Obre el menú principal

Refugi Joan Ventosa i Calvell

refugi a la capçalera de Caldes

El Refugi Joan Ventosa i Calvell és un refugi de muntanya situat dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), sobre l’Estany Negre, en la cota 2.214, al peu de les Agulles de Travessani en l'extrem oriental del Pletiu d'Estany Negre i dins dels límits del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Infotaula d'edifici
Refugi Joan Ventosa i Calvell
P1040249 - Refugi Joan Ventosa i Calvell.JPG
Epònim Joan Ventosa i Calvell
Dades
Tipus refugi de muntanya
Localitzat en l'àrea protegida Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Creació 11 febrer 1955
Característiques
Altitud 2.214 m
Hi passa Carros de foc (travessa)
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Municipila Vall de Boí
Localització Damunt l'Estany Negre de Boí
 42° 36′ 19″ N, 0° 52′ 38″ E / 42.605414°N,0.87715°E / 42.605414; 0.87715
Activitat
Propietat de Centre Excursionista de Catalunya
Capacitat 69
Guarda Si (part lliure: 8 places)
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El refugi fou construït com a refugi l'any 1955, més endavant fou ampliat i va ser novament inaugurat l'any 1979. Actualment consta de 69 places i 8 quan no és guardat.

Joan Ventosa i Calvell, quan es va proclamar la Segona República Espanyola i la República Catalana marxà a França. Va tornar nou mesos després i fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 i a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936, i actuà sempre com a portaveu de la minoria regionalista. Durant la guerra civil espanyola col·laborà amb Francesc Cambó en l'organització de l'ajut financer al general Francisco Franco des de l'Oficina de Propaganda i Premsa a París, i des de la fi del 1936 residí a Burgos. El 1943 fou nomenat procurador a les primeres corts franquistes, i va ser un dels signants del Manifest dels Vint-i-set, lletra de 30 procuradors que demanaven Francisco Franco la restauració monàrquica. Posteriorment, el 1947 fou membre del consell privat de Joan de Borbó, participà en diverses empreses financeres amb Joan March i Ordinas i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Rutes[1]Modifica

Nombroses són les rutes que surten del refugi. Les més conegudes són:

ReferènciesModifica

  1. Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)

BibliografiaModifica

  • Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
  • Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)

Enllaços externsModifica