Viquipèdia

Agulles de Travessani

cim de la capçalera de Caldes

Les Agulles de Travessani, la més alta de 2.733,0[1] metres d'altura, són un conjunt de roques agudes, d'aquí el nom d'agulles, que es troben en el terme municipal de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Infotaula de geografia físicaAgulles de Travessani
Imatge
Les Agulles a la dreta de la imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficacapçalera de Caldes Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativala Vall de Boí (Alta Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 36′ 36″ N, 0° 53′ 20″ E / 42.61008°N,0.88889°E / 42.61008; 0.88889
Dades i xifres
Altitud2.733 m Modifica el valor a Wikidata
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata

«Travessani deriva del basc "ata-be-atz-andi", la gran penya sota el port (referint-se al port de Colomers), o bé de "arte-baso-andi", entre grans precipicis».[2]

Es tracta d'una successió de dents de granit: 2536'3,[3] 2588'2,[4] 2599'1,[5] 2636'3,[6] 2659'0,[7] 2684'1[8] i 2.733'0[1] metres, que s'aixequen sobtadament conformant la carena que, en direcció nord-nord-est, separa l'oriental Vall de Colieto de la Capçalera de Caldes. Estan situades sobre l'Estany de Travessani, al sud del Pic de Travessani (2754,7[9] m), que podria ser considerat com la darrera agulla i punt culminant. La proximitat del Refugi Joan Ventosa i Calvell fa que sigui un lloc molt visitat pels practicants de l'escalada.

«La primera ascensió a les crestes meridionals la realitzà en 1919 W.Illges del CEC; les agulles superiors foren superades per primera vegada per A.Oliveras, I.Folch i I.Bultó, del CEC, en 1926».[10]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla Septentrional de Travessani. [Consulta: 21/09/2013]
  2. ↑ «Toponímia de la Vall de Boí». Arxivat de l'original el 2010-03-17. [Consulta: 6 novembre 2009].
  3. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla Meridional de Travessani. [Consulta: 21/09/2013]
  4. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013]
  5. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013]
  6. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013]
  7. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013]
  8. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla de Travessani. [Consulta: 21/09/2013]
  9. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Travessani. [Consulta: 21/09/2013]
  10. ↑ COLL, Pep; ANIZ, Mercè; LUENGO, Víctor. Els tresors d'Aigüestortes i Sant Maurici. Lleida: Pagès Editors, S.L., 2002, pàgina 174. ISBN 84-7935-983-8. 

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agulles de Travessani
  • Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
  • Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
 
Capçalera de Caldes vista des del Montardo Petit (Imatge amb anotacions)
 
Cims Septentrionals de la Vall de Colieto vistos des del Bony dels Estanyets de Colieto (Imatge amb anotacions)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agulles_de_Travessani&oldid=31863786»