Ahdaf Soueif
Ahdaf Soueif (àrab: أهداف سويف, Ahdāf Suwayf) (el Caire, 23 de març de 1950) és una novel·lista, traductora, comentadora política i cultural egípcia.
 (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1950 (74 anys) El Caire (Egipte) |
| Formació | Universitat de Lancaster |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, escriptora, novel·lista |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Laila Soueif |
| Premis | |
Primers anys
modificaSoueif nasqué i viu al Caire. Es formà a Egipte i al Regne Unit, on feu un doctorat en Lingüística en la Universitat de Lancaster.[1] La seua germana és l'activista pels drets humans i de les dones, i professora de matemàtiques, Laila Soueif.[2]
Trajectòria
modificaLa seua primera novel·la, In the Eye of the Sun (1993), situada a Egipte i al Regne Unit, relata el creixement d'Asya, una dona egípcia que, segons les seues paraules, «se sent més còmoda amb l'art que amb la vida». La seua segona novel·la, The Map of Love (1999) fou seleccionada per al Premi Booker, i es traduí a 21 idiomes.[3] També ha publicat dues obres de contes: Aisha (1983) i Sandpier (1996), de les quals una part es publicà més tard en la col·lecció I Think of You (2007) i Stories of Ourselves (2010).[4]
Soueif escriu principalment en anglés, però els seus lectors que parlen àrab afirmen que escolten aquesta llengua darrere de l'anglés.[1] També ha traduït He vist Ramallah de Mourid Barghouti de l'àrab a l'anglés, amb un prefaci d'Edward Said.[4]
A més de sobre la història i la política del seu país, Souief escriu sobre Palestina en els seus treballs de ficció i de no-ficció. Publicà una versió més breu d'«Under the Gun: A Palestinian Journey» en The Guardian, i l'original en el seu recull d'assaigs Mezzaterra: Fragments from the Common Ground (2004). També escrigué la introducció de la reimpressió d'Un Captif Amoureux de Jean Genet, de NYRB. Al 2008 crea el Festival Palestí de Literatura, del qual és cap.[5][6]
Soueif és comentadora política i cultural del diari The Guardian, hi publicà notícies sobre la Revolució egípcia.[7] El gener de 2012 publica Cairo: My City, Our Revolution, un relat personal sobre el primer any d'aquest conflicte polític. Inicialment, recolzà la caiguda de la democràcia i el seu reemplaçament amb el govern d'Abdel Fattah el-Sisi.[8] La seua germana Laila Soueif i els seus nebots —Alaa Abd El-Fatah, Mona Seif i Sanaa Seif— també són activistes.[9]
Va estar casada amb Ian Hamilton, amb qui tingué dos fills: Omar Robert i Ismail Richard Hamilton.[10][11]
Fou nomenada integrant de la junta directiva del Museu Britànic al 2012 i continuà en el càrrec fins a 2016.[12] Hi renuncià al 2019 en queixar-se sobre el patrocini de BP, l'oposició a recontractar treballadors transferits a Carillion i la manca d'acord a repatriar obres d'art.[13] El juny de 2013, Soueif, juntament amb altres personalitats famoses, aparegué en un vídeo de suport a Chelsea Manning.[14]
Premis
modificaEn una ressenya sobre novel·listes egipcis, Harper's Magazine inclogué Soueif en una selecció d'«els escriptors més talentosos del país».[15] A més ha rebut aquests premis literaris:
- 1996: Fira Internacional del Llibre del Caire: Millor recull de contes (Sandpiper)
- 1999: Nominació al Premi Booker (The Map of Love)
- 2010: Premi inaugural Mahmoud Darwish
- 2011: Premi Cavafy
- 2011: Esmentada en la llista de The Guardian «Books Power 100»[16]
Bibliografia
modifica- Aisha, Londres: Bloomsbury, 1983.
- In the Eye of the Sun, Nova York: Random House, 1992.
- Sandpiper, Londres: Bloomsbury, 1996.
- The Map of Love, Londres: Bloomsbury, 1999.
- Mezzaterra: Fragments from the Common Ground, Nova York: Anchor Books, 2004.
- I Think of You, Londres: Bloomsbury: 2007
- Cairo: My City, Our Revolution, Londres: Bloomsbury, 2012
Traduccions
modifica- Barghouti, Mourid, I Saw Ramallah, Nova York: Anchor Books, 2003.
Crítica literària
modifica- Cariello, Marta. «Bodies Across: Ahdaf Soueif, Fadia Faqir, Diana Abu Jaber», en Al Maleh, Layla (ed.), Arab Voices in Diaspora. Critical Perspectives on Anglophone Arab Literature. Amsterdam-Nova York, 2009. ISBN 978-90-420-2718-3.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 "Ahdaf Soueif" a Contemporary Authors Online. Gale. L'11 de novembre de 2003.
- ↑ Anderson, Scott. Fractured Lands: How the Arab World Came Apart (en anglés). Pan Macmillan, 4 de maig de 2017, p. 48. ISBN 978-1-5098-5272-7.
- ↑ Nash, Geoffrey (2002). "Ahdaf Soueif" en Molino, Michael R. (ed.), Dictionary of Literary Biography, Volume 267: Twenty-First-Century British and Irish Novelists. Gale: pp. 314–321.
- ↑ 4,0 4,1 Mahjoub, Jamal (2011), "Selmeyyah" en Guernica Magazine, 15 de març de 2011.
- ↑ «The Palestine Festival of Literature – An explosive evening in the territories» (en anglès). The Economist, 26-04-2011.
- ↑ «The Palestine Festival of Literature Team» (en anglès). .
- ↑ «Afdah Soueif Profile». [Londres], 12-08-2008 [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ «In Egypt, we thought democracy was enough. It was not». [Manchester], 01-07-2013 [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ «In Egypt, the stakes have risen». [Londres], 13-11-2011 [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ Morrison, Blake «Ian Hamilton Obituary» (en anglès). [Londres], 29-12-2001 [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ «Dr Ahdaf Soueif (DLitt) Honorary Graduates» (en anglès). [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ «Prime Minister Reappoints Three Trustees to the Board of the British Museum» (en anglés). UK Government. [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ Souief, Ahdaf. «On Resigning from the British Museum’s Board of Trustees» (en anglés). LRB, 15-07-2019.
- ↑ Gavin, Patrick. «Celeb video ‘I am Bradley Manning’». POLITICO.com, 19-06-2013. [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ Creswell, Robyn «Undelivered: Egyptian novelists at home and abroad» (en anglés). Harper's. Harper's Foundation, 322, 1,929, 2-2011, pàg. 71-79 [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ Oliver, Christine, "The 2011 Guardian and Observer books power 100 – interactive", The Guardian, 23 de setembre de 2011.
Enllaços externs
modifica- Biografia i perspectiva crítica.
- «Diary of an Egyptian Rebel», The Guardian.
- «Cairo, Hers Again», Guernica.