Encara avui, a diversos pobles rútuls hi ha comunitats de parlants de lesguià. La llengua és el tret principal que diferencia el poble rútul de la resta de pobles de l'entorn. L'idioma rútul té un estàndard escrit propi des de l'any 1992. Abans, els seus parlants sempre havien fet servir el lesguià com a llengua escrita, d'intercomunicació amb els pobles de l'entorn i per a l'ensenyament. Al Daguestan, el rútul és objecte d'ensenyament en algunes escoles del territori on es parla; a l'Azerbaidjan, en canvi, tot i el reconeixement legal, no s'ensenya als centres escolars.[2]

El rútul presenta problemes que en dificulten la supervivència i transmissió intergeneracional perquè el rus (al Daguestan) i l'àzeri (a l'Azerbaidjan) s'han convertit en les llengües d'intercomprensió entre els diversos pobles que viuen al territori. L'expansió cultural històrica del lesguià suposa una altra competència per a la llengua rútul. Altres problemes greus són l'emigració per motius econòmics dels parlants a zones on es parla lesguià, rus o àzeri, i el bilingüisme de la majoria dels rútuls pel fet de pertànyer a la Federació Russa o a l'Azerbaidjan, cosa que provoca la substitució del lèxic propi pel del rus o l'àzeri.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Olson, James Stuart; Pappas, Lee Brigance; Pappas, Nicholas Charles. «Rutul». A: An Ethnohistorical Dictionary of the Russian and Soviet Empires. Greenwood Publishing Group, 1994, p. 575–578. ISBN 978-0-313-27497-8 [Consulta: 16 novembre 2018]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Rútul». TERMCAT, Centre de Terminologia Departament de Cultura [Consulta: 16 novembre 2018].
  3. Minahan, James B. «Rutul». A: Encyclopedia of Stateless Nations: Ethnic and National Groups around the World: Ethnic and National Groups around the World. 2a ed.. ABC-CLIO, 2016, p. 355–356. ISBN 978-1-61069-954-9 [Consulta: 16 novembre 2018]. 
  4. 4,0 4,1 «Rutuls: Linguistic Affiliation». Порталус. Всероссийская база полнотекстовых публикаций, 20-09-2007 [Consulta: 17 novembre 2018].
  5. 5,0 5,1 Ruiz Vieytez, Eduardo J. «Las lenguas minoritarias de la Federación Rusa: Perspectivas para una ratificación de la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias». Documentos de Trabajo Mercator - Legislació. CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions). ISSN: 1133-3928 [Consulta: 17 novembre 2018].
  6. Ruiz Vieytez, Eduardo J. «El Cáucaso: mosaico lingüístico de Europa». Hizkuntza Berdintasuna - Igualdad Lingüística. Hizkuntza Berdintasuneko Zuzendaritza Nagusiaren. Diputación Foral de Gipuzkoa. [Consulta: 17 novembre 2018].
  7. 7,0 7,1 «engua Rutul Lengua Rutul». Lenguas del Mundo > Lenguas Caucásicas > Familia Daguestán > Grupo Lezgiano. Promotora Española de Lingüística (Proel). [Consulta: 17 novembre 2018].
  8. Moseley, Christopher (ed.) «Rutul». Atlas of the World’s Languages in Danger, 3rd. ed. (versión online). UNESCO Publishing [Paris], 2010 [Consulta: 16 novembre 2018].

BibliografiaModifica